Search

La ciutat d’Igualada, ja al segle XVIII-XIX la zona de l’actual Barri del Rec d’Igualada, va cridar l’atenció als seus habitants i van decidir fer un canvi d’ús, revolucionant la zona a les noves dinàmiques de la societat transformant uns antics camps agrícoles en un paisatge dominat per les adoberies i el fum que sortia d’elles. Aquest fet és una petjada històrica que ha marcat la ciutat d’Igualada, així com les fàbriques tèxtils als municipis de Terrassa, Manlleu i Poblenou. Analitzat els exemples i executant dos anàlisis, un més encarat a la forma del Barri, i l’altre encarat en la imatge d’aquest. Recuperar allò que significa tant per la gent que allà hi viu com per qui encara la recorda. Què ha quedat de les pells? Com s’han consolidat les ruïnes en la ment dels que hi viuen? Com tornar a revitalitzar l’espai desert socialment? El Barri del Rec, un Barri amb la pell buida. La ciudad de Igualada, ya en el siglo XVIII-XIX la zona del actual Barrio de la Reguera de Igualada, llamó la atención a sus habitantes y decidieron hacer un cambio de uso, revolucionando la zona a las nuevas dinámicas de la sociedad transformando unos antiguos campos agrícolas en un paisaje dominado por las curtidurías y el humo que salía de ellas. Este hecho es una huella histórica que ha marcado la ciudad de Igualada, así como las fábricas textiles en los municipios de Terrassa, Manlleu y Poblenou. Analizado los ejemplos y ejecutando dos análisis, uno más encarado a la forma del Barrio, y el otro encarado en la imagen de este. Recuperar aquello que significa tanto por la gente que allá vive como por quién todavía la recuerda. Qué ha quedado de las pieles? Cómo se han consolidado las ruinas en la mente de los que viven? Cómo volver a revitalizar el espacio desierto socialmente? El Barrio de la Reguera, un Barrio con la piel vacía. The city of Igualada, already in the 18th and 19th century the area of the present Barri del Rec d’Igualada, drew attention to its inhabitants and decided to make a change of use, revolutionizing the area to the new dynamics of society by transforming old agricultural fields into a landscape dominated by the tanneries and smoke that came out of them. This is a historical footprint that has marked the city of Igualada, as well as the textile factories in the municipalities of Terrassa, Manlleu and Poblenou. Analyzes the examples and executes two analyses, one more facing the shape of the Barri, and the other facing the image of it. Recover what it means for both the people who live there and those who still remember it. What’s left of the skins? How have the ruins been consolidated in the minds of those who live there? How do we revitalize desert space socially? The Irrigation Quarter, a Barrier with empty skin.

"Avisa quan arribis a casa." "Envia'ns un missatge quan arribis." "No tornis sola." Aquestes i mil frases més formen part del dia a dia de les dones en les ciutats, on viuen situacions quotidianes i normalitzades com sentir-se insegures caminant per carrer, no poder arribar a llocs pel fet que el transport públic és insuficient, evitar zones de la ciutat per por, no poder accedir a un bany en situacions concretes... En aquest projecte d'investigació s’analitza com són les ciutats avui en dia, i com haurien de ser aquestes amb una perspectiva de gènere, enfocant-se amb la descripció, anàlisis i propostes de millora relacionades amb els àmbits d'espai públic, habitatge, transport, mobilitat, i serveis. A través de l'anàlisi de 3 casos a diferents escales, com el de Lleida, una ciutat amb 140 797 habitants (2022), el de Barcelona amb una població d’1.636.193 habitants (2022) i el de Seül amb 9.700.000 habitants (2021), on s'identifiquen bretxes de gènere, desigualtat i es proposen recomanacions per la implementació de la perspectiva de gènere en les ciutats. Els resultats de l'estudi destaquen la importància de començar de considerar la perspectiva de gènere en la planificació i gestió per aconseguir una ciutat més inclusiva i justa en termes de gènere. "Avisa cuando llegues a casa." "Envíanos un mensaje cuando llegues." "No vuelvas sola." Estas y mil frases más forman parte del día a día de las mujeres en las ciudades, donde viven situaciones cotidianas y normalizadas como sentirse inseguras andando por calle, no poder llegar a lugares por el hecho que el transporte público es insuficiente, evitar zonas de la ciudad por miedo, no poder acceder a un baño en situaciones concretas... En este proyecto de investigación se analiza cómo son las ciudades hoy en día, y como tendrían que ser estas con una perspectiva de género, enfocándose con la descripción, análisis y propuestas de mejora relacionadas con los ámbitos de espacio público, vivienda, transporte, movilidad, y servicios. A través del análisis de 3 casos a diferentes escalas, como el de Lleida, una ciudad con 140 797 habitantes (2022), el de Barcelona con una población de 1.636.193 habitantes (2022) y el de Seúl con 9.700.000 habitantes (2021), donde se identifican brechas de género, desigualdad y se proponen recomendaciones por la implementación de la perspectiva de género en las ciudades. Los resultados del estudio destacan la importancia de empezar de considerar la perspectiva de género en la planificación y gestión para conseguir una ciudad más inclusiva y justa en términos de género. "When you arrive home, let us know." "Send us a message when you get home." "Don't come back by yourself." These and a thousand more phrases are part of the daily lives of women in cities, where they’ve normalized situations like feeling unsafe walking on the streets, being unable to reach places due to insufficient public transportation, avoiding certain areas out of fear, or being unable to access a restroom in specific situations. In this research project, we analyze the current state of cities and how they should be with a gender perspective, focusing on the description, analysis, and proposed improvements related to public space, housing, transportation, mobility, and services. Through the analysis of three case studies at different scales, such as Lleida, a city with 140,797 inhabitants (2022), Barcelona with a population of 1,636,193 inhabitants (2022), and Seoul with 9,700,000 inhabitants (2021), we identify gender gaps, inequalities, and propose recommendations for the implementation of a gender perspective in cities. The results of the study highlights the importance of considering a gender perspective in planning and management to achieve a more inclusive and justice city in terms of gender.

L’ocupació de l’espai públic que fan els milers de camions que entren cada dia a Barcelona per abastir als supermercats és un procés imprescindible i opac que passa desapercebut als ulls de la ciutadania tot i el gran impacte que té en el seu dia a dia. Aquest estudi, busca grafiar i entendre com funciona la logística alimentària dels supermercats en l’anomenada última milla. I ho fa, en primer lloc, des d’una vessant social i antropològica, per veure com els supermercats han sigut partícips de les principals decisions que s’han pres a l’hora de configurar la ciutat. I, en segon lloc, des d’un punt de vista més tècnic i analític en el qual, a través de diferents grafismes, s’identifiquen els elements més característics dels supermercats així com possibles mancances i problemes. Finalment, el treball busca veure com es podrien aplicar noves modalitats de transport per solucionar alguns dels problemes detectats. Afegint, també, una ullada a com la ciència-ficció ha imaginat les ciutats i la logística del futur. La ocupación del espacio público que realizan los miles de camiones que entran cada día en Barcelona para abastecer a los supermercados es un proceso imprescindible y opaco que pasa desapercibido a los ojos de la ciudadanía a pesar del gran impacto que tiene en su día a día. Este estudio busca grafiar y entender cómo funciona la logística alimentaria de los supermercados en la llamada última milla. Y lo hace, en primer lugar, desde una vertiente social y antropológica, para ver cómo los supermercados han sido partícipes de las principales decisiones que se han tomado a la hora de configurar la ciudad. Y, en segundo lugar, desde un punto de vista más técnico y analítico en el que, a través de distintos grafismos, se identifican los elementos más característicos de los supermercados así como posibles carencias y problemas. Por último, el trabajo busca ver cómo se podrían aplicar nuevas modalidades de transporte para solucionar algunos de los problemas detectados. Añadiendo, también, un vistazo a cómo la ciencia ficción ha imaginado las ciudades y la logística del futuro. The occupation of public space by the thousands of lorries that enter Barcelona every day to supply supermarkets is an essential and opaque process that goes unnoticed by the public despite the great impact it has on their daily lives. This study seeks to chart and understand how supermarket food logistics works in the so-called last mile. And it does so, firstly, from a social and anthropological perspective, to see how supermarkets have been involved in the main decisions that have been taken in shaping the city. And secondly, from a more technical and analytical point of view in which, through different graphics, the most characteristic elements of supermarkets are identified, as well as possible shortcomings and problems. Finally, the work seeks to see how new modes of transport could be applied to solve some of the problems detected. It also takes a look at how science fiction has imagined the cities and logistics of the future.

En un context en el qual el paper de l’infant a la ciutat cada vegada és més rellevant, com bé exemplifica el Pla de joc Barcelona 2030, és important entendre d’on prové aquesta necessitat, i la significació que pot tenir en el futur de l’urbanisme. En aquest treball s’ha tractat respondre aquestes qüestions, fent un repàs en la història de l’urbanisme modern, a partir d’un anàlisi enfocat en les teories entorn el joc, l’educació i el lleure. També, es dona veu als infants fent-los participar de manera activa, i s’aprofiten les seves propostes per tal per tal de revisar una selecció intervencions recents. D’aquesta manera, es tracta d’avaluar si aquests espais públics realment satisfan les necessitats dels més petits, a la vegada que s’extreuen estratègies per fer-los més inclusius i segurs per a tothom. In a context in which the infancy’s role in the city is becoming more and more relevant, as it is well exemplified by the Pla de joc Barcelona 2030, it is important to understand where does this need come from, and the meaning that this could have in the future urbanism. Those questions are the ones that this paper tries to solve, making a recap above the modern urbanism’s history, through the analysis of the play, education and leisure theories. Although, the infants are urged to participate actively, taking in account their proposals in order to oversee a selection of recent interventions. It is intended to evaluate whether these public spaces truly satisfy their needs, while identifying strategies to make them more inclusive and safer for everyone.

El present treball parteix del paral·lelisme entre el menjar i caminar, que són dues activitats quotidianes, intrínsecament humanes i elementals i que a la vegada reforcen la connexió de les persones amb la realitat tangible i sensorial que les envolta. L’estudi se centra en la ciutat de Barcelona, amb el seguiment de tres personatges i els seus hàbits alimentaris, a través de criteris com distàncies, quantitats, preus i circumstàncies. L’observació dels seus actes de caminar en relació amb la compra, preparació i consum d’aliments, centrant-se en l’escenari urbà i/o domèstic que envolta aquestes accions, porta a reflexions sobre diferents aspectes i característiques de la societat i la ciutat contemporànies. Així mateix, es debaten medita sobre qüestions relacionades amb les metròpolis occidentals actuals i la seva xarxa d’abastiment alimentari i infraestructura de serveis essencials, com ara la ciutat de proximitat o el paper dels mercats en l’actualitat. L’estudi, finalment, desenvolupa un seguit de cartografies que narren les interaccions entre les persones i la ciutat amb el menjar i el caminar. This study is based on the parallelism between two daily activities, walking and eating, which are both intrinsically human and elemental and reinforce people’s connection with the tangible and sensory reality that surrounds them. The research focuses on the city of Barcelona, tracking the habits of three individuals in relation to food, based on criteria such as distances, quantities, prices, and circumstances. By observing how these individuals walk in relation to food shopping and preparation and consumption, in the urban and/or domestic setting, the study reflects on various aspects and characteristics of contemporary society and the city. Additionally, the study considers various concepts and debates related to current Western metropolises and their food supply network and essential services infrastructure, such as the proximity city or the role of markets today. Finally, the study develops a series of maps that narrate the interactions between people and the city with food and walking.

L’estudi neix en el marc d’un procés de modernització, creixement i consolidació, i fent crítica al successos d’hostilitat ( la gentrificació, la contaminació, la capitalització i on el vehicle és el principat agent articulador de l’urbanisme i del sistema) a través del qual moltes ciutats, per exemple, Barcelona, busquen la seva pacificació i la reversió d’aquest règim. Seguint les voluntats d’aquests processos de canvis, s’ha volgut buscar un subjecte dins de la societat que caracteritzés la vulnerabilitat, dins d’aquest artifici violent, per tal de poder fer un estudi sobre quins són els elements que aporten i instauren aquest canvi, i partint de la idea d’estudiar la problemàtica, per trobar-ne una solució, des de la base. Els infants, en tant que dependents dels seus cuidadors i en procés d’aprenentatge, és a dir, amb el seu desenvolupament en procés, són el subjecte escollit. La seva vulnerabilitat parteix del fet que no tenen del tot aplicades les conductes socials, entenen i perceben l’espai d’una manera diferent i, tenen unes necessitats on les cures estan més presents. S’ha enfocat aquest treball on l’eina principal són els estudis de camp. La intenció és analitzar el comportament i desenvolupament dels infants en els diferents teixits urbans. L’estudi té per objectiu principal i genèric establir la relació entre arquitectura i espai públic i els nens i les nenes sota una mirada física i de vivència És a dir, caracteritzar, a partir de l’observació, els teixits urbans que permeten un major desenvolupament, entenent desenvolupament com a principal característica dels infants, on aprenentatge, percepció pròpia i joc tenen un paper rellevant. Per tant, aquells teixits que són més amables per al subjecte, i, sobretot, trobar quines són aquelles característiques urbanes i de disseny que els doten d’aquesta condició. Els teixits triats són l’Eixample de Barcelona, polígon d’habitatges (Montbau), teixit suburbà (el barri de Can Baró) i un centre històric (Gràcia). Les visites de camp, el recull d’accions, el dibuix d’aquestes i, la posterior classificació de les diferents activitats i comportaments dels infants dins d’aquests diferents teixits, permeten elaborar una radiografia dels límits i la dimensió i vastitud d’aquest espai públic. Aquest radiograma ens permet extreure conclusions de qualificació i quantificació d’espais i de paràmetres i necessitats que serien extrapolables, en certa manera, a la resta de teixits. L’estudi té per objectiu principal i genèric establir la relació entre arquitectura i espai públic i els nens i les nenes sota una mirada física i de vivència. El estudio nace en el marco de un proceso de modernización, crecimiento y consolidación, y haciendo crítica al sucesos de hostilidad ( la gentrificación, la contaminación, la capitalización y donde el vehículo es el principado agente articulador del urbanismo y del sistema) a través del cual muchas ciudades, por ejemplo, Barcelona, buscan su pacificación y la reversión de este régimen. Siguiendo las voluntades de estos procesos de cambios, se ha querido buscar un sujeto dentro de la sociedad que caracterizara la vulnerabilidad, dentro de este artificio violento, para poder hacer un estudio sobre cuáles son los elementos que aportan e instauran este cambio, y partiendo de la idea de estudiar la problemática, para encontrar una solución, desde la base. Los niños, en cuanto que dependientes de sus cuidadores y en proceso de aprendizaje, es decir, con su desarrollo en proceso, son el sujeto escogido. Su vulnerabilidad parte del hecho que no tienen del todo aplicadas las conductas sociales, entienden y perciben el espacio de una manera diferente y, tienen unas necesidades donde las curas están más presentes. Se ha enfocado este trabajo donde la herramienta principal son los estudios de campo. La intención es analizar el comportamiento y desarrollo de los niños en los diferentes tejidos urbanos. El estudio tiene por objetivo principal y genérico establecer la relación entre arquitectura y espacio público y los niños y las niñas bajo una mirada física y de vivencia Es decir, caracterizar, a partir de la observación, los tejidos urbanos que permiten un mayor desarrollo, entendiendo desarrollo como principal característica de los niños, donde aprendizaje, percepción propia y juego tienen un papel relevante. Por lo tanto, aquellos tejidos que son más amables para el sujeto, y, sobre todo, encontrar cuáles son aquellas características urbanas y de diseño que los dotan de esta condición. Los tejidos elegidos son el Eixample de Barcelona, ​​polígono de viviendas (Montbau), tejido suburbano (el barrio de Can Baró) y un centro histórico (Gràcia). Las visitas de campo, la recopilación de acciones, el dibujo de éstas y, la posterior clasificación de las diferentes actividades y comportamientos de los niños dentro de estos diferentes tejidos, permiten elaborar una radiografía de los límites y su dimensión y vastitud espacio público. Este radiograma nos permite extraer conclusiones de calificación y cuantificación de espacios y de parámetros y necesidades que serían extrapolables, en cierto modo, al resto de tejidos. El estudio tiene por objetivo principal y genérico establecer la relación entre arquitectura y espacio público y los niños y niñas bajo una mirada física y de vivencia. The study was born in the context of the evolution of modern cities towards a hostile and dangerous space that, due to gentrification, pollution, capitalization and where the vehicle is the main articulating agent of urbanism and the system, is no longer a place of and for life. After a process of modernization, growth and consolidation, and criticizing this event, many cities, for example, Barcelona, seek its pacification and the reversion of this regime. Following the will of these processes of change, we wanted to look for a subject within society that would characterize the vulnerability, within this violent artifice, in order to make a study on what are the elements that contribute and establish this change, and starting from the idea of studying the problem, to find a solution, from the base. Children, as dependent on their caregivers and in the process of learning, that is, with their development in process, are the chosen subject. Even so, I choose children as a representation of the vulnerability to the exposure that we, the neighbors of the city, suffer to these systems, as their vulnerability comes from the fact that they do not have social behaviors fully applied, they understand and perceive the space in a different way and they have needs where cures are more present. It is evident that each subject has its own characteristics and, therefore, its needs and deficiencies, but the sensitivity that they represent, also frames the other subjects: the neighbors who, close to being expelled within the city, do not find their space within it, such as the elderly, women, people with reduced mobility, people with functional diversity or physical or mental disabilities, migrants, young people with few economic resources... In addition, the way the city, the public space and the urban environment is designed will have a direct influence on the dependence of the most vulnerable neighbors, thus denying their full capacity for emancipation and binding them even more to the dominant system. Thus, fleeing from theories, which often are not able to land and translate into our realities, this work has focused on field studies as the main tool. The intention is to analyze the behavior and development of children in different urban fabrics. In this research work, the objective is to characterize, through observation and repetition, the urban fabrics that allow a greater development, understanding development as the main characteristic of children, where learning, self-perception and play have a relevant role. Therefore, those layouts that are more friendly for the subject, and, above all, to find which are those urban and design characteristics that endow them with this condition. In order to choose the neighborhoods that will be the objects of study, it is taken into account that cities are a set of diverse fabrics and structures that converge and interact, while at the same time separating and distinguishing themselves. The first theoretical and distinctive layouts of the city of Barcelona are chosen, which represent this diversity, either by their antiquity, their history, their structure with respect to public space-private space, their urban functioning... and a representative area of these. The chosen fabrics are the Eixample of Barcelona, a housing estate (Montbau), a suburban area (Can Baró neighborhood) and a historic center (Gracia). The field visits, the compilation of actions, the drawing of these actions and the subsequent classification of the different activities and behaviors of the children within these different fabrics, allow us to elaborate an X-ray of the limits and the dimension and vastness of this public space. This radiogram allows us to draw conclusions of qualification and quantification of spaces and of parameters and needs that could be extrapolated, in a certain way, to the rest of the tissues. The main and generic objective of the study is to establish the relationship between architecture and public space and children from a physical and experiential point of view.

El treball pretén estudiar els diferents espais col·lectius a partir de les escenes urbanes que es produeixen al carrer a les Festes Patronals de Benidorm. A través d’una anàlisi de les transformacions urbanes que es produeixen a les festivitats, es fa èmfasi en les qualitats i les característiques de l’arquitectura que afavoreixen l’aparició d’interaccions humanes tant de baixa intensitat, com veure, escoltar, trobar-se...; així com les d’alta intensitat, com parlar, seure..., o en els casos d’estudi, dinar al carrer. L’anàlisi dels espais col·lectius ha estat dividit en quatre capítols: El primer explica el context i la diferència entre un dia normal i un dia de festes. En el segon capítol s’exposen els diferents tipus d’espais i la varietat d’ocupacions que trobem. En el tercer capítol s’exposen 5 casos d’estudi, que representin i mostrin les interaccions analitzades. En últim lloc, el resultat final d’aquest treball és donar eines als arquitectes basades en la multitud d’experiències acumulades durant anys que han fet que es continuï produint una activitat tan domèstica com menjar, al carrer. El trabajo pretende estudiar los diferentes espacios colectivos a partir de las escenas urbanas que se producen en la calles durante las Fiestas Patronales de Benidorm. A través de un análisis de las transformaciones urbanas que se producen en las festividades, se enfatiza en las cualidades y características de la arquitectura que favorecen la aparición de interacciones humanas tanto de baja intensidad, como ver, escuchar, encontrarse...; así como las de alta intensidad, como hablar, sentarse..., o en los casos de estudio, comer en la calle. Este análisis de los espacios colectivos de divide en cuatro capítulos: El primero explica el contexto y la diferencia entre un dia normal y un dia de fiestas. El segundo capítulo expone los diferentes tipos de espacios y la variedad de ocupaciones que encontramos. En el tercer capítulo se exponen 5 casos de estudio que representen y muestren las interacciones analizadas. En último lugar, el resultado final de este trabajo es dar herramientas a los arquitectos basadas en la multitud de experiencias acumuladas durante años que han hecho que se continúe produciendo una actividad tan doméstica como comer, en la calle. The work aims to study the different collective spaces based on the urban scenes that take place in the streets during the Benidorm Patron Saint's Festivities. Through an analysis of the urban transformations that take place during the festivities, emphasis is placed on the qualities and characteristics of the architecture that favour the appearance of human interactions of both low intensity, such as seeing, listening, meeting...; as well as those of high intensity, such as talking, sitting..., or in the case studies, eating in the street. This analysis of collective spaces is divided into four chapters: The first explains the context and the difference between a normal day and a holiday. The second chapter explains the different types of spaces and the variety of occupations we find. The third chapter presents 5 case studies that represent and show the interactions analysed. Finally, the end result of this work is to provide architects with tools based on the multitude of experiences accumulated over the years that have led to the continuation of such a domestic activity as eating in the street.

El sentiment d’“inseguretat” o “por” és aquell sentiment que apareix quan una persona sent que la seva seguretat està sota amenaça. A la nit, a la foscor de la ciutat, els carrers i parcs poc il·luminats potencien que els ciutadan_s percebin situacions de perill o amenaça quan caminen sol_s pel carrer. El Manifest de la inseguretat és una exploració i investigació sobre com el gènere afecta a la percepció dels espais urbans i de la inseguretat a la via pública. Un projecte visual i i analític, sobre una realitat normalitzada, la de passar por quan de nit es torna sol_ cap a casa, i com aquesta afecta els ciutadan_s. El sentimiento de “inseguridad” o “miedo” es ese sentimiento que aparece cuando una persona siente que su seguridad está bajo amenaza. Por la noche, en la oscuridad de la ciudad, las calles y parques poco iluminados potencian que los ciudadan_s perciban situaciones de peligro o amenaza cuando caminan sol_s por la calle. El Manifiesto de la inseguridad es una exploración e investigación sobre cómo el género afecta a la percepción de los espacios urbanos y de la inseguridad en la vía pública. Un proyecto visual y analítico, sobre una realidad normalizada, la de pasar miedo cuando de noche se vuelve sol_ a casa, y cómo ésta afecta a los ciudadan_s. The feeling of “insecurity” or “fear” is that feeling that appears when a person feels that their security is under threat. At night, in the darkness of the city, dimly lit streets and parks make citizens perceive situations of danger or threat when they walk alone on the street. The Manifest de la Inseguretat is an exploration and investigation into how gender affects the perception of urban spaces and insecurity on public roads. A visual and analytical project, about a normalized reality, such as being afraid when returning home alone at night, and how this affects its citizens. Award-winning Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere

Parlem d’un buit metropolità i local, tant físic com social; d’un territori oblidat i marginat, entre parcs i entre centres urbans, però que no forma part de cap; parlem d’un lloc amb identitat i sentiment de comunitat atrapat entre petjades industrials; parlem de l’àmbit de Can Rosés a Cornellà de Llobregat, un lloc estratègic per a la millora urbana i qualitat de vida tant a escala de barri com territorial. Es fa front a les problemàtiques físico-socials del lloc amb una estratègia d’esponjament del teixit industrial que genera continuïtats urbanes i mixticitat d’usos que promoguin l’activitat i la interacció social. El programa clau que respon tant a les discontinuïtats del lloc, com a una necessitat bàsica en l’àmbit municipal, és l’habitatge públic de lloguer. Les noves façanes proposades generen una seqüència d’espais públics actius i fan de mediadores entre els centres urbans i les preexistències del lloc -tant industrials com residencials-, les quals es posa de manifest potenciar-les i dotar de sentit el seu encaix urbà a base de la integració de les noves alineacions.

Després de la Segona Guerra Mundial, la necessitat de fer front a l’escassetat d’habitatges al conjunt europeu va provocar la producció massiva de polígons residencials. L’accelerat creixement en la seva producció es va donar gràcies a l’estandardització i industrialització de nous processos de construcció. Es tracta d’un moment en la història amb grans similituds entre països, tant en la seva producció com en les problemàtiques que van acabar sorgint. La demolició d’aquests polígons residencials, pocs anys després de la seva construcció, ha estat la mesura que s’ha aplicat en la gran majoria de casos on, entre una gran varietat de factors, l’idealisme social promogut pel Moviment Modern ha fracassat. Ens trobem en un moment on aquestes pràctiques de demolició entren en conflicte amb la despesa de recursos i quantitat de residus que generen, fent necessària una revisió de les polítiques d’actuació sobre el parc edificat existent. S’utilitza l’experiència de 4 països europeus: Regne Unit, Països Baixos, França i Espanya; per tenir una visió general contrastada de l’evolució que han patit aquests conjunts residencials i les diferents actuacions que s’han realitzat, analitzant un cas d’estudi per país. En general, la tendència ha estat el desenvolupament d’estratègies d’intervenció integrals per fer front a la diversa i complexa quantitat de situacions que s’han donat a cada cas. El treball posa especial èmfasi a les pràctiques associades a les demolicions i les seves implicacions.

Aquest treball posa el focus sobre el parc edificatòri actual, en concret sobre 4 polígons residencials de Barcelona i voltants (la Mina, Sant Roc, la Verneda i la Pau i finalment Sant Cosme). Es vol analitzar el potencial d’alguns dels blocs d’habitatges d’aquests de patir un procés de rehabilitació energètica que millori substancialment els seus comportaments energètics alhora que les condicions de comfort i habitabilitat dels mateixos. S’estudia com els contextos socio-econòmics afecten les possibilitats de rehabilitació energètica i quines són les subvencions que permetrien actuar en comunitats complexes. Paral·lelament també s’analitzen i classifiquen les tipologies d’edificis dins d’aquests polígons en funció les seves característiques formals per tal de triar una sola tipologia per polígon que esdevingui un cas d’estudi i posteriorment realitzar un anàlisi transversal dels 4 casos. Es realitza també anàlisi entorn als mètodes i tècniques per abordar rehabilitacions energètiques, ja siguin tractant l’envolupant o les instal·lacions dels edificis, i en quin grau aquestes suposen una millora sobre el comportament final de l’edifici. Així doncs, caldrà analitzar correctament el context socio-econòmic, el conjunt de característiques formals i l’estat de conservació dels edificis per a determinar les bases per a l’elecció d’edificis amb potencial. This work focuses on the current dwelling stock specifically on 4 residential estates in and around Barcelona (La Mina, Sant Roc, La Verneda and La Pau and finally Sant Cosme). The aim is to analyze the possibilities of these housing blocks to undergo an energy rehabilitation process that substantially improves its energy performance as well as the comfort and habitability conditions. This investigation studies how socio-economic contexts affect the possibilities of energy rehabilitation and what are the subsidies that would allow action in complex communities. At the same time, the typologies of buildings within these polygons are also analyzed and classified according to their formal characteristics in order to choose a single typology per building estate that becomes a case study and subsequently carry out a cross-sectional analysis of the 4 cases. It is the record of an extensive analysis of the methods and techniques to deal with energy renovations, as well as the envelope or the facilities of the buildings, and to what extent they have a lot to do with the final behavior of the building. Therefore, it will be necessary to properly analyze the socio-economic context, the set of formal characteristics and the state of conservation of the buildings to determine the bases for the choice of buildings with potential.

El treball representa un replec de conceptes ordenats que prenen sentit únicament quan es cusen. Construir una reflexió teòrica enfront de les plantes baixes, flagrant motor d'activitat per la ciutat, estableix el comerç com a fil conductor de l'exercici. Els objectius proposen dibuixar una idea sobre els requisits, limitacions i possibilitats d'aconseguir usos híbrids a planta baixa, al llarg de la vida útil dels edificis, per fer front a la crisi urbana i comercial actual. No és cap sorpresa que la temàtica escollida és oberta i sempre es troba en debat, la condició de temporalitat és irremissible de la identitat humana. El trabajo representa un repliegue de conceptos ordenados que toman sentido únicamente cuando se cosen. Construir una reflexión teórica frente a las plantas bajas, flagrante motor de actividad por la ciudad, establece el comercio como hilo conductor del ejercicio. Los objetivos proponen dibujar una idea sobre los requisitos, limitaciones y posibilidades de conseguir usos híbridos en planta baja, a lo largo de la vida útil de los edificios, para hacer frente a la actual crisis urbana y comercial. No es ninguna sorpresa que la temática escogida está abierta y siempre se encuentra en debate, la condición de temporalidad es irremisible de la identidad humana. The work represents a folding of ordered concepts that only make sense when they are sewn together. Constructing a theoretical reflection on ground floors, a blatant engine of activity in the city, establishes commerce as the guiding thread of the exercise. The objectives propose to draw an idea about the requirements, limitations and possibilities of achieving hybrid uses on the ground floor, throughout the useful life of the buildings, in order to face the current urban and commercial crisis. It is no surprise that the chosen theme is open and always under debate, the condition of temporality is an undeniable part of human identity.

Barcelona és i ha estat una ciutat pionera i exemplar pel que fa al seu urbanisme i espai públic en clau sociològica, territorial i demogràfica, sent fins i tot un model a seguir en altres ciutats europees amb el conegut "Model Barcelona". Ja des de principis de segle, es plantejaven qüestions urbanístiques innovadores que es van veure paralitzades per la guerra civil i la dictadura, però amb les primeres eleccions democràtiques, amb Oriol Bohigas al capdavant com a delegat d'urbanisme, va ressorgir una Barcelona ocupada per les qüestions socials i que posava el focus en un espai públic de qualitat. Es van crear més de cent places i nombrosos parcs en un temps rècord i es va posar especial atenció a l'espai públic d'una Barcelona pluricèntrica i que havia vist augmentada considerablement la seva població a causa de les onades migratòries procedents de la resta de l'Estat. Oriol Bohigas va dirigir l'inici d'un seguit de mesures socials i urbanístiques per dotar a una Barcelona d'escala metropolitana d'un espai públic identitari i pròsper. Posteriorment, la concessió dels Jocs Olímpics del 92 van suposar la culminació d'importants projectes d'infraestructures i la creació de més places, parcs i equipaments. I més endavant amb la celebració del Fòrum internacional de les cultures, l'any 2004, es planteja un altre ambiciós projecte de transformació urbana i metropolitana que uneixi el districte de Sant Martí amb la ciutat de Sant Adrià del Besòs, buscant activament un urbanisme sostenible. L'any 1999 sorgeix arran d'una exposició del CCCB, el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà on cada dos anys un jurat d'experts internacional premien els projectes d'espai públic urbà de les ciutats europees que s'hi presenten. Així doncs, aquest treball se centra en l'anàlisi de sis projectes premiats a la ciutat de Barcelona durant les tres últimes dècades, fent una comparativa entre dos projectes de cada dècada, buscant els criteris de cada època i analitzant el context històric en Barcelona es y ha sido una ciudad pionera y ejemplar en cuanto a su urbanismo y espacio público en clave sociológica, territorial y demográfica, siendo incluso un modelo a seguir en otras ciudades europeas con el conocido "Model Barcelona". Ya desde principios de siglo, se planteaban cuestiones urbanísticas innovadoras que se vieron paralizadas por la guerra civil y la dictadura, pero con las primeras elecciones democráticas, con Oriol Bohigas al frente como delegado de urbanismo, resurgió una Barcelona ocupada por las cuestiones sociales y que ponía el foco en un espacio público de calidad. Se crearon más de cien plazas y numerosos parques en un tiempo récord y se puso especial atención al espacio público de una Barcelona pluricéntrica y que había visto aumentada considerablemente su población debido a las olas migratorias procedentes del resto de el Estado. Oriol Bohigas dirigió el inicio de una serie de medidas sociales y urbanísticas para dotar a una Barcelona de una escala metropolitana de un espacio público identitario y próspero. Posteriormente, la concesión de los Juegos Olímpicos del 92 supuso la culminación de importantes proyectos de infraestructuras y la creación de más plazas, parques y equipamientos. Y más adelante con la celebración del Foro internacional de las culturas, en 2004, se plantea otro ambicioso proyecto de transformación urbana y metropolitana que una el distrito de Sant Martí con la ciudad de Sant Adrià del Besòs, buscando activamente un urbanismo sostenible . En 1999 surge a raíz de una exposición del CCCB, el Premio Europeo del Espacio Público Urbano donde cada dos años un jurado de expertos internacional premian los proyectos de espacio público urbano de las ciudades europeas que se presentan. Así pues, este trabajo se centra en el análisis de seis proyectos premiados en la ciudad de Barcelona durante las tres últimas décadas, haciendo una comparativa entre dos proyectos de cada década, buscando los criterios de cada época y analizando Barcelona is and has been a pioneering and exemplary city in terms of its urban planning and public space in a sociological, territorial and demographic level. It’s been a model for other European cities to pursue, even so with the wellknown "Barcelona Model". Since the beginning of the century, innovative urban planning questions were raised but were paralyzed by the civil war and the dictatorship. Through the first democratic elections, with Oriol Bohigas at the head as urban planning delegate, Barcelona remerged as a city engaged with social issues focused on the quality of public space. More than a hundred squares and numerous parks were created in record time. Special attention was paid to the public space of a pluricentric Barcelona which had seen its population increase considerably due to waves of migration from the rest of the State. Oriol Bohigas led the start of a series of social and urban planning measures to provide a metropolitan-scale Barcelona with an identarian and prosperous public space. Subsequently, the concession of the 1992 Olympic Games led to the completion of important infrastructure projects and the creation of more squares, parks and equipment. Later, with the celebration of the Universal Forum of Cultures, in 2004, another ambitious project of urban and metropolitan transformation was proposed that unites the district of Sant Martí with the city of Sant Adrià del Besòs, actively seeking a sustainable urbanism. In 1999, the European Award for Urban Public Space emerged as a result of an exhibition by the CCCB. Every two years an international jury of experts awards some of the urban public space projects of the European cities that are presented. Therefore, this work focuses on the analysis of six awarded projects in the city of Barcelona during the last three decades, making a comparison between two projects from each decade, looking for the criteria of each era and analysing the historical context of its construction. The aim, among ot

El present treball és un estudi sobre l’oferta actual de banys públics al barri del Raval de Barcelona a partir de recerca bibliogràfica, treball de camp i anàlisis urbanístic. Per al seu desenvolupament s’han tingut en compte tant aspectes físics com perceptius, així com identitats no normatives i el testimoni directe del veïnat. La primera part, Emplaçament de les pràctiques higièniques a Ciutat Vella, correspon a un àmbit de recerca, amb l’objectiu de posar en valor l’evolució de les pràctiques higièniques a la ciutat de Barcelona, així com els elements arquitectònics vinculats a elles segons el moment històric, per tal d’entendre l’evolució de l’oferta de banys públics al barri del Raval. Es pretén englobar en un mateix escrit elements arquitectònics relacionats amb la higiene a l’espai públic i entendre l’evolució i gestió dels últims anys en l’oferta de banys públics al Raval. La segona part, Anàlisi del model actual de banys públics al barri del Raval, correspon a un treball d’anàlisi de les actuals instal·lacions de banys públics al barri del Raval, amb l’objectiu d’aconseguir una radiografia general de l’oferta, tenint en compte tant aspectes físics de les pròpies instal·lacions, com perceptius a l’hora de ser utilitzades per realitzar-ne una avaluació. Es pretén entendre la gestió i organització dels serveis, cartografiar l’oferta de banys públics al barri (inexistent a dia d’avui), establir unes tipologies base en l’oferta de banys públics, avaluar, les diferents instal·lacions i valorar a partir dels punts anteriors. La tercera part, Bases per a un nou model a seguir, correspon a un apartat de caire propositiu, a on es volen establir unes bases pel disseny i ubicació de noves instal·lacions al barri del Raval. Es pretén proposar canvis en les normatives actuals que regulen les instal·lacions de banys públics a la ciutat, així com definir paràmetres concrets per a la localització de nous elements per tal d’augmentar l’oferta.

Aquest treball tracta de la recerca d'una mirada a través de la fotografia, posant en crisi l'actual teixit urbà de certes parts de la ciutat de Barcelona i com això afecta als seus habitants. Este trabajo trata de la búsqueda de una mirada a través de la fotografía, poniendo en crisis el actual tejido de ciertas partes de la ciudad de Barcelona y de como esto afecta a sus habitantes. This work deals with the search for a look through photography, putting in crisis the current urban ensemble of certain parts of the city of Barcelona and how this affects its inhabitants.

Aquest treball posa la mirada sobre l’arquitectura rural Pallaresa, una realitat afectada per l’evolució i el canvi d’hàbitat en el medi rústic. L’evidència dels problemes sobrevinguts i la necessitat de revalorar les seves construccions és precisa per evitar la desaparició d’un paisatge que s’ha vist desvirtuat en les últimes dècades. L’evolució de la població, l’estructura territorial de conreus i la jerarquia social al camp han conformat un dispersament territorial que ha esdevingut l’essència mateixa del model territorial del món rural català. El despoblament que aquestes zones van patir als anys seixanta i el posterior repoblament conjuntural i de segona residència, són dues cares d’una mateixa moneda, que evidencia un procés de perversió i deformació accelerada del paisatge dels hàbitats rurals de Catalunya. Per tant, el diagnòstic és clar i el conjunt de fenòmens generals que s’hi estan donant és conegut de forma detallada, però la mancança d’estudis que focalitzen l’atenció en processos concrets dificulta el coneixement de pautes tangibles d’actuació. En aquest treball serà doncs un exercici de recuperació i catalogació concret, focalitzant la mirada a una tipologia constructiva essencial en l’arquitectura rural pallaresa. Per a fer-ho, s’estudiarà en concret de la casuística de Salàs de Pallars, un poble que esdevingué un epicentre al territori a causa de la compravenda de bestiar. La creació de la fira de Salàs al segle XVI promogué un creixement urbanístic que va propiciar la caracterització de l’arquitectura del territori, esdevinguen una vila molt important fins ben entrat el s. XX.

Cada dia és més evident l'agressió de la ciutat capitalista en els nostres teixits barrials i comunitats veïnals. Un dels principals enemics a conèixer i, amb sort, combatre, és la Gentrificació que, resumit, és el procés de substitució de la població local d'un territori per una de major poder adquisitiu atreta per una sèrie d'avantatges urbanes, socials, infraestructurals, culturals, creatives, etc. Aquest procés es basa en l'especulació més pura i només s'entén des de la coordinació público-privada en un conveni de la classe dominant per perpetuar els seus privilegis. Aquest treball persegueix fer accessible l'entramat de la Gentrificació a tota la població i crear eines de prevenció, resistència i combat. El format és una exposició itinerant que viatjarà per Barcelona durant el 2022 i aterrarà a molts dels barris que es troben en guerra contra aquest monstre que anomenem Gentrificació.

Barcelona ha esdevingut, a inicis del segle XXI, la capital europea dels mercats. Actualment, la xarxa de mercats de Barcelona és tot un referent de qualitat reconegut internacionalment. El “boom” dels supermercats a finals del segle XX va ser un punt d’inflexió on l’Ajuntament de Barcelona es va plantejar la possibilitat de rehabilitar tots els mercats que s’havien quedat obsolets. Aquest treball té l’objectiu d’analitzar quines han sigut les estratègies que s’han dut a terme per intervenir en els diferents mercats i que han aconseguit col·locar a la ciutat de Barcelona al capdavant de l’alimentació de proximitat. Per poder dur a terme aquest treball, es realitzarà un primer estudi teòric sobre la història i l’evolució dels diferents mercats de la ciutat, on es farà una classificació segons les intervencions que han patit. En aquest punt és quan es veurà la importància del valor patrimonial dels mercats dins de la ciutat i que serà un punt clau en la investigació. A partir d’aquí i a partir de tres casos d’estudi triats premeditadament, s’estudiaran totes les estratègies i patrons comuns de les remodelacions que han tingut un major impacte en la ciutat i que han sigut el motor de la revitalització dels diferents mercats i barris. Gràcies a l’estudi comparatiu d’aquests casos podrem veure com la metodologia implantada per l’Institut de Mercats de Barcelona ha ajudat a millorar significativament els diferents mercats, i com el valor patrimonial torna a tenir un paper molt important. Finalment i a nivell de conclusions veurem com aquestes remodelacions han suposat una millora a la qualitat de vida de la ciutat i com s’ha seguit mantenint la seva identitat i essència, a través d’unes estratègies conjuntes dins de la metodologia del Model Barcelona de Mercats. Barcelona se ha convertido, a inicios del siglo XXI, en la capital europea de los mercados. Actualmente, la red de mercados de Barcelona es un referente de calidad reconocido internacionalmente. El boom de los supermercados a finales del siglo XX fue un punto de inflexión en el que el Ayuntamiento de Barcelona se planteó la posibilidad de rehabilitar todos los mercados que se habían quedado obsoletos. Este trabajo tiene el objetivo de analizar cuáles han sido las estrategias que se han llevado a cabo para intervenir en los distintos mercados y que han logrado colocar a la ciudad de Barcelona al frente de la alimentación de proximidad. Para poder llevar a cabo este trabajo, se realizará un primer estudio teórico sobre la historia y la evolución de los distintos mercados de la ciudad, donde se hará una clasificación según las intervenciones que han sufrido. En este punto es cuando se verá la importancia del valor patrimonial de los mercados dentro de la ciudad y que será un punto clave en la investigación. A partir de aquí y a partir de tres casos de estudio elegidos premeditadamente, se estudiarán todas las estrategias y patrones comunes de las remodelaciones que han tenido un mayor impacto en la ciudad y que han sido el motor de la revitalización de los distintos mercados y barrios. Gracias al estudio comparativo de estos casos podremos ver cómo la metodología implantada por el Instituto de Mercados de Barcelona ha ayudado a mejorar significativamente los diferentes mercados, y cómo el valor patrimonial vuelve a tener un papel muy importante. Por último y a nivel de conclusiones veremos como estas remodelaciones han supuesto una mejora en la calidad de vida de la ciudad y cómo se ha seguido manteniendo su identidad y esencia, a través de unas estrategias conjuntas dentro de la metodología del Modelo Barcelona de Mercados. At the beginning of the 21st century, Barcelona has become the European capital of markets. Barcelona’s market network is currently an internationally recognized benchmark for quality. The “boom” of supermarkets at the end of the 20th century was a turning point where Barcelona City Council considered the possibility of rehabilitating all the markets that had become obsolete. The aim of this work is to analyze the strategies that have been carried out to intervene in the different markets and that have managed to place the city of Barcelona at the forefront of local food. In order to carry out this work, a first theoretical study will be carried out on the history and evolution of the different markets in the city, where a classification will be made according to the interventions they have undergone. This is when the importance of the heritage value of the markets within the city will be seen and will be a key point in the research. From here and from three premeditatedly selected case studies, all the common strategies and patterns of remodeling that have had the greatest impact on the city and that have been the engine of the revitalization of the different markets and neighborhoods will be studied. Thanks to the comparative study of these cases, we will be able to see how the methodology implemented by the Institut de Mercats de Barcelona has helped to significantly improve the different markets, and how the heritage value plays a very important role again. Finally, and at the level of conclusions, we will see how these remodeling has led to an improvement in the quality of life of the city and how its identity and essence have continued to be maintained, through joint strategies within the methodology of the Barcelona Market’s Model.

Anàlisi de l'espai on es realitzen dels castells. Explicació del món dels castells, assaig, diades, etc. Radiografia de l'estat actual dels locals. Comparativa de tres locals com a casos d'estudi. Análisis del espacio donde se realizan de los "castillos". Explicación del mundo de los "castillos", ensayo, diadas, etc. Radiografía del estado actual de los locales. Comparativa de tres locales como casos de estudio. Analysis of the space where the castles (human tower) are performed. Explanation of the world of castles (human towers), rehearsal, diades, etc. Radiography of the current local state. Comparative of three premises as cases of study.

Aquest treball és el relat personal del procés per comprendre Berlín a través del sentiment d’apropiació dels espais per part dels ciutadans com a element central per a donar forma a la ciutat. A partir d’un estudi geneaològic del sentiment identitari d’apropiació a la ciutat, s’intenten interpretar les raons per les quals Berlín ha esdevingut un escenari singular perquè els ciutadans facin seu espais urbans i arquitectònics i quins han estat els seus condicionants. Posteriorment, a través d’un seguit de casos d’estudi d’escala urbana i els exemples concrets de la Ökohaus i la renovació a la plaça de Wassertor, es pretén explicar com l’arquitectura i l’urbanisme poden reaccionar davant el sentiment d’apropiació a la ciutat i com aquest pot esdevenir una eina per al projecte arquitectònic. Award-winning

El gran augment demogràfic de les ciutats en les últimes dècades n’ha provocat una forta expansió, i l’urbanisme no sempre ha pogut respondre a aquesta demanda i ha provocat en certs llocs de la ciutat, una pèrdua d’identitat i d’estructura urbana, però també social. En aquest treball es busca de fer una anàlisi de la ciutat contemporània des d’un punt de vista diferent. M’interesso en quin impacte té la morfologia urbana en els usuaris que l’habiten dia a dia, no des de la condició del ple, sinó des de la del buit. La presència d’espais no explotats en el medi urbà es veu com un factor que pot obrir noves oportunitats per a l’apropiació i l’empoderament social allunyades dels sistemes de governança del sòl imposat per la societat en què vivim. L’interès sobre els espais indefinits m’orienta cap a una investigació que va més enllà del camp de l’arquitectura i de l’urbanisme, són aspectes que apareixen en l’antropologia, la sociologia, la filosofia... i que m’han permès d’enfocar nous punts de vista sobre la nostra professió. En la part teòrica em centro a fer una recerca dels espais desocupats amb caire marginal en la ciutat, per entendre amb quins conceptes i amb quines condicions es relacionen, fent una anàlisi dels antecedents que han permès aprofundir sobre el tema i citant diferents iniciatives i projectes fets en aquesta tipologia d’espais. Es pren, en la part pràctica, el Besòs com a sector d’anàlisi per posar en pràctica i aprofundir sobre les característiques d’aquests espais i sobre quin o quins futurs usos podrien prendre en la ciutat. Entenent els espais buits com a béns comuns al servei d’iniciatives socials, culturals i econòmiques amb vocació col·lectiva solidària. Així els espais privats buits de manera temporal esdevenen espais d’oportunitat que se sumen al sistema d’espais lliures i equipaments municipals. El gran aumento demográfico de las ciudades en las últimas décadas ha provocado una fuerte expansión, y el urbanismo no siempre ha podido responder a esta demanda y ha provocado en ciertos lugares de la ciudad, una pérdida de identidad y de estructura urbana, pero también social. En este trabajo se busca hacer un análisis de la ciudad contemporánea desde un punto de vista diferente. Me intereso en qué impacto tiene la morfología urbana en los usuarios que lo habitan día a día, no desde la condición del lleno, sino desde la del vacío. La presencia de espacios no explotados en el medio urbano se ve como un factor que puede abrir nuevas oportunidades para la apropiación y el empoderamiento social alejadas de los sistemas de gobernanza del suelo impuesto por la sociedad en que vivimos. El interés sobre los espacios indefinidos me orienta hacia una investigación que va más allá del campo de la arquitectura y del urbanismo, son aspectos que aparecen en la antropología, la sociología, la filosofía ... y que me han permitido enfocar nuevos puntos de vista sobre nuestra profesión. En la parte teórica me centro en hacer una búsqueda de los espacios desocupados con carácter marginal en la ciudad, para entender con qué conceptos y con qué condiciones se relacionan, haciendo un análisis de los antecedentes que han permitido profundizar sobre el tema y citando diferentes iniciativas y proyectos hechos en esta tipología de espacios. Se toma, en la parte práctica, el Besòs como sector de análisis para poner en práctica y profundizar sobre las características de estos espacios y sobre cuál o cuáles futuros usos podrían tomar en la ciudad. Entendiendo los espacios vacíos como bienes comunes al servicio de iniciativas sociales, culturales y económicas con vocación colectiva solidaria. Así los espacios privados vacíos de manera temporal se convierten en espacios de oportunidad que se suman al sistema de espacios libres y equipamientos municipales. The great increase of population in cities on recent decades has led to a strong expansion, and urban planning has not always been able to respond to this demand and has caused in some parts of the city, a loss of identity and structure, urban but also social. This work seeks to analyze the contemporary city from a different point of view. I am interested in the impact of urban morphology on the users who inhabit it on a daily basis, not from the condition of the full, but from the condition of the void. The presence of unexploited spaces in the urban environment is seen as a factor that can open up new opportunities for appropriation and social empowerment away from the systems of governance of the land imposed by the society in which we live. My interest in indefinite spaces directs me towards research that goes beyond the field of architecture and urbanism, these are aspects that appear in anthropology, sociology, philosophy ... and that have allowed me to focus on new perspectives on our profession. In the theoretical part I focus on a research of vacant spaces with a marginal nature in the city, to understand what concepts and conditions are related, making an analysis of the background that have allowed to delve into the subject and citing different initiatives and projects made in this typology of spaces. In the practical part, the Besòs is taken as a sector of analysis to put into practice and deepen on the characteristics of these spaces and on what or which future uses they could take in the city. Understanding empty spaces as common goods at the service of social, cultural and economic initiatives with a collective vocation of solidarity. In this way, temporarily empty private spaces become spaces of opportunity that are added to the system of free spaces and municipal facilities. Award-winning

El present treball és un estudi de recerca sobre l’ús sociocultural de l’espai públic utilitzant els elements de mobiliari urbà com a eina d’anàlisi. Concretament, es farà referència a tots aquells elements que proporicionin seients: bancs, cadires, banques i banquetes. S’estructura en tres blocs principals: El primer bloc, I. Introducció i definicions, presenta la justificació i motivació del treball, l’hi- pòtesi, els objectius i la descripció de la metodologia utilitzada i un breu resum de la cronologia. D’altra banda, es posarà en context al voltant del marc teòric, temàtic i espacial. El segon bloc, II. Anàlisi i casos d’estudi, conté el cos principal del treball i és on es desenvolupa la recerca. Primerament, es classifica i es descriuen les tipologies de seients al voltant de les quals s’estructura el treball (mobiliari ubrà municipal, de terrasses i informal) i es localitzen gràfica- ment sobre un plànol d’ubicació. Seguidament, s’avaluaren tres casos d’estudi elegits segons la representativitat de les tipologies anteriorment definides (Plaça de Josep Mª Folch i Torres, Jar- dins del Dr. Fleming i Carrer de la Riera Baixa) per tal de comparar l’ús de l’espai públic segons els elements de mobiliari urbà. Aquesta avaluació es fa des d’uns criteris i impactes comuns en tots els casos d’estudi. El tercer i últim bloc, III. Conclusions, presenta els resultats obtinguts per les tres tipologies de mobiliari analitzades (mobiliari urbà municipal, de terrasses i informal) i la comparativa dels tres casos d’estudi representatius (Plaça de Josep Mª Folch i Torres, Jardins del Dr. Fleming i Carrer de la Riera Baixa). Des d’aquestes conclusions, es fa una crítica amb el propòsit de valorar els re- sultats obtinguts de l’estudi. Per acabar, es suggereix una breu proposta estratègica amb possibles línies d’actuació per tal de solucionar els problemes detectats i potenciar les virtuts que els seients aporten a l’espai públic.

Les ciutats han estat creades des d’una òptica heteropatriarcal, són una representació de la societat en què vivim que segueix un model androcèntric. En el s. XXI ho veiem amb perspectiva i som capaces de percebre els danys causats per aquest fenomen. És per això que cada cop més s’impulsen campanyes i projectes de conscienciació i visibilització tant a nivell arquitectònic com urbà per tal de revertir la situació. Les desigualtats de gènere es tradueixen en els diferents àmbits de vida i per això és necessari tenir una mirada amb perspectiva de gènere per entendre les relacions socials. L’arquitectura i l’urbanisme sempre han estat pensades de l’òptica patriarcal, falta la representació de les diverses necessitats de les dones, aportant una perspectiva interseccional. En aquest sentit el treball de recerca presentat a continuació estudia la influència de la morfologia urbana en relació a la percepció d’inseguretat a l’espai públic de La Bisbal d’Empordà, amb la finalitat d’entendre en quina mesura l’urbanisme ha sigut herència directa de la societat androcèntrica i ha seguit un model hegemogènic, i què aporta, en canvi, la perspectiva de gènere en aquest àmbit. Cities have been created from a heteropatriarchal perspective, they are a representation of the society in which we live that follows an androcentric model. In the. XXI we see it with perspective and we are able to perceive the damage caused by this phenomenon. That is why awareness and awareness-raising campaigns and projects are being promoted at both the architectural and urban levels in order to reverse the situation. Gender inequalities translate into different spheres of life and that is why it is necessary to have a gender perspective to understand social relationships. Architecture and urbanism have always been thought of from a patriarchal point of view, lacking the representation of the various needs of women, providing an intersectional perspective. In this sense, the research work presented below studies the influence of urban morphology in relation to the perception of insecurity in the public space of La Bisbal d’Empordà, in order to understand the extent to which urban planning has has been a direct legacy of androcentric society and has followed a hegemonic model, and what the gender perspective brings in this area. Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere Objectius de Desenvolupament Sostenible: 11. Ciutats i comunitats sostenibles

La Rambla del Poblenou ha esdevingut - des de la seva urbanització com a rambla - un espai de trobada, d’oci i relació, l’eix sociocultural per excel·lència del barri del Poblenou. Entenent la Rambla com un objecte arquitectònic, l’estudi enfoca la complexitat d’aquest espai urbà en la dualitat entre el seu caràcter morfològic i compositiu. Es distingeix per una banda, com la morfologia urbana i la història conformen l’espai social i per l’altra, com els esdeveniments quotidians i activitats ordinàries defineixen la vida urbana del passeig mitjançant la disecció dels elements arquitectònics que la colonitzen. Award-winning

ENVELLIR A LA CIUTAT Envellir forma part del procés natural de la vida, però existeix un notable rebuig a l’hora d’afrontar-la i parlar- ne que ha fet que aquesta última etapa hagi estat menystinguda en els canvis que ha anat adoptant la societat. Les dades demogràfiques demostren que en el futur pròxim la població haurà envellit molt més per la davallada de la natalitat i l’augment de l’esperança de vida; per això és important que es comenci a tenir en compte les persones grans en la configuració de la nostra societat. L’arquitectura i l’urbanisme han d’afrontar aquest canvi transformant els edificis i les ciutats de manera que puguin ser viscudes en tota plenitud per tota la ciutadania, això implicarà fer efectiu el dret a la ciutat. ENVEJECER EN LA CIUDAD Envejecer forma parte del proceso natural de la vida, pero existe un notable rechazo a la hora de afrontarla y hablar de ello que ha hecho que esta última etapa haya sido menos importancia en los cambios que ha ido adoptando la sociedad. Los datos demográficos demuestran que en el futuro próximo la población habrá envejecido mucho más por el descenso de la natalidad y el aumento de la esperanza