Search

L’objecte d’estudi d’aquesta investigació és el procés de patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí –en endavant la Festa–. Des de 1880, la Festa s’estructura en una trilogia de seguicis processionals (la Processó de les Promeses, la Processoneta del Matí i la Processó de Volta General), realitzats els dies 7 i 8 de setembre, cada un amb un itinerari diferent i en el qual participen una sèrie de danses (Muixeranga, Nova Muixeranga, Bastonets, Arquets, Carxofa, Pastorets, Llauradores i Tornejants), la música que les acompanya, realitzada en la majoria de les danses amb dolçaina i tabal, i una sèrie d'elements religiosos, el més important la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Des de 1835, l’organització de la festivitat recau en quatre comissions festeres, conegudes com els barris (Capella, Muntanya, Santa Bàrbara i València), i cada any un d’ells s’encarrega, de manera rotativa, de dirigir la celebració. El 1997 es va constituir el Patronat de la Festa, format pel president, el secretari i el tresorer de cada barri, i per un representant de l’Ajuntament i un altre de l’Església. A mitjan del segle XX la Festa començà a decaure. Per aquesta mateixa època s’inicià el seu procés de patrimonialització, quan a les acaballes dels anys cinquanta començà a sorgir la consciencia per part de les elits erudites i polítiques de la localitat que era necessari donar-li un impuls i revitalitzar-la. Després de diversos intents fallits en els anys seixanta, l’empenta definitiva va arribar el 1973, després de l’absència de la Muixeranga en la Processó de les Promeses d’aquell any, i la seua substitució, l’endemà, per un grup format per ex-alumnes del col·legi Maristes, que van reemplaçar als antics muixeranguers. A partir d’aquest moment es va posar en marxa la maquinaria patrimonialitzadora i es va iniciar la recerca de reconeixement exterior. El 1977 la Festa va aconseguir la declaració de Festa d’Interès Turístic Nacional, i ja en el segle XXI ha tingut lloc una onada de reconeixements institucionals i distincions: en 2008 una de les “7 Meravelles Valencianes”; en 2009 un dels “10 Tresors Immaterials” del patrimoni cultural immaterial d’Espanya; en 2010 Bé d’Interès Cultural; i en 2011 Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, entre d’altres reconeixements. Tot açò ha propiciat una transformació en els significats de la festivitat, traspassant els aspectes purament religiosos per a reconfigurar-se en l'element aglutinador de la identitat col·lectiva algemesinenca, generador de comunitat. A més, la Muixeranga també s'ha anat reconfigurant com el principal representant simbòlic de la localitat, l’emblema. Més enllà d’Algemesí, en les darreres dècades del segle XX la Muixeranga no era considerada un element representatiu de la identitat valenciana, i solament ho era per als sectors nacionalistes, que des de finals dels setanta consideren a la seua melodia com al seu himne. En els darrers temps, la Muixeranga, ara entesa de manera global, torres humanes i música, s’ha anat reconvertint en símbol valencià, i s’ha produït un transvasament simbòlic en el seu significat: actualment ja no es solament la peça musical el que genera identitat per a molta població valenciana, sinó els valors que se li associen: un grup de persones unides que fan una construcció humana sobre la base de la pinya que les sustenta, i on tothom hi té cabuda (xiquetes i xiquets, homes, dones, majors, veïns del poble, forasters, etc.). Una metàfora que també és utilitzada a nivell polític per a representar la idea de fer poble o fer país. Actualment també assistim al naixement d’un incipient turisme cultural, centrat bàsicament en els dies de festa, quan es produeix l’arribada massiva de visitants per a presenciar in situ les processons. Per altra banda, si bé la Festa serveix per a generar identitat i crear comunitat, també està plena de conflictes i línies de fractura. D’eixa forma, segons ha anat avançant el seu procés de patrimonialització s’ha anat configurant com a camp de forces i significats, on els actors socials implicats (Ajuntament, Església, Patronat de la Festa, associacions festives, etc.) intenten implantar la seua visió de la realitat i fer valdre els seus interessos. A més, segons ha avançat el procés de construcció patrimonial la Festa s’ha anat convertint en una eina política estratègia, fet que podem apreciar clarament amb la seua vampirització política.

L’objectiu del present article és parlar de la vivència de les festes de beatificació de Santa Teresa de Jesús a les diferents ciutats catalanes, a partir de la crònica que ens ofereixen lesrelacions de festes. L’efemèride s’inscriu dins la onada de beatificacions i canonitzacions d’alguns dels protagonistes “espirituals” de la reforma catòlica i es tracta, al mateix temps,d’un exemple de festa barroca com imatge expansiva d’una societat i com a expressió d’una cultura dirigida.Resumen: Las fiestas de beatificación de Teresa de Jesús en las ciudades catalanas según la Relacion de Josep Dalmau. El objetivo de este articulo es presentar la vivencia de las fiestas de beatificación de Santa Teresa de Jesús en las diferentes ciudades catalanas, a partir de la crónica que nos ofrecen las relaciones de fiestas. Esta efeméride se inscribe en la marea de beatificaciones y canonizaciones de algunos de los protagonistas “espirituales” de la reforma católica y se trata, al mismo tiempo, de un ejemplo de fiesta barroca como imagen expansiva de unasociedad y como expresión de una cultura dirigida.Abstract: The celebration of the beatification of Santa Teresa of Ávila in different Catalan cities in the Relacion written by Josep Dalmau. The aim of this paper is to present the celebrations of the beatification of Santa Teresa in different Catalan cities, from the chronicles in the Relaciones of that time. This event formed part of the tide of beatifications and canonizations of some of the “spiritual” figures of the Catholic Counter-Reformation, such as the founders and reformers of religious orders. We want to show some Catalan examples of baroque feasts as expansiveimage of society and as expression of a culture led by the power.

Aquest text analitza, per una banda, l’exposició i el catàleg MIRALDA MADEINUSA presentats al MACBA a l’octubre de l’any 2016, i per l’altra banda, la trajectòria d’Antoni Miralda, artista reconegut internacionalment per les seves peces comestibles i les seves accions multitudinàries a l’espai públic. Així, el text es centra en investigar el contingut de l’obra de Miralda exposat pel MACBA, i en valorar aquest projecte en funció del seu context. MIRALDA MADEINUSA. Barcelona: Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), 2016.

[ES] Aquest treball de fi de màster tracta d'abastar els trets essencials d'una festa global actual com és la Tomatina de Buñol, especialment des del camp de la gestió cultural. Partint de la interpretació cultural i mediàtica d'aquest esdeveniment lúdic, al llarg del treball es tracten els trets més característics de la seua organització i gestió, així com del seu impacte, tant en els seus participants, com en els agents econòmics de Buñol implicats.

> This article deals with the relationship between music and festive practices. After havíng delímited the idea of "Fiesta from" an anthropological point of víew, the author traces the main types of different musical manifestatíons as they appear in festivals and celebrations. The last part of the artiele seeks to explain the importance of music in festive practices basically through the fact of the extreme complicity of music with the four constants, formulated by Vinorio Lanternari, regarding the idea of Fiesta: sociability, participation, rituality and the temporal and simbolic annulment of order., > En aquest article es tracta la relació entre les pràctiques musicals i la festa. Després de delimitar la idea de festa des d'una perspectiva antropològica, es delineen els principals tipus de manifestacions musicals talment com apareixen a les celebracions festives i s'intenta explicar la rellevància del fet musical en l'àmbit festiu a partir principalment de la estreta complicital de la música amb les quatre constants que Vittorio Lanternarí va formular per entendre la festa: sociabilitat, participació, ritualitat i l'anul·lació temporal i simbòlica de l'ordre.

La cultura ha de ser entesa de manera àmplia i polifacètica. Aquesta afirmació, doncs, justifica el lligam que existeix entre “festa” i “cultura”. Concretament a Borriana, són dos els paràmetres que influeixen en l’entramat celebratiu i cultural de la majoria de les festes: la religiositat popular i el món agrícola. Com a mostra del teixit cultural borrianenc, observem cinc de les festes del seu calendari: sant Blai, les Falles, la Misericòrdia, la Mercé i l’Ecce Homo. La valoració final ens condueix a considerar que les festes i l’entramat cultural que subjau en elles depenen d’un equilibri entre el canvi i la continuïtat. Debemos entender la cultura de manera amplia y polifacética y así justificar la ligazón existente entre “fiesta” y “cultura”. Concretamente en Borriana, dos son los parámetros que influyen en el entramado celebrativo y cultural de la mayoría de sus fiestas: la religiosidad popular y el mundo agrícola. Como muestra del tejido cultural burrianense, observamos cinco de las fiestas de su calendario: san Blas, las Fallas, la Misericordia, la Merced i el Ecce Homo. La valoración final nos lleva a considerar que las fiestas y el entramado cultural que subyace en ellas dependen de un equilibrio entre el cambio y la continuidad. La culture doit être entendue d’une manière vaste et à multiples facettes. Cette affirmation, donc, justifie le lien existant entre "fête" et "culture". Concrètement à Borriana, ce sont deux les paramètres ayant une influence sur le réseau célébratif et culturel de la plupart des fêtes : la religiosité populaire et le monde agricole. Un échantillon du tissu culturel de Borriana est à observer parmi les cinq fêtes de son calendrier: sant Blai, les Falles, la Misericòrdia, la Mercé et l’Ecce Homo. La valoration finale nous mène à considérer que les fêtes et le réseau culturel sous-jacent dépendent d’un equilibre entre le changement et la continuité. By approaching culture as a broad and multifaceted phenomenon, it is possible to explain the link between “local festivals” and “culture”. In Borriana, specifically, there are two parameters that have shaped most of the local festivals: popular religious culture and the world of agriculture. As a sample of Borriana’s cultural fabric, five annual festivals are examined: the feast of Saint Blaise, the Fallas, the feast of Our Lady of Mercy, the feast of Our Lady of Ransom, and the day of veneration of the Ecce Homo. It is concluded that the festivals, as well as the underlying cultural framework, depend on maintaining a balance between change and continuity.

Avui, parlem del que parlem, no costa pas massa relacionar-ho amb els actuals processos de globalització. Atès que la festa és quelcom ben humà, dificilment podríem trobar societats sense elles, i no ens ha d'estranyar en absolut que parlar de festa i globalització sigui del tot adient. Òbviament, en el primer que pensem en parlar de festa i globalització és en la difusió i els conseqüents processos d'hibridació. En aquest article l'autor se centra en un aspecte molt concret de les conseqüències de la globalització en l'àmbit festiu: la visibilitat. El concepte de "visibilitat" constitueix una eina més per ajudarnos a encendre els complexos processos d'interacció que configuren l'àmbit social. I el que està clar és que globalització té molt a veure amb visibilitat.

Mites, significat, espais i etnografia de la festa de "O Esquecemento" de la localitat de Xinzo da Límia (Ourense). Mitos, significado, espacios y etnografía de la fiesta de "O Esquecemento" de la localidad de Xinzo da Limia (Ourense). Myths, significance, spaces and ethnography of "O Esquecemento" Festival in the town of Xinzo da Limia, Galicia (Spain).

La vetlla de la festa de Sant Antoni a Artà (Mallorca), grups de veïns tot cantant es comuniquen informacions que són difícils de transmetre la resta de l'any. Durant la vetllada, al voltant del foc, el cant permet comunicar sentiments ocults i mostrar actituds, expressar opinions i detalls de la vida social i personal que fora d'aquest moment semblarien inoportuns o inadequats per ser dits en públic. ¿Per qué cal que determinades cosas hagin de ser cantades per poder-les expressar? ¿Quins elements prenen un paper rellevant en aquest moment social? La nit salvatge dels dimonis, del foc, del menjar i del beure, esdevé social (i, per tant, personal) gràcies, principalment, al cant. S'ha de cantar allò que no es pot dir: la identidad, els vincles socials, les crítiques, les discrepàncies i els sentiments. En la vigilia de la fiesta de San Antonio en el pueblo de Artà (Mallorca), grupos de vecinos se comunican entre sí cantando informaciones que son difíciles de transmitir el resto del año. Durante la velada, alrededor del fuego, el canto permite comunicar sentimientos ocultos y mostrar actitudes, expresar opiniones y detalles de la vida social y personal que fuera de esa ocasión parecerían inoportunos o inapropiados para ser expresados en público. ¿Porqué se hace necesario que ciertas cosas tengan que ser cantadas para poderlas expresar? ¿Qué elementos juegan un papel relevante en este momento social? La noche salvaje de los demonios, del fuego, de la comida y del alcohol, deviene social (y, por tanto, personal) gracias, principalmente, al canto. Se tiene que cantar lo que no se puede decir: la identidad, los vínculos sociales, las críticas, las discrepancias y los sentimientos. On the eve of the festival of Saint Anthony in the town of Artà (Majorca), groups of neighbours communicate with each other chanting out information that is difficult to transmit the rest of the year. During the evening around the fire, the chant enables hidden feelings to be expressed and to show attitudes, express opinions and details of social and personal life that, outside of this occasion, would seem untimely or inappropriate to be expressed in public. Why is it that some things have to be chanted in order to express them? Which factors play a key role in this social moment? The wild night of devils, fire, food and alcohol becomes social (and therefore personal) due to, mainly, the chant. You have to chant what cannot be said: identity, social links, criticisms, discrepancies and feelings.

Les institucions del país es preocupen cada vegada més per la integració deis nous ciutadans que, per raons laborals preponderantment, estableixen la seva residència a Catalunya. I, per tant, és obvi que s'arribin a plantejar quina importància poden tenir les celebracions festives en aquest procés, i quin és el paper que les própies institucions hi han de jugar. És un fet innegable que les festes contribueixen a reforçar sentiments de comunitat. Pero d'altra banda, també hem de tenir present que una vertadera festa només pot sorgir si ja existeix un sentiment de comunitat preví. Aixo vol dir que, en relació a l'àmbit festiu, el més probable és que actituds marcadament paternalistes o de dirigisme per part de les institucions estiguin abocades al fracas. Hom pot intentar organitzar una festa des de dalt, pero perque sigui realment una festa cal que sigui plenament viscuda pels seus participants, i aixo, obviament, no es pot ni improvisar ni forçar.