Search

Mètodes anticonceptius; Pla de millora; Salut sexual Métodos anticonceptivos; Plan de mejora; Salud sexual Contraceptive methods; Improvement plan; Sexual health Aquest Pla s’orienta de forma general a la millora de la salut sexual i reproductiva, i de forma específica a la millora de l’accés de la població als mètodes anticonceptius i està dissenyat per evitar les barreres més comunes: la informació, el cost i l’accés al mètode i permetre avançar per garantir els drets sexuals i reproductius i l’equitat contraceptiva.

New interpretations were brought forward by going again over the expression of human sexuality during the Middle Ages. While the high Middle Ages is characterised by mistrust in front of sexe, low Middle Ages accepts sexuality as a necessary function for procreation, probably influenced by arab medicine, by Aristotle's physics and by philosophic and theologic statements derived from scholasticism and, afterwards, nominalism. A theleological vision of sexual function imposes itself: it is considered as good if it fits its only purpose, procreation. From this idea derives an obsession about the conduction of the sperm. Sexual expressions that garantee the sperm transfert from the body of the man to that of the woman, where it will germinate, are correct. Different sexual habbits are considered against nature, starting from male homosexuality and including all the ways that waste the semen (male masturbation, use of animals, etc.). Sexual relations considered as normal have in common to be heterosexual and exogamous, to be alien to deals with different ethnico-religious groups and to use exclusively vaginal penetration. This relation has to find place within christian marriage, as it has been stipulated and imposed since halfway through the Middle Ages. Dominant roles are attributed to man while woman takes care of domestic tasks. The way to consider woman begins to degradate during low Middle Ages, from both rural areas of feudalism and urban groups, by agnation on the male firstborn and through a contrary intellectual speech. Parcourir l'expression de la sexualité humaine tout au long du Moyen-Age a permis d'y apporter de nouvelles interprétations. A la méfiance envers le sexe, état de pensée propre au Haut Moyen-Age, succède le Bas Moyen-Age, époque qui accepte la sexualité comme une fonction nécessaire pour la procréation, influencée en cela par la médecine arabe, la physique aristotélicienne et les exposés philoso­phiques et théologiques dérivés d'abord de la scholastique et, plus tard, du nomi­nalisme. Une vision théologique de la fonction sexuelle s'impose: elle est considérée bonne si elle s'applique dans l'unique fin de procréer. De là dérive une obsession pour la conduite (l'utilisation) du sperme. Sont considérées comme correctes les expressions sexuelles qui garantissent son passage du corps de l'hom­me vers celui de la femme, où il devra germer. L'utilisation de la sexualité qui n'a pas cette finalité est considérée contre nature, en commençant par l'homosexualité masculine et en y incluant toutes les formes qui gaspillent le sperme (masturba­tion masculine, bestialité). Les relations sexuelles considérées comme normales se définissent par l'hétérosexualité exogame, qui n'a pas de rapport avec des groupes ethno-religieux différents et utilisant, uniquement, la pénétration vaginale. Cette relation doit se dérouler dans le cadre d'un mariage chrétien à la manière dont il s'est imposé au milieu du Moyen-Age. On réserve toujours les parcelles dominan­tes a l'homme et les domestiques à la femme. Elle perd progressivement de la con­sidération au Bas Moyen-Age, poussée tant au niveau de la féodalité que des groupes urbains, par l'agnation sur le premier né masculin et par le discours inte­llectuel contraire.

[ES] El present projecte audiovisual pretén exposar diferents realitats dissidents en quant a la sexualitat i identitats de gènere a partir de relats de diferents testimonis. Per la realització d¿aquest documental de caràcter social s¿han seguit les fases de preproducció, producció y postproducció. Som Dissidents dona veu a histories silenciades dins la societat actual, narrades per lxs propis col·laboradorxs amb la pretenció de normalitzar i donar visibilitat a la diversitat sexual i de gènere desde la realitat de la experiència personal., [EN] This audiovisual project aims to expose the diversity of dissident sexual and gender realities from experiences of some testimonies. This social documentary has been produced following the production phases of an audiovisual project, pre-production, production and post-production. Som Dissidents gives voice to silenced stories in the society, narrated by the collaborators with the intention of normalizing and giving visibility to sexual and gender diversity form the reality of personal experience .

Mitjançant el llenguatge, els nens i nenes participen activament en la significació de la sexualitat, un tema molt sensible a occident governat de manera diferencial segons edat i gènere. A partir de l'anàlisi de les narratives de 208 infants d'entre 9 i 12 anys de tres escoles públiques de diferents municipis de la província de Barcelona, aquest article reflexiona sobre com els nens i nenes signifiquen i representen la sexualitat, i com aquestes son governades per les construccions socials dominants de la sexualitat i la infància. Through language, children actively participate in the signification of sexuality, a sensitive topic in the West that is governed differently by age and gender. This article analyses the narratives of 208 children between 9 and 12 years of age from three public schools in different municipalities in the province of Barcelona and reflects on how children signify and represent sexuality, and how these are governed by the dominant social constructions of sexuality and childhood. A través del lenguaje, los niños participan activamente en la significación de la sexualidad, un tema sensible en Cataluña que se rige de forma diferente según la edad y el género. Este artículo analiza las narrativas de 208 niños de entre 9 y 12 años de tres escuelas públicas de diferentes municipios de la provincia de Barcelona enmarcadas en el proyecto SexAFIN, y reflexiona sobre cómo los niños significan y representan la sexualidad, y cómo esto se rige por las construcciones sociales dominantes de la sexualidad y la infancia. À travers le langage, les enfants participent activement au sens de la sexualité, une question sensible en Catalogne qui est régie différemment selon l'âge et le sexe. Cet article analyse les récits de 208 enfants âgés de 9 à 12 ans de trois écoles publiques de différentes municipalités de la province de Barcelone dans le cadre du projet SexAFIN, et réfléchit sur la façon dont les enfants signifient et représentent la sexualité, et comment celle-ci est régie par les constructions sociales dominantes de la sexualité et de l'enfance. Através da linguagem, as crianças participam ativamente do significado da sexualidade, uma questão delicada na Catalunha que é regida de forma diferente dependendo da idade e do sexo. Este artigo analisa as narrativas de 208 crianças entre 9 e 12 anos de três escolas públicas de diferentes municípios da província de Barcelona no âmbito do projeto SexAFIN e reflete sobre como as crianças significam e representam a sexualidade e como ela é governada pelas construções sociais dominantes da sexualidade e da infância.

Els modernistes van convertir el cos femení en objecte artístic amb una hàbil adaptació dels temes florals i onírics. Paral·lelament, una generació de compositores va participar de la mateixa efervescència artística i burgesa. L’anàlisi musical i literària del tractament temàtic de les flors i els somnis en les seves composicions demostra fins a quin punt van rebel·lar-se contra les convencions de gènere i de classe que els impediren la professionalització. El lliri blanc, que denomina tant la tòxica grandalla com l’inofensiu lliri de Sant Antoni, és el fil conductor d’aquesta dualitat de la compositora modernista, musa i poeta alhora.

En el present treball s'aborda el concepte de gènere de forma situada per oferir una base sobre la qual desenvolupar un posicionament crític des d'una perspectiva feminista socioconstruccionista. Per la delimitació en l'extensió que implica aquest TFG i l'extensa literatura que hi ha sobre el tema he decidit apropiar-me ja no de tota la genealogia del concepte, sinó només de les definicions que considero necessàries per aquest objectiu. En el presente trabajo se aborda el concepto de género de forma situada para ofrecer una base sobre la cual desarrollar un posicionamiento crítico desde una perspectiva feminista socioconstruccionista. Por la delimitación en la extensión que implica este TFG y la extensa literatura que hay sobre el tema he decidido apropiarme ya no de toda la genealogía del concepto, sino solo de las definiciones que considero necesarias por este objetivo. This paper approaches the concept of gender in a situated way in order to provide a basis on which to develop a critical position from a feminist, socio-constructionist perspective. socioconstructionist perspective. Due to the delimitation in the extension that this dissertation implies and the extensive literature on the subject, I have decided to appropriate not the entire genealogy of the concept, but only the definitions that I consider necessary for this purpose.

A vegades ens fa falta que algú ens doni un cop de mà per poder obrir els ulls, per poder entendre que hi ha més mirades que l'única que ens han ensenyat i hem après i establert com a vàlida. Aquest treball és això, una reflexió crítica sobre mi mateixa, sobre quin paradigma em guia a l'hora de portar a terme la meva pràctica professional i, sobretot, com de mica en mica he pogut desaprendre allò que m'ha construït com a persona i com a professional a la Residència Mas Vella Terra. Aquest viatge m'ha permès conèixer altres formes d'entendre els cossos, l'afectivitat i la sexualitat de les persones, en especial de les persones amb capacitats diverses, un aspecte que em generava certes inquietuds i incomoditats i que em portava a qüestionar-me sobre la meva tasca, i la dels meus companys i companyes. Ara em veig capaç de transformar la petita comunitat en la qual treballo com a educadora, i em veig capaç d'actuar com a subjecte d'empoderament i acompanyament perquè les persones que viuen a la residència es col·loquin al capdavant de la seva lluita per reivindicar els drets afectivosexuals que mereixen exercir. A veces nos hace falta que alguien nos eche una mano para poder abrir los ojos, para poder entender que hay más miradas que la única que nos han enseñado y hemos aprendido y establecido como válida. Este trabajo es eso, una reflexión crítica sobre mí misma, sobre qué paradigma me guía a la hora de llevar a cabo mi práctica profesional y, sobre todo, como poco a poco he podido desaprender lo que me ha construido como persona y como profesional en la Residencia Mas Vieja Tierra. Este viaje me ha permitido conocer otras formas de entender los cuerpos, la afectividad y la sexualidad de las personas, en especial de las personas con capacidades diversas, un aspecto que me generaba ciertas inquietudes e incomodidades y que me llevaba a cuestionarse me sobre mi tarea, y la de mis compañeros. Ahora me veo capaz de transformar la pequeña comunidad en la que trabajo como educadora, y me veo capaz de actuar como sujeto de empoderamiento y acompañamiento para que las personas que viven en la residencia se coloquen al frente de su lucha para reivindicar los derechos afectivo que merecen ejercer. Sometimes we need someone to help us open our eyes, to understand that there are more looks than the only one that we have been taught and learned and established as valid. This work is that, a critical reflection on myself, on what paradigm guides me when carrying out my professional practice and, above all, how little by little I have been able to unlearn what has built me as a person and as a professional in the Oldest Land Residence. This trip has allowed me to learn about other ways of understanding people's bodies, affectivity and sexuality, especially people with diverse abilities, an aspect that generated certain concerns and discomforts and that led me to question myself about my task. , and that of my colleagues. Now I see myself capable of transforming the small community in which I work as an educator, and I see myself capable of acting as a subject of empowerment and accompaniment so that the people who live in the residence are placed at the forefront of their struggle to claim the affective rights that deserve to exercise.

INTRODUCCIÓN. El modelo de sexualidad integral, que abarca aspectos biológicos, sociales, psicológicos y culturales, define un modelo de educación sexual que propone una formación graduada, a lo largo de toda la vida, abordada desde diferentes servicios. La escuela, caracterizada por ser uno de los espacios primarios de socialización, es clave para el desarrollo de capacidades relacionadas con la sexualidad y la afectividad. MÉTODO. Se propuso un estudio exploratorio que permitiera analizar cómo es percibida la implementación la educación sexual en tres escuelas públicas de la ciudad de Barcelona. Para llevar a cabo la recogida de datos se realizaron entrevistas a estudiantes y docentes de 3.º y 4.º curso de Educación Secundaria Obligatoria de los tres centros estudiados. RESULTADOS. Los resultados se recogieron en cuatro bloques, según la información obtenida: a) conceptualización de la Educación Sexual y Afectiva, b) acciones en la escuela, c) necesidades de los estudiantes y d) propuestas de mejora. DISCUSIÓN. Finalmente se contrastaron los resultados obtenidos con estudios que trabajan sobre la necesidad de una educación sexual integral y transversal que garantice el ejercicio de la juventud.

Treball guanyador en la Convocatòria 2018-2019 dels Premis Càtedra d'Educació i Adolescència de la UdL. Treball Fi de Màster 2018/2019. Tutora: Cristina Torrelles Nadal (Universitat de Lleida) Aquest estudi és una proposta que pretén realitzar programes d’Educació Sexual als instituts de Lleida per comprovar-ne l’efectivitat i la incidència a llarg termini, basats en un model Biogràfic i Professional o Comprensiu d’Educació Sexual. Els programes es duran a terme a través del mètode “Peer to Peer” o educació entre iguals. S’ha observat que l’Educació Sexual a Espanya ha estat, fins al dia d’avui, insuficient. No aborda la sexualitat des d’una visió integral i sistemàtica de la persona i la societat, sinó des d’una perspectiva biologista i higienista. Cal fer un replantejament, doncs, de la concepció que es té de la sexualitat en l’àmbit educatiu. L’adolescència és una etapa molt important per al desenvolupament de la persona i de la configuració de la seva pròpia identitat, i la sexualitat és un element que s’ha de tenir en compte. Per elaborar aquest l’estudi, s’ha fet una recerca sobre les bases conceptuals i teòriques de la sexualitat, l’Educació Sexual i sobre altres programes de sexualitat realitzats a través del mètode “Peer to Peer”. Este estudio es una propuesta que pretende realizar programas de Educación Sexual, basados en el modelo Biográfico i Profesional o Comprensivo, en los institutos de Lleida para comprobar cual es su efectividad y su incidencia a largo plazo. Los programas se realizaran a través del método “Peer to Peer” o educación entre iguales. Se ha observado que la Educación Sexual en España ha sido, hasta el día de hoy, insuficiente. No aborda la sexualidad desde una visión integral y sistemática de la persona y la sociedad, sino desde una perspectiva biologista e higienista. Hay que hacer un replanteamiento, pues, de la concepción que se tiene de la sexualidad en el ámbito educativo. La adolescencia es una etapa muy importante para el desarrollo de la persona y de la configuración de su propia identidad, y la sexualidad es un elemento que se tiene que tener en cuenta. Para elaborar este el estudio, se ha hecho una investigación sobre las bases conceptuales y teóricas de la sexualidad, la Educación Sexual y sobre otros programas de sexualidad realizados a través del método “Peer to Peer”. The following investigation is a proposal that tries to bring Sexual Education programmes to the High schools of Lleida. One of the objectives will be to check out the effectiveness and the influence of them in a long time period. These programmes are based on the biographical and professional or comprehensive model. The programmes will be done through the peer to peer method. It has been observed that Sexual Education in Spain until our days it's not as good as it should be. It doesn't teach the sexuality from an integral point of view of the person, but on the contrary, from a biologist and hygienist perspective. Reconsideration must be done of the way we pass on this sexual knowledge. Adolescence is a crucial stage for the development of the people and the construction of the own identity and sexuality must be taken into account. To elaborate the following thesis a theoretical framework has been done about the conceptual and theoretical bases, Sexual Education and about other programmes of sexuality made through peer to peer method.

A Espanya, l'educació sexual dels menors ha estat quasi nul·la a comparació d'altres països europeus (UNESCO, 2021). Aquest treball es centra a investigar el currículum explícit i ocult en les relacions sexo afectives. Pel que fa als objectius principals de l'estudi són: analitzar si hi ha discontinuïtats entre el currículum explícit i el currículum ocult respecte les relacions sexo afectives i conèixer la percepció dels adolescents sobre la sexualitat. Aquest estudi consta d'una recerca qualitativa on les seves eines emparades han estat la realització de quatre grups de discussió d'adolescents entre 15 i 16 anys, segregats per sexes, a dos instituts. A més, també s'ha dut a terme una entrevista amb un docent per tal de corroborar o desmentir les hipòtesis principals del projecte, així doncs també conèixer a través de les experiències personals i escolars les opinions respecte a les relacions sexo afectives. Com a resultats del projecte es va contrarestar la informació extreta dels grups de discussió i l'entrevista amb la teoria prèviament fonamentada en el marc teòric i finalment, vàrem concloure que l'educació sexual està present a l'institut, però no s'apliquen certes característiques o lleis que mana la LOMLOE. A més a més, també podem veure com hi ha una discontinuïtat entre el currículum escolar i la pròpia realitat dels adolescents. Tot i això, molts dels alumnes desconeixen aspectes o conceptes bàsics respecte a la sexualitat dintre l'àmbit escolar, provocant així que busquin familiars, referents adults, internet o grups d'iguals per resoldre els seus dubtes i inquietuds. En España, la educación sexual de los menores ha sido casi nula a comparación de otros países europeos (UNESCO, 2021). Este trabajo se centra en investigar el currículo explícito y oculto en las relaciones sexo afectivas. En cuanto a los objetivos principales del estudio son: analizar si hay discontinuidades entre el currículo explícito y el currículo oculto respecto a las relaciones afectivas y conocer la percepción de los adolescentes sobre la sexualidad. Este estudio consta de una investigación cualitativa donde sus herramientas amparadas han sido la realización de cuatro grupos de discusión de adolescentes entre 15 y 16 años, segregados por sexos, en dos institutos. Además, también se ha llevado a cabo una entrevista con un docente con el fin de corroborar o desmentir las hipótesis principales del proyecto, así pues también conocer a través de las experiencias personales y escolares las opiniones respecto a las relaciones afectivas. Como resultados del proyecto se contrarrestó la información extraída de los grupos de discusión y la entrevista con la teoría previamente fundamentada en el marco teórico y finalmente, concluimos que la educación sexual está presente en el instituto, pero no se aplican ciertas características o leyes que manda la LOMLOE. Además, también podemos ver cómo hay una discontinuidad entre el currículo escolar y la propia realidad de los adolescentes. Sin embargo, muchos de los alumnos desconocen aspectos o conceptos básicos respecto a la sexualidad dentro del ámbito escolar, provocando así que busquen familiares, referentes adultos, internet o grupos de iguales para resolver sus dudas e inquietudes. In Spain, the sex education of minors has been almost zero compared to other European countries (UNESCO, 2021). This work focuses on investigating the explicit and hidden curriculum in affective sex relationships. Related to the main objectives of the study are: analyse whether there are discontinuities between the explicit curriculum and the hidden curriculum regarding affective sex relationships and to know the perception of adolescents about sexuality. This study consists of qualitative research where its tools covered have been the realization of four discussion groups of adolescents between 15 and 16 years old, segregated by sex, in two institutes. In addition, an interview has also been conducted with a teacher in order to corroborate or deny the main hypotheses of the project, as well as to know through personal and school experiences the opinions regarding affective sex relationships. As the results of the project, the information extracted from the discussion groups and the interview with the theory previously based on the theoretical framework were counteracted and finally, we concluded that sex education is present in the institute, but certain characteristics or laws commanded by the LOMLOE do not apply. In addition, we can also see how there is a discontinuity between the school curriculum and the reality of teenagers themselves. However, many of the students do not know basic aspects or concepts regarding sexuality within the school environment, thus causing them to look for family members, adult references, internet or peer groups to solve their doubts and concerns.

Quan s’analitza la figura i l’obra de Joan Miró des de la perspectiva dels treballs de Michel Foucault sobre la sexualitat, complementats amb els de Judith Butler sobre el gènere, es fa present un Miró fins ara desconegut, per a qui la pràctica artística va esdevenir essencial en el seu reconeixement com a subjecte de sexualitat i de gènere. En aquest desvetllament hi ha tingut molt a veure l’ús d’una metodologia arqueològica i genealògica que ha permès bastir una història discontinua a partir de la recuperació, la reordenació i la reinterpretació de tot allò relacionat amb les vivències de Joan Miró com a persona i com a artista. Aquest procés, alhora que ha anat «contaminant» el relat històric tot fent present el que fins ara era poc visible, o fins i tot invisible, també ha desvelat les relacions de poder i de saber que hi ha darrere d’uns discursos que sovint es perceben com a inqüestionables i neutres, però que en canvi són formes de pensament construïdes en un context històric determinat segons un sentit estratègic. Per tant, ja no es tractaria només d’un Miró obsessionat amb unes dones que serien la temàtica central de les seves obres, ni tampoc d’un Miró rebel i subversiu que s’expressaria a través de la representació de la sexualitat, i és que entendre la pràctica artística com a forma de relació i de treball amb un mateix des d’una perspectiva ètica i de configuració de la pròpia subjectivitat, obre les portes a un Miró més humà, aquell que bascula constantment entre el pecat de la carn i el desig que cal alliberar, aquell que es neguiteja i pateix, aquell que s’inventa a través del llenguatge i que aprofita la potencialitat de la literatura per fer trontollar el pensament racional, aquell que és temptat i que lluita. També aquell Miró alleujat, feliç i combatiu que explora de forma creativa la dimensió compartida d’una sexualitat pròpia de divinitats primigènies, en la qual l’acte, el desig i el plaer es fonen i es confonen en un tot, talment com ho fa el primitiu i l’espiritual, per tal d’oferir a la humanitat allò tan preuat per a l’artista, és a dir, la llibertat. Procés de revisió i de reescriptura, doncs, que a més d’oferir una visió totalment nova de l’artista i de la seva obra en el període que arriba fins a començaments dels anys trenta, es fonamenta en una manera de fer crítica i interdisciplinària que pot servir per a l’anàlisi d’altres figures tan conegudes, o si es vol, tan desconegudes, com el mateix Joan Miró. Al analizar la figura y la obra de Joan Miró desde la perspectiva de los estudios de Michel Foucault sobre la sexualidad, complementados con los de Judith Butler sobre el género, surge un Miró hasta el momento desconocido, para quien la práctica artística fue esencial en su reconocimento como sujeto de sexualidad y de género. En este surgimiento mucho ha tenido que ver el uso de una metodología arqueológica y genealògica que ha permitido confeccionar una historia discontinua a partir de la recuperación, la reordenación y la reinterpretación de todo lo relacionado con las vivencias de Joan Miró como persona y como artista. Este proceso, a la vez que ha ido “contaminado” el relato histórico haciendo presente lo que hasta ahora era poco visible, o hasta invisible, también ha desvelado las relaciones de poder y de saber que se encuentran detraś de unos discursos normalmente percibidos como incuestionables y neutros, pero que en cambio son formas de pensamiento construidas en un contexto histórico determinado según un sentido estratégico. Por lo tanto, ya no se trataría únicamente de un Miró obsesionado con unas mujeres que serían el tema central de sus obras, ni tampoco de un Miró rebelde y subversivo que se expresaría a través de la representación de la sexualidad, y es que entender la práctica artística como forma de relación y de trabajo con uno mismo según una perspectiva ética y de configuración de la propia subjectividad, abre las puertas a un Miró más humano, el que oscila constantemente entre el pecado de la carne y el deseo que debe liberarse, el que se intranquiliza y padece, el que se inventa a través del lenguaje y aprovecha la potencialidad de la literatura para que el pensamiento racional se tambalee, el que es tentado y el que lucha. También el Miró aliviado, feliz y combativo que explora de forma creativa la dimensión compartida de una sexualidad que es propia de divinidades primigenias, en la que el acto, el deseo y el placer se funden y confunden en un todo, tal y cómo lo hacen lo prmitivo y lo espriitual, para ofrecer a la humanidad aquello que es más preciado para el artista, es decir, la libertad. Proceso de revisión y de reescritura, pues, que además de ofrecer una visión totalmente nueva del artista y de su obra en el período que llega hasta principios de los años treinta, se fundamenta en una metodología critica y interdisciplianira que puede se utilizada para el análisis de otras figuras tan conocidas, o si se quiere, tan desconocidas, como el mismo Joan Miró. By analysing Joan Miró’s figure and work from the perspective of Michel Foucault’s studies on sexuality, complemented by Judith Butler’s studies on gender, a hitherto unknown Miró emerges, for whom artistic practice was essential in his recognition as a subject of sexuality and gender. The use of an archaeological and genealogical methodology has had a great deal to do with this emergence, making it possible to create a discontinuous history based on the recovery, reordering and reinterpretation of everything related to Joan Miró’s experiences as a person and as an artist. This process, while “contaminating” the historical narrative by making present what had until now been barely visible, or even invisible, has also revealed the relations of power and knowledge that lie behind discourses normally perceived as unquestionable and neutral, but which are instead forms of thought constructed in a particular historical context according to a strategic sense. Therefore, we are no longer dealing solely with a Miró obsessed with women who would be the central theme of his works, nor with a rebellious and subversive Miró who would express himself through the representation of sexuality, since understanding artistic practice as a way of relating to and working with oneself according to an ethical perspective which has to do with the configuration of one’s own subjectivity, opens the doors to a more human Miró, the one who constantly oscillates between the sin of the flesh and the desire that must be liberated, the one who is uneasy and suffers, the one who invents himself through language and takes advantage of the potential of literature to shake rational thought, the one who is tempted and the one who struggles. Also the relieved, happy and combative Miró who creatively explores the shared dimension of a sexuality that is like that of primordial deities, in which act, desire and pleasure merge and blend into a whole, just as the primitive and the spiritual do, to offer humanity that which is most precious to the artist, that is to say, freedom. A process of revision and rewriting, then, which in addition to offering a totally new vision of the artist and his work in the period up to the early 1930s, is based on a critical and interdisciplinary methodology that can be used for the analysis of other figures as well known, or if you like, as unknown, as Joan Miró himself. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia

Aquesta recerca té per objecte analitzar de quina manera afecten els tabús en el nostre desenvolupament, concretament el tabú relacionat amb la sexualitat. S'ha donat molta importància a destacar la comunicació familiar i la implicació d'aquesta en el procés de desenvolupament des que som infants fins que arribem a l'etapa de l'adolescència. Conseqüentment la recerca, planteja tres objectius: com transmeten els tutors/es legals l'educació sexo afectiva als seus fills/es, com aquests fills/s elaboren/adquireixen aquests coneixements, sobre l'educació sexo afectiva i si els tutors/es legals canvien o han canviat el missatge depenent de si és fill o filla (en cas de tenir dos, tres... fills/es). La metodologia ha estat descriptiva mixta, qualitatiu i quantitatiu alhora. La població objecte d'estudi han estat adolescents d'entre 10 a 16 anys, els tutor/es legals d'aquests i dos professionals, un de l'àmbit educatiu i l'altre de l'àmbit social. Els instruments de recollida d'informació han estat dos qüestionaris passats un als adolescents i un altre als seus tutors/es legals i dues entrevistes passades als professionals una al de l'àmbit educatiu i altre de l'àmbit social. Els resultats ens indiquen una no diferenciació de gènere a l'hora de transmetre el missatge dependent de si és fill/a i es confirma que l'educació sexo-afectiva anirà relacionada a l'educació que els estan transmetent els tutors/es legals, tenint en compte la visió i el suport que es vulgui posar en el procés d'aprenentatge de cadascú. Esta investigación tiene por objeto analizar de qué manera afectan los tabúes en nuestro desarrollo, concretamente el tabú relacionado con la sexualidad. Se ha dado mucha importancia a destacar la comunicación familiar y la implicación de ésta en el proceso de desarrollo desde que somos niños hasta que llegamos a la etapa de la adolescencia. Consecuentemente la investigación, plantea tres objetivos: cómo transmiten los tutores /as legales la educación sexo afectiva a sus hijos/as, como estos hijos/as elaboran/adquieren estos conocimientos sobre la educación sexo afectiva y si los tutores/as legales cambian o han cambiado el mensaje dependiendo de si es hijo o hija (en caso de tener dos,tres… hijos/as). La metodología ha sido descriptivo mixta, cualitativo y cuantitativo a la vez. La población objeto de estudio han sido adolescentes de entre 10 a 16 años, los tutores/as legales de estos y dos profesionales, uno del ámbito educativo y el otro del ámbito social. Los instrumentos de recogida de información han sido dos cuestionarios pasados uno a los adolescentes y otro a sus tutores/as legales y dos entrevistas pasadas a los profesionales una al del ámbito educativo y otro del ámbito social. Los resultados nos indican una no diferenciación de género a la hora de transmitir el mensaje dependiente de si es hijo/a y se confirma que la educación sexo-afectiva irá relacionada a la educación que les están transmiten los tutores/as legales, teniendo en cuenta la visión y el apoyo que se quiera poner en el proceso de aprendizaje de cada uno. The aim of this research is to analyse how taboos affect our development, specifically the taboo related to sexuality. Much importance has been given to highlighting family communication and its involvement in the development process from the time we are children, until we reach the state of adolescence. Consequently, the research proposes three objectives: how do legal guardians transmit affective sex education to their children, how do these children elaborate/acquire this knowledge about affective sex education and whether legal guardians change or have changed the message depending on whether it is a son or daughter (in case of having two, three...children). The methodology has been descriptive mixed, qualitative and quantitative at the same time. The population under study were adolescents between 10 and 16 years old, their legal guardians and two professionals, one from the educational field and the other from the social field. The instruments for collecting information have been two questionnaires, one for teenagers and another for their legal guardians, and two past interviews for professionals, one in the education field and the other in the social field. The results indicate a gender non-differentiation when transmitting the message depending on whether you are a child and it is confirmed that sex-affective education will be related to the education that legal guardians are transmitting to you, taking into account the vision and support that you want to put in the learning process of each one.

Introducció: L’adolescència és una etapa on normalment, es gaudeix d’un estat de salut òptim tot i estar en constant canvi, a nivell físic, psicològic i social. Amb tots aquests canvis sorgeixen experiències noves i s’experimenten les primeres relacions sexuals. La inexperiència en l’àmbit de la sexualitat pot comportar riscs i problemes de salut. Una educació per la salut en la sexualitat pot contribuir molt favorablement en el seu desenvolupament. Recentment, s’ha observat que les NTIC han influït molt en la sexualitat de l’adolescent, tenen una visió diferent del sexe i les relacions, exposant-los a nous riscs. Per aquest motiu hem d’introduir un nou enfocament de la sexualitat, agafant eines que els adolescents utilitzen i donar els recursos per tenir uns coneixements adequats. Objectiu: Crear un programa d’educació per la salut sobre la sexualitat i les NTIC, en adolescents del segon cicle de l’ESO. Metodologia: S’ha realitzat una cerca en diverses bases de dades com PubMed, Google Acadèmic, entre altres. Realitzarem una intervenció abans-després als alumnes de segon cicle de l’ESO de l’INS Lo Pla d’Urgell. Per dissenyar la intervenció seguim el mètode de planificació, el projecte consta de 6 sessions impartides per un professional d’infermeria. Cada curs es dividirà en 2 grups, pel que quedaran 4 subgrups que rebran una sessió de forma mensual. Realitzarem una avaluació de coneixements prèviament a la intervenció i es repetirà en acabar-la, així compararem els resultats entre ells. Conclusions: Fins ara l’educació sexual no s’ha enfocat de forma correcta. Una bona forma podria ser amb les NTIC perquè són eines que ja utilitzen. Considero que aquest projecte podria tenir bons resultats, ja que és innovador, tracta les necessitats reals dels adolescents i podria estar ben acceptat pels pares. Introducción: La adolescencia es una etapa en la que habitualmente, se goza de un estado de salud óptimo aunque se esté en constante cambio, a nivel físico, psicológico y social. Con estos cambios surgen nuevas experiencias y se experimentan las primeras relaciones sexuales. La inexperiencia en este ámbito conlleva riesgos i problemas de salud. Una educación para la salud adecuada en la sexualidad puede contribuir muy favorablemente en su desarrollo. Recientemente, se ha observado que las NTIC influyen mucho en la sexualidad del adolescente, tienen una visión diferente del sexo y las relaciones, exponiéndolos a nuevos riesgos. Por este motivo, tenemos que introducir un nuevo enfoque de la sexualidad, cogiendo herramientas de las que disponen y darles recursos para unos conocimientos adecuados. Objetivo: Crear un programa de educación para la salud sobre la sexualidad y las NTIC, en adolescentes del segundo ciclo de la ESO. Metodología: Se ha realizado una búsqueda en bases de datos como PubMed, google académico, entre otras. Realizamos una intervención antes-después a los alumnos de segundo ciclo de la ESO del INS Lo Pla d’Urgell. Para el diseño de la intervención seguimos el método de planificación, el proyecto consta de 6 sesiones impartidas por un profesional de enfermería. Cada curso se dividirá en 2 grupos, quedando 4 subgrupos que recibirán una sesión de forma mensual. Realizaremos una avaluación de conocimientos previamente a la intervención y se repetirá al finalizar, así compararemos los resultados entre ellos. Conclusiones: Hasta ahora la educación sexual no se ha enfocado de forma adecuada. Una buena forma seria con las NTIC porque son herramientas que los adolescentes utilizan. Considero que este proyecto podría tener resultados buenos, ya que es innovador, trata las necesidades reales de los adolescentes y podría estar bien aceptado por los padres. Introduction: The adolescence is the best stage talking about optimal health even though the constant change, on a physical, psychological and social level. All these changes cause new experiences and they may experience their first sexual relationship. The inexperience in this area carries some risks and health problems. However, health education may contribute favourably in their development. Recently, it has been observed that ICTs have influenced a lot in the adolescent sexuality, they have a different look of sex and relationship, exposing them to new risks. For this reason, we have to introduce a new view of sexuality, pick up tools adolescents use and give them resources to have the appropriate knowledge. Objective: Create a health education program for sexuality and the ICTs in adolescents of third and fourth grade of secondary school. Methods: A bibliography search has been made in various databases such as PubMed, Scholar google, and many others. An intervention will be carried out beforethen with third and fourth grade of secondary students from INS Lo Pla d’Urgell. To design the intervention we follow up the planning method, the project consists of 6 sessions that will be though by a nurse. Every grade will be divided into 2 groups, so they will be 4 subgroups which will receive a session monthly. There will be a prior assessment of knowledge which will be repeated at the end, so we can compare the results.

Tradicionalment, la sexualitat s’ha vist immersa en un tabú i concepció de perill incessant que ha dificultat el desenvolupament i abordatge d’aquesta, des d’una perspectiva de gènere i diversitat. Per aquest motiu, aquesta investigació s’apropa a la comprensió de la construcció social que les professionals d’infermeria obtetra-ginecològica (llevadores) fan de la sexualitat adolescent, entenent que aquestes són agents claus en l’atenció i educació sexual oferta. Així doncs, mitjançant l’anàlisi de discursos, analitzo com la formació, els models de normativitat i/o els agents de socialització influeixen i condicionen les construccions sobre sexualitat i educació sexual adolescent de dites professionals.

Aquest treball és un relat coral sobre la sexualitat femenina des dels ulls de les dones que van néixer acabada la Guerra Civil espanyola. Un recull de vivències que per primer cop s'expliquen amb veu alta i descriuen la sexualitat a l'etapa de la vellesa. És un text que es vincula tant amb la forma com amb la narrativa al treball de la Premi Nobel Svetlana Aleksiévitx. Este trabajo es un relato colectivo sobre la sexualidad femenina vista desde los ojos de las mujeres que nacieron finalizada la Guerra Civil española. Se trata de una recopilación de vivencias que, por primera vez, se explican en voz alta y describen la sexualidad durante la vejez. El texto se vincula tanto en la forma como en la narrativa al trabajo de la Premio Nobel Svetlana Aleksiévich. A collective narrative about sexuality from the perspective of women who were born after the Spanish Civili War. A collection of experiences that are first spoken out loud and describe the sexuality in the mature stage. It is a paper which meets either the form either the narrative to the work Novel Awards winner Svetlana Alexievich.

Les diferents nomenclatures referides a les persones discapacitades estan subjectes a certs models que impliquen posicions epistemològiques i polítiques diferents. La norma capacitista defineix un diferencial de poder que discrimina les persones fora d'aquesta norma i, en relació a la sexualitat heteronormativa, suggereix que les persones discapacitades construeixen identitats sexuals opressives arrelades culturalment que les exclouen de les pràctiques sexuals o les categoritzen com a desviació i perversió. Amb base socioconstruccionista, el present estudi analitza les representacions culturals de la sexualitat de les persones discapacitades, i les conseqüències socials que comporten. Aquests objectius s'aconsegueixen a través de l'anàlisi temàtica de material audiovisual(dos documentals i quatre pel·lícules de ficció). Amb l'anàlisi temàtica s'han extret els temes següents: assistència sexual ,implicacions socials i emocionals del rebuig de la seua sexualitat, normalitat i discapacitat i actitud paternalista. Aquests han sigut els eixos centrals dels discursos i a partir d'ells s'ha extret la conclusió que tant la discapacitat com la sexualitat actuen com a dispositius de control social que generen la impensabilitat de les relacions sexuals de les persones discapacitades. Las diferentes nomenclaturas referidas a las personas discapacitadas están sujetas a ciertos modelos que implican posiciones epistemológicas y políticas diferentes. La norma capacitista define un diferencial de poder que discrimina a las personas fuera de esta norma y, en relación con la sexualidad heteronormativa, sugiere que las personas discapacitadas construyen identidades sexuales opresivas arraigadas culturalmente que las excluyen de las prácticas sexuales o las categorizan como desviación y perversión. Con base socioconstruccionista, el presente estudio analiza las representaciones culturales de la sexualidad de las personas discapacitadas, y las consecuencias sociales que conllevan. Estos objetivos se logran a través del análisis temático de material audiovisual(dos documentales y cuatro películas de ficción).Con el análisis temático se han extraído los temas siguientes: asistencia sexual, implicaciones sociales y emocionales del rechazo de su sexualidad, normalidad y discapacidad, actitud paternalista. Estos han sido los ejes centrales de los discursos y a partir de ellos se ha extraído la conclusión de que tanto la discapacidad como la sexualidad actúan como dispositivos de control social que generan la impensabilidad de las relaciones sexuales de las personas discapacitadas. The different nomenclatures referring to disabled people are subject to certain models that imply different epistemological and political positions. The ableist norm defines a differential power that discriminates against people outside this norm and, in relation to heteronormative sexuality, suggests that disabled people construct culturally entrenched oppressive sexual selves that exclude them from sexual practices or categorize them as deviant and perversion. Based on socioconstructionist, the present study analyses the cultural representations of the sexuality of disabled people, and the social consequences that entail. These objectives are achieved through the thematic analysis of audio-visual material (two documentaries and four fiction films). With the thematic analysis, the following topics have been extracted: sexual assistance, social and emotional implications of the rejection of their sexuality, normality and disability, paternalistic attitude. These have been the central axes of the discourses and from them the conclusion has been drawn that both disability and sexuality act as social control devices that generate the unthinkability of the sexual relationships of disabled people.

Premi Treball de Fi de Grau a la Recerca en Gènere. Curs 2018-2019 Treball de fi de grau en Publicitat i Relacions Públiques Tutora: Maria Pilar Medina Bravo El treball, en format briefing, consisteix en la creació i el disseny del joc de taula “El Panòptic”, amb l’objectiu d’educar a joves sobre conceptes de la Teoria Queer. El motiu de la creació d’aquest joc és la complexitat de la teoria en qüestió i la necessitat de crear una eina comunicativa fàcil i entretinguda per conscienciar a la població adolescent. Es comença fent una anàlisi de la situació actual , es defineix un client i un públic i s’idea l’estratègia de comunicació. Seguidament, s’afegeix una investigació sobre la Teoria Queer basada en l’obra de Michel Foucault, Judith Butler, Paul B. Preciado, Miquel Missé i Gerard Coll-Planas. Amb aquests coneixements es conceptualitza i dissenya el joc en qüestió, amb l’objectiu que es difongui per centres educatius i de lleure. The Briefing consists of the creation and design of “El Panóptico” a board game with the aim of educating young people about the concepts of Queer Theory. The reason for the creation of this game is the complexity of this theory and the need to create an easy and entertaining communication tool to raise awareness among the teen population. In the beginning, an analysis of the current situation has been done. In addition, the client and audience have been defined and the communication strategy set. After that, an investigation is added about Queer Theory based on the work of Michel Foucault, Judith But-ler, Paul B. Preciado, Miquel Missé, Gerard Coll-Planas. With this knowledge, the board game is conceptualized and designed with the objective of being disseminated through educational centers.

En el marc de represa de la traducció catalana a l'inici de la dècada de 1960, Edicions 62 va soŀlicitar el permís per a publicar la noveŀla Dissabte a la nit i diumenge al matí, d'Alan Sillitoe, traduïda per Antoni Pigrau. Malgrat l'aparent aperturisme polític, l'obra va ser suspesa dues vegades per causes de moral sexual abans que els censors no comencessin a considerar-ne l'aprovació amb unes certes restriccions. Aquest treball pretén analitzar el desenvolupament d'uns complexos tràmits administratius que es van allargar més de tres anys, com també posar de manifest les pràctiques coercitives i, sovint, arbitràries, de la maquinària censora franquista. Per fer-ho, examinarem, d'una banda, els expedients de censura i, de l'altra, contraposarem els fragments subratllats a les galerades de la traducció catalana amb els de la versió publicada l'any 1967. In the context of the resumption of Catalan translation at the beginning of the 1960s, Edicions 62 requested the permission to publish the translated novel Dissabte a la nit i diumenge al matí, by Alan Sillitoe. In spite of the apparent political openness, the work was twice prohibited due to sexual morality before the censors began to consider its approval with certain restrictions. The purpose of this paper is to analyze the development of some complex administrative procedures that lasted more than three years, as well as highlighting the coercive and often arbitrary practices of the Francoist censorship machinery. To this end, we will first examine the censorship files and, secondly, we will contrast, by way of an example, the sentences underlined in the translation of Antoni Pigrau and the final version published in 1967.

El treball de final de grau procura analitzar les idees que tenen sis mestres de dues escoles públiques de primària dels conceptes de sexualitat, sexe i gènere. També s'analitzen les seves conviccions pedagògiques entorn de l'educació sexual al llarg de l'etapa de primària. S'observa que els mestres tenen una visió moderna del concepte de sexualitat, tot i que mostren certa confusió en l'àmbit conceptual en els conceptes de sexe, gènere i la mateixa sexualitat. També s'observa que creuen en l'escola com a agent d'educació sexual però apunten algunes contradiccions o creences que poden dificultar la seva execució pràctica.

BACKGROUND: Population estimates underpin demographic and epidemiological research and are used to track progress on numerous international indicators of health and development. To date, internationally available estimates of population and fertility, although useful, have not been produced with transparent and replicable methods and do not use standardised estimates of mortality. We present single-calendar year and single-year of age estimates of fertility and population by sex with standardised and replicable methods. METHODS: We estimated population in 195 locations by single year of age and single calendar year from 1950 to 2017 with standardised and replicable methods. We based the estimates on the demographic balancing equation, with inputs of fertility, mortality, population, and migration data. Fertility data came from 7817 location-years of vital registration data, 429 surveys reporting complete birth histories, and 977 surveys and censuses reporting summary birth histories. We estimated age-specific fertility rates (ASFRs; the annual number of livebirths to women of a specified age group per 1000 women in that age group) by use of spatiotemporal Gaussian process regression and used the ASFRs to estimate total fertility rates (TFRs; the average number of children a woman would bear if she survived through the end of the reproductive age span [age 10-54 years] and experienced at each age a particular set of ASFRs observed in the year of interest). Because of sparse data, fertility at ages 10-14 years and 50-54 years was estimated from data on fertility in women aged 15-19 years and 45-49 years, through use of linear regression. Age-specific mortality data came from the Global Burden of Diseases, Injuries, and Risk Factors Study (GBD) 2017 estimates. Data on population came from 1257 censuses and 761 population registry location-years and were adjusted for underenumeration and age misreporting with standard demographic methods. Migration was estimated with the GBD Bayesian demographic balancing model, after incorporating information about refugee migration into the model prior. Final population estimates used the cohort-component method of population projection, with inputs of fertility, mortality, and migration data. Population uncertainty was estimated by use of out-of-sample predictive validity testing. With these data, we estimated the trends in population by age and sex and in fertility by age between 1950 and 2017 in 195 countries and territories.

Boixar or die 2 és un projecte d¿autoedició que reflexiona, a través del dibuix, sobre la pornografia i la identitat (sexual, social, econòmica i cultural) de la societat contemporània. Aquest treball és una prolongació del projecte artístic realitzat durant els darrers anys de carrera, ja que és el segon número d¿un fanzín pornogràfic (Boixar or die) publicat l¿any 2015. El postporno és un moviment artístic i polític, que sorgeix als anys 90, que utilitza el cos i la performance per criticar i reinventar constantment la sexualitat limitada i simplista (privada, blanca, masculina, heterosexual) que ens imposa la pornografia mainstream, el sistema capitalista i la moral judeocristiana. L¿eix central de Boixar or die 2 és el postporno que, emmarcat dins del context globalitzat, hiperturístic i neorural de l¿illa de Mallorca, serveix per reivindicar, en clau humorística, la cultura popular mallorquina (en perill d¿extinció) i una sexualitat alternativa i creativa sense prejudicis de gènere, raça, edat, classe social i complexió anatòmica. El resultat és un fanzín imprès que inclou dibuixos i textos que, posteriorment ha estat distribuït en llibreries, tendes de còmics i associacions culturals., Boixar or die 2 is an autoedition project that reflect, through drawing, on pornography and identity (sexual, social, economic and cultural) of the contemporary society. This project is an extension of the artistic work done during the last years of the university period, since it¿s the second issue of a pornographic magazine (Boixar or die) published in 2015. Postporn is an artistic and political movement, that appeared at the 90¿s, that use body and performance to criticize and reinvent constantly the limitated and simplistic sexuality (private, white, male, heterosexual) that mainstream pornography, the capitalist system and the Judeo-Christian morality imposes to us. The central axis of Boixar or die 2 is postporn that, framed in the globalized, hyperturistic and neorural context of Mallorca¿s island, serve to claim, in a humorous key, the popular majorcan culture ( in danger of extinction) and an alternative and creative sexuality without prejudices of gender, race, age, social class and anatomical complexion. The result is a printed fanzine that includes drawings and text that later had been distributed in book shops, comic shops and cultural associations.

Durant els darrers quinze anys del franquisme es pot documentar una evolució de la moralitat força significativa, que esdevé l’origen de nombrosos conflictes culturals per a la població de l’arxipèlag. La progressiva suavització de les normatives i els codis morals per part de les autoritats, així com la preponderància socioeconòmica de la nova indústria turística, fan que comencin a arrelar certs costums i estètiques que provoquen l’enuig dels sectors socials més conservadors. A poc a poc, la cultura del plaer quedà arrelada entre la societat illenca i deixà d’anar associada tant al pecat com al rebuig social, The final fifteen years of Francoism saw quite a significant evolution in morality, which became a source of numerous cultural conflicts among the populace of the Balearic Islands. With the authorities’ gradual relaxation of norms and moral codes and the socioeconomic preponderance of the burgeoning tourism industry, new habits and aesthetics began to take root, drawing anger from the most conservative sectors of society. Gradually, the culture of pleasure, no longer associated with sin or social objections, became entrenched in the society of the Balearic Islands.

L'esperança de vida augmenta dia a dia en el nostre país, aquest fet succeeix gràcies als avanços de la medicina, millorant la qualitat de vida de la gent gran. Aquest fet permet que l'última etapa de la vida estigui repleta tant de noves relacions socials com de noves experiències, sense deixar de banda les necessitats sexuals. La present investigació és l'evidència de la presència de la sexualitat al llarg de tota la vida i suposa un apropament a les percepcions i sentiments que generen aquests apropaments, partint de la visió del col·lectiu i dels professionals que treballen en contacte amb la gent gran. La finalitat última de l'estudi és detectar si encara mantenen conductes sexuals, de quina manera i quin significat atorguen a aquestes pràctiques. Life expectancy is enhancing day by day in our country, this is happening thanks to medicine advances, improving old age people quality of life. This fact allows the last stage of life be full of new social relationships and new experiences, without setting aside sexual needs. The current investigation is the evidence of the sexual presence along one’s whole life and supposes an approximation to the perceptions and feelings that these generate, starting from the vision of this group of people and the professionals working in contact to the elderly. The last finality of this project is detecting if they are still keeping sexual behaviour in what way and which sense they give to this practise.

Sexuality it’s a part of every human being, being a set of inherent aspects of our personality, ranging from the anatomical aspects to sexual behavior, sexuality is so characteristic of every human being without distinction of race, religion or physical, which is why people with disabilities are fully entitled to training in sexuality, but in our society there are many imaginary about it. Sexuality has been always a taboo subject and if you add the last word "disability." The sexuality of people with disabilities is a reality that too often is ignored. Like any human being, people with disabilities of any kind be it, feel sexual desires inevitable. People who suffer disabilities often have to face many myths and stereotypes that society develops towards their sexuality, mainly because of lack of information has on the field. This means that it tends to act in fear, indecision and confusion for people with disabilities. Moreover, if taught to channel the sexuality of people with disabilities, may be exposed to discrimination or in very extreme cases they can suffer some kind of abuse, rape or seduction, since anyone can try to exploit rid of his disability. Social Work must intervene to promote the non-violation of sexual rights of youth and adolescents with intellectual disabilities. La sexualidad forma parte de cada ser humano, siendo un conjunto de aspectos inherentes de nuestra personalidad, incluye desde los aspectos anatómicos hasta la conducta sexual, la sexualidad por lo tanto es propia de todos los seres humanos sin distinción de raza, religión o capacidades físicas, por lo que las personas con discapacidad están en todo el derecho a formarse en la sexualidad, aunque en nuestra sociedad hay muchos imaginarios sobre el tema. La sexualidad ha sido, desde siempre, un tema tabú y más si se le añade el último la palabra "discapacidad". La sexualidad de las personas con discapacidad es una realidad que, con demasiada frecuencia, es ignorada. Como cualquier ser humano, las personas con discapacidad, sea del tipo que sea ésta, sienten deseos sexuales inevitables. Las personas que sufren algún tipo de discapacidad muchas veces tienen que enfrentarse a numerosos falsos mitos o estereotipos que la sociedad desarrolla hacia su sexualidad, principalmente por la falta de información que se tiene sobre este ámbito. Por otro lado, si no se enseña a canalizar esta sexualidad en las personas con discapacidad, pueden quedar expuestas a discriminaciones o en casos muy extremos a que puedan sufrir algún tipo de abuso, seducciones o violaciones, ya que cualquier persona puede intentar aprovecharse de su discapacidad. Desde el Trabajo Social se debe intervenir para promover la no vulneración de los derechos sexuales de los jóvenes y adolescentes con discapacidad intelectual. La sexualitat forma part de cada ésser humà, essent un conjunt d'aspectes inherents de la nostra personalitat, inclou des dels aspectes anatòmics fins a la conducta sexual, la sexualitat per tant és pròpia de tots els éssers humans sense distinció de raça, religió o capacitats físiques, per aquesta raó les persones amb discapacitat estan en tot el dret a formar-se en la sexualitat, encara que en la nostra societat hi ha molts imaginaris sobre el tema. La sexualitat ha estat, des de sempre, un tema tabú i més si se li afegeix al darrer la paraula “discapacitat”. La sexualitat de les persones amb discapacitat és una realitat que, amb massa freqüència, és ignorada. Com qualsevol esser humà, les persones amb discapacitat, sigui del tipus que sigui aquesta, senten desitjos sexuals inevitables. Les persones que pateixen algun tipus de discapacitat molts cops han d’enfrontar-se a nombrosos falsos mites o estereotips que la societat desenvolupa envers la seva sexualitat, principalment per la falta d’informació que es té sobre aquest àmbit. Per altra banda, si no s’ensenya a canalitzar aquesta sexualitat a les persones amb discapacitat, poden quedar exposades a discriminacions o en casos molt extrems a que puguin patir algun tipus d’abús, seduccions o violacions, ja que qualsevol persona pot intentar aprofitar-se de la seva discapacitat. Des del Treball Social s’ha d’intervenir per tal de promoure la no vulneració dels drets sexuals dels joves i adolescents amb discapacitat intel·lectual.

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Manolo Laguillo Méndez, [cat] “Sex" és una sèrie formada per vuit fotografies. Cadascuna d’elles pretén parlar d’un tema tan delicat com és el sexe d'una forma atípica: amb censures. Són imatges aparentment innocents, carregades d'erotisme però impossibles de catalogar com a eròtiques, doncs no hi ha nus. Acostumats a veure el sexe d'una forma molt evident o ratllat amb una barra de censura, amb “Sex" trobem el punt intermedi. Després de veure com les xarxes socials impedeixen el nu (especialment el femení), parlar de sexe i distribuir les imatges per internet no era fàcil. És així com neix una serie eròtica que no pot ser-ho. Veiem el sexe des del seu punt de vista més carnal i natural, parlant d'ell sense tabús, l'espectador es troba submergit en l'escena com si fos convidat a formar-ne part com a voyeur. Es mostren adolescents curioses, lesbianes que s'amaguen, actes públics i cites amb desconeguts. Allò que pràcticament tots fem i del que pràcticament ningú en parla. Amb algunes escenes basades en fets reals i d'altres d’imàginares, secrets ocults en cadascuna d’elles que hi afegeixen un toc d'humor, pretenc normalitzar aquest acte parlant d'ell a poc a poc i per a tots els públics. No obstant això, l'impacte s'assegura tot i no despullar als personatges., [eng] “Sex series" consists of eight photographies. Each of them tries to talk about a sensitive subject as sex in an atypical form: with censorship. Images are see mingly innocent, but full of eroticism impossible to be classiñed as erotic, because no one's naked. We used to see sex in a very clearly way or with a censorship bar, with “Sex” we can find the midpoint. After seeing how social media impede the nude (especiallv women's), talk about sex and post some kinda images on the internet was not easy. This was how a erotic series that cannot be was born. We see sex from their carnal and natural point of view, without taboos the viewer becomes into the scene as if it were invited to be part as a voyeur. What most of us do, and what anyone talks about. Some scenes based on real facts and others on imagination, secrets hidden in each ofthem which add a little touch of humor, I'm trying to normalize this act talking about it slowly and for everyone. However, even without the strip the impact is ensured.

Treballs Finals de Grau de l'Escola Universitària d'Infermeria, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Ma. Pilar Sabater Mateu, Introducció: El càncer de mama és el tipus de tumor ginecològic més incident, mortal i prevalent en dones. Cada cop més dones poden afirmar que han superat aquest càncer. La sexualitat és un dels factors que influeixen en la qualitat de vida de les pacients i d’aquí sorgeix la pregunta de recerca: Quins factors psicosocials hauria de tenir en compte Infermeria envers la sexualitat de la dona amb càncer de mama, per tal de proporcionar-l’hi unes cures infermeres de qualitat? Objectiu: Analitzar estudis científics actuals, nacionals i internacionals, sobre com afecta el càncer de mama en la sexualitat de la dona i les seves parelles, per afavorir les cures infermeres des de la perspectiva psicosocial. Metodologia: Revisió bibliogràfica, duta a terme a les bases de dades PubMed Medline, Cuidatge, Cuiden i ScienceDirect. La gestió de referències es realitza amb Mendeley Plus. Resultats: S’analitzen 18 articles. En el conjunt d’estudis es destaca la rellevància del suport social percebut per part de les dones afectades amb càncer de mama, en particular el que prové de part de les seves parelles, si aquestes les acompanyen en el seu procés. Discussió: Diversos factors psicosocials tenen un impacte sobre la sexualitat de les dones amb càncer de mama. L’edat influeix en la funcionalitat sexual però alhora pot suposar un factor de comorbiditat. La bibliografia consultada refereix una manca d’estudis envers a les parelles de les dones amb càncer de mama. Conclusions: El suport social és essencial, per això que s’ha d’aprofundir en les necessitats de les parelles d’aquestes dones. Les dones joves afectades, solteres i sense fills requereixen especial atenció envers la seva sexualitat.

Treball de fi de grau d'Infermeria Director: Juan M. Leyva Coordinadors: Marta López i Juan M. Leyva La visió que, socialment, es té de la sexualitat en general, i, sobretot, en el context de la vellesa, està sovint alterada per mites, tabús i falses creences que hem heretat com a societat. Això fa que, moltes vegades, no tractem aquesta necessitat amb la naturalitat, voluntat i receptivitat necessàries per a realitzar un enfocament holístic i realista de les persones grans. A través d’un estudi qualitatiu fenomenològic, aquest treball pretén analitzar i entendre el significat que té la sexualitat en les persones d’edat avançada i les seves expectatives dins del sistema sanitari en relació amb aquesta esfera de la seva persona. D’aquesta manera, serà possible plantejar un enfocament a la sexualitat que respongui a les necessitats reals d’aquesta part de la població, i que potenciï, per tant, el seu benestar. La visión que, socialmente, se tiene de la sexualidad en general, y, sobretodo, en el contexto de la vejez, suele estar alterada por mitos, tabús y falsas creencias que hemos heredado como sociedad. Esto hace que, muchas veces, no tratemos esta necesidad con la naturalidad, voluntad i receptividad necesarias para realizar un enfoque holístico y realista de las personas mayores. Mediante un estudio cualitativo fenomenológico, este trabajo pretende analizar y entender el significado de la sexualidad en las personas de edad avanzada y sus expectativas dentro del sistema sanitario en relación a esta esfera de su persona. De este modo, será posible plantear un enfoque a la sexualidad que responda a las necesidades reales de esta parte de la población, y que potencie, por lo tanto, su bienestar. The vision that we socially have about sexuality in general, and especially, in the context of aging, is usually altered by myths, taboos and false beliefs that we have inherited as a society. This means that, many times, we don’t deal with this need with the naturalness, openness and willingness required for an holistic and realistic approach to the elderly. Trough a qualitative phenomenological study, this paper attempts to analyze and understand the meaning of sexuality in the elderly and their expectations within the health system in relation to this area of their person. Thus, it is possible to propose an approach to sexuality that meets the real needs of this part of the population, and which promotes, therefore their welfare.

En aquest article s'interpreta la relació entre la construcció de les identitats a la infància i l'educació en el cinema de Kore-eda Hirokazu. L'estudi de les identitats es fonamenta a partir de la teoria queer, els estudis de masculinitats i la teoria postcolonial, aplicats a la infància. Concretament, s'analitzarà la construcció visual i pedagògica de les identitats, el gènere, els cossos, els efectes i la sexualitat a través de les narratives de la infància d'aquest director. L'article es centra, principalment, en l'anàlisi de les narratives de la infància en tres de les seves pel·lícules: Kiseki (2011), Still walking (2008) i Nobody knows (2004), però manté un diàleg amb els temes que emergeixen del conjunt de l'obra i la trajectòria de Kore-eda. Les reflexions sobre les relacions, la vida quotidiana, l'educació, la cura i la família, presents també a Like father, like son (2013), s'entrellacen amb els processos de construcció de les identitats. D'aquesta forma, la fluïdesa, la transicionalitat, la diversitat i el conflicte de les identitats queer, els cossos i les sexualitats, esdevenen constitutius de l'educació de les arts visuals. ____________________________________________ Dans cet article, nous interprétons la relation entre la construction des identités dans l’enfance et l’éducation dans le cinéma de Kore-eda Hirokazu. L’étude des identités est développée à partir de la théorie queer, les études de masculinités et la théorie postcoloniale, appliquées à l’enfance. Concrètement, nous analysons la construction visuelle et pédagogique des identités, du genre, des corps, des effets et de la sexualité au travers des narrations de l’enfance de ce metteur en scène. L’article se centre, principalement, sur l’analyse des narrations de l’enfance dans trois de ses films, Kiseki (2011), Still walking (2008) et Nobody knows (2004), mais il maintient un dialogue avec les thèmes qui émergent de l’ensemble de l’œuvre et de la trajectoire de Kore-eda Hirokazu. Les réflexions sur les relations, la vie quotidienne, l’éducation, les soins et la famille, présentes aussi dans Like father, like son (2013), s’entrelacent avec les processus de construction des identités. Ainsi, la fluidité, la transition, la diversité et le conflit des identités queer, des corps et des sexualités deviennent constitutifs de l’éducation aux arts visuels., This paper examines the relationship between education and the construction of identities in childhood in Kore-eda Hirokazu's films. The study of identities is based on queer theory, masculinity studies and postcolonial theory applied to childhood. Specifically, the author analyses the visual and educational construction of identities, gender, bodies, effects and sexuality in Hirokazu's narratives of childhood. the paper mainly focuses on the narratives of childhood in three of the director's films: Kiseki (2011), Still walking (2008) and Nobody knows (2004), but also addresses other themes that emerge in the work and career of Kore-eda. Reflections on relationships, daily life, education, care and family, which are also present in Like father, like son (2013), are interlinked with processes of constructing identities. Therefore, the fluidity, transitionality, diversity and conflicts of queer identities, bodies and sexualities become constituents of education in visual arts., En este artículo se interpreta la relación entre la construcción de las identidades en la infancia y la educación en el cine de Kore-eda Hirokazu. El estudio de las identidades se fundamenta a partir de la teoría queer, los estudios de masculinidades y la teoría poscolonial, aplicados a la infancia. Concretamente, se analizará la construcción visual y pedagógica de las identidades, el género, los cuerpos, los efectos y la sexualidad a través de las narrativas de la infancia de este director. El artículo se centra, principalmente, en el análisis de las narrativas de la infancia en tres de sus películas: Kiseki (2011), Still walking (2008) y Nobody knows (2004), pero mantiene un diálogo con los temas que emergen del conjunto de la obra y la trayectoria de Kore-eda. Las reflexiones sobre las relaciones, la vida cotidiana, la educación, el cuidado y la familia, presentes también en Like father, like son (2013), se entrelazan con los procesos de construcción de las identidades. De esta forma, la fluidez, la transicionalidad, la diversidad y el conflicto de las identidades queer, los cuerpos y las sexualidades, devienen constitutivos de la educación de las artes visuales.

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Sílvia de Zordo, Amb l'objectiu de prevenir embarassos no desitjats i la transmissió de malaties de transmissió sexual, els joves – considerat un grup vulnerable i exposat al risc – són objecte de polítiques i campanyes encaminades a monitoritzar i incidir en els seus comportaments profilàctics. Però què és el que porta aquests joves a usar uns o altres mètodes en les seves trajectòries vitals? Les decisions preses en l'ús d'anticonceptius i la manera com es prenen estan íntimament vinculades a l'experiència dels seus cossos, de les seves sexualitats, de les relacions amb els altres i de les seves identitats. Aquesta recerca vol ser un apropament antropològic a les pràctiques anticonceptives de joves heterosexuals, social i culturalment articulades en un context atravessat per un sistema de gènere encara molt dicotòmic.

Es descriu el procés de la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE), combinant l'anàlisi quantitativa i qualitativa. En primer lloc, es descriu la pràctica de la IVE a Catalunya en el marc de la salut sexual i reproductiva a l'any 2008; en segon lloc s'estima la incidència de la IVE i s'identifiquen els factors associats a la IVE a Catalunya a partir de les dades del registre d'avortaments; i, finalment, s'analitza el procés de decisió d'IVE a partir del discurs de dones embarassades de 25-34 anys, tenint en compte les diverses etapes del procés (sexualitat, anticoncepció, embaràs, decisió d'IVE, accés al serveis de salut). El diàleg entre les evidències empíriques de la incidència de la IVE i el discurs de les seves protagonistes permet discutir el concepte d'embaràs no desitjat. Se describe el proceso de la interrupción voluntaria del embarazo (IVE) combinando el análisis cuantitativo y cualitativo. En primer lugar, se describe la práctica de la IVE en Cataluña en el marco de la salud sexual y reproductiva en el año 2008; en segundo lugar se estima la incidencia de la IVE y se identifican los factores asociados a la IVE en Cataluña a partir de los datos del registro de abortos; y, finalmente, se analiza el proceso de decisión de IVE a partir del discurso de mujeres embarazadas de 25-34 años, teniendo en cuenta las diversas etapas del proceso (sexualidad, anticoncepción, embarazo, decisión de IVE, acceso a los servicios de salud). El diálogo entre las evidencias empíricas de la incidencia de la IVE y el discurso de sus protagonistas permite discutir el concepto de embarazo no deseado. Induced abortion in Catalonia on XXI century. This paper describes the induced abortion process combining quantitative and qualitative perspectives. First, it describes the abortion practice in Catalonia in the context of sexual and reproductive health system in 2008; secondly, it estimates the incidence of abortion and it identifies factors associated with induced abortion in Catalonia from national abortion register; and finally, it analyzes the abortion decision making process at individual level among pregnant women aged 25-34 years, taking into account the different steps of the process (sex, contraception, pregnancy, decision to undergo an abortion, access to health services). The dialogue between the empirical evidence related to incidence of abortion and the decision making process at individual level lets discuss the concept of unintended pregnancy.

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352, Se presenta un TFG (Trabajo de Final de Grado) que se realizó durante el curso académico 2011-12 en el Grado de Farmacia de la UB. Su objetivo fue describir los conocimientos y opiniones de los estudiantes del Grado de Farmacia-UB, respecto a la prevención de enfermedades de transmisión sexual y embarazos no deseados.

En els animals i les plantes, hi ha espècies en què la sexualitat és molt complexa, fins al punt que trenquen amb la divisió en dos sexes que regna en la biologia dels éssers humans

Investigadors dels EUA i del Japó relacionen l'efecte d'alguns gens amb determinats comportaments sexuals de mascles i femelles

El programa Salut i Escola va néixer a partir d'un conveni de cooperació entre el Departament d'Educació i el Departament de Salut l'any 2002. L'objectiu general del programa és millorar la salut dels adolescents a través d'accions de promoció de salut, prevenció de les situacions de risc i atenció precoç als problemes de salut relacionats preferentment amb: la salut psicosocial; la salut afectivosexual; el consum de drogues, alcohol i tabac, i els trastorns relacionats amb l'alimentació. Altres objectius són millorar la coordinació i apropar els serveis de salut a l'escola per tal de donar resposta a les necessitats dels adolescents. Això es porta a terme principalment mitjançant una consulta oberta a la mateixa escola dirigida per una infermera del CAP de la mateixa població. Aquest treball se centra amb la descripció general del Programa Salut i Escola, la implantació del Programa al centre on he fet el Pràcticum, el seu seguiment i els resultats de les seves actuacions, i la proposta de potenciació i millora de la salut en l'adolescència desenvolupant una assignatura (Ètica i Salut) per impartir en el 3r curs de l'ESO durant el primer trimestre. L'assignatura consta de quatre unitats didàctiques com a base per al coneixement i la prevenció de riscos en l'àmbit de la salut a l'adolescencia.

El vestit, malgrat que està envoltat d’una certa frivolitat, reflecteix molts aspectes de la persona: porta els senyals de la seva història personal, es fa ressò d’aspectes conscients i inconscients d’ella mateixa, manifesta els seus gustos i desitjos, expressa la manera de viure el seu cos, la relació amb els altres... El vestit també és un reflex de la societat, dels seus canvis, dels seus costums, dels seus valors i de la seva forma de viure la sexualitat. Actualment vivim un moment històric que comporta unes modificacions en les relacions personals de les quals el vestit és testimoni.

La qüestió de la prostitució i la figura de la prostituta han estat un recurs àmpliament utilitzat en la ficció cinematogràfica des dels inicis del cinema. Parlar de la prostitució és, d'altra banda, reflexionar sobre la representació de la sexualitat i l'evolució que ha experimentat aquesta dimensió de la vida humana des de principis del segle XX fins a l'actualitat. Aquest article és un resum d'un treball de recerca en curs sobre el sexe de pagament al cinema que analitza la figura de la prostituta en més de 200 pel·lícules, amb un capítol en què també s'aborda la prostitució masculina i les similituds i les diferències entre totes dues. Prostitutes and prostitution have been widely represented in cinematographic narrative since the early days of cinema. Speaking about prostitution is a way of reflecting on human sexuality and how this dimension of human life has evolved from the beginning of the 20th century until now. This article is a summary of research currently underway into prostitution in the cinema, analysing the figure of the prostitute in more than 200 films, with a chapter that also tackles male prostitution and their similarities and differences.

L'adolescència comporta tant entrades com sortides. Entrades en la vida activa, la religió, la ximpleria... sortides de la infancia, de la família, de la bajanada, de la despreocupació... De manera que tothom parla de l'adolescent pero ningú no s'orienta en aquest laberint. L'adolescència es teoritza per a enquadrar-la, comprendre-la ,ajudar-la! Es prefereix el refugi de la teoria a l'enfrontament que, malgrat tot, és saludable per a l'adolescent. És saludable perque l'adolescent es construeixi la seva història, els seus records. L'edat marca les etapes de la vida, pero no el subjecte. El que ens ensenya la psicoanàlisi és que el subjecte no té edat, i que és, a qualsevol edat, en el seu context, responsable dels seus actes., La adolescencia conlleva tanto entradas como salidas. Entradas en la vida activa, la religión, la tontería... salidas de la infancia, de la familia, de la bobería, de la despreocupación... De forma que todo el mundo habla del adolescente pero nadie se orienta en ese laberinto. La adolescencia se teoriza para encuadrarla, comprenderla, ayudarla! Se prefiere el refugio de la teoría al enfrentamiento que, pese a todo, es saludable para el adolescente. Es saludable para que el adolescente se construya su historia, sus recuerdos. La edad marca las etapas de la vida, pero no al sujeto. Lo que nos enseña el psicoanálisis es que el sujeto no tiene edad, y que es, a cualquier edad. en su contexto, responsable de sus actos., Adolescence involves entrances and leavetakings. Entrances into working lifes, religion, stupidity... leavelivetakings of chilhodd, the family, silliness, carefreeness... so that everyone talks about adolescents but nobody finds their way in this maze. There are theories of adolescence to classify it, understand it... and help it!. Taking refuge in theory is preferred to confrontation, which despite everything, is healthy for the adolescent. It is healthy for adolescents to construct their own history, their own memories. Age marks the phases of life, but does not mark the subject. What psychoanalysts teaches us is that the subject does not have an age and is responsable for his or her actions in context at any age.

A vegades, quan es parla de la sexualitat es fa referència només a l'anatomia i fisiologia dels genitals i la seva funció. En l'altre extrem, sobretot en la publicitat, les revistes, la moda, etc., es presenta l'accés a la sexualitat a través de l'erotisme, la seducció, la frivolitat, etc. despullat de l'esforç i sofriment que pot suposar la construcció d'una identitat sexual. La realitat no és tan senzilla. Al llarg del viatge de la vida hi ha moltes maneres que ajuden a educar i expressar la sexualital. El reconeixement social i professional de la realitat adolescent en relació amb la salut afectiva-sexual i reproductiva, i de les dificultats d'accés als serveis normalitzats per a ser atesos en les seves necessitats va fer possible la creació de serveis d'atenció específica als adolescents i joves des d'una vessant preventiva i de salut integral., A veces, cuando se habla de la sexualidad se hace referencia tan solo a la anatomía y fisiología de los genitales y su función. En el otro extremo, sobre todo en la publicidad, las revistas, la moda, etc., se presenta el acceso a la sexualidad a través del erotismo, la seducción, la frivolidad, etc., despojado del esfuerzo y sufrimiento que puede suponer la construcción de una identidad sexual. La realidad no es tan sencilla. A lo largo del viaje de la vida, hay muchas maneras que ayudan a educar, y expresar la sexualidad. El reconocimiento social y profesional de la realidad adolescente en relación con la salud afectiva-sexual y reproductiva, y de las dificultades de acceso a los servicios normalizados para ser atendidos en sus necesidades, hizo posible la creación de servicios de atención específica a los adolescentes y jóvenes, desde una vertiente preventiva y de salud integral., Sexuality is often discussed solely in terms of the anatomy and physiology of the genitals and their function. At the other extreme and above all in advertising, magazines, fashion . etc., sexuality is approached through eroticism, seduction, frivolity, etc .. stripping it of all the effort and anguish so often involved in building one 's sexual identity. Reality is not so simple. On our way throutgh live we find many ways to educate and express our sexuality. There is now a social and professional recognition on the adolescent experience of affective, sexual and reproductive health and of the problems they acounnter when trying to access normal channels to meet their needs. This has led to the creation of specialist services for adolescents and young people, taking in both preventative and integral health approaches.

El artículo debate como la sexualidad humana es tratada en la escuela. Cuestiona qué ayudas tienen las educadoras y los educadores para tratar un tema tan delicado que sobrepasa las fronteras de la intimidad. Presentamos y discutimos relatos de actividades, realizadas con niñas y niños brasileños, en educación infantil y series iniciales de enseñanza fundamental, que mostraron diferentes posibilidades en el enfoque del tema. En l'article es debat com es tracta actualment la sexualitat humana a l'escola amb els infants. Qüestionem les ajudes que tenen els educadors per tractar un tema tan delicat que sobrepassa les fronteres de la intimitat. Presentem i discutim relats d'activitats realitzats per infants brasilers en l'etapa de l'educació infantil i en les sèries inicials de l'ensenyament fonamental, que van mostrar diferents possibilitats d'enfocar el tema. O artigo busca discutir como a sexualidade humana vem sendo abordada com as crianças na escola. Questiona que subsídios educadores e educadoras têm ou tiveram para tratar de um tema tão delicado e que esbarra nas fronteiras da intimidade. Apresenta-se e discute-se relatos de atividades, realizadas com crianças brasileiras, na educação infantil e séries iniciais do ensino fundamental, que mostram diferentes possibilidades de enfoque do tema. This study searches to discuss how the human sexuality has been dealt with the children at school. We question which subsidies teachers have had to approach such a delicate theme that comes close to intimacy. We present and discuss reports of activities conducted with Brazilian children at the kindergarten and the beginning of elementary school that show different possibilities to focus the theme.

Representants de l’ APA d’un col·legi religiós mixt, coordinat per monges, em varen fer la proposta de realitzar una xerrada-col·loqui amb el tema següent: Respondre a les qüestions que sobre sexualitat em formulessin els alumnes de 7è i 8è d’EGB. La inquietud dels alumnes per aquest tema va aparèixer un cop es van plantejar a classe els temes que responien als objectius marcats pel departament de Ciències Naturals, en els quals es treballa el tema de la sexualitat, especialment la part biològica: «els processos i canvis que es produeixen a l’adolescència, la fecundació, el desenvolupament del fetus, el naixement i possibles alteracions i malalties». A partir d’aquí vam establir dos col·loquis diferenciats per als alumnes de 7è i 8è respectivament, amb una previsió de dues hores per a cada grup.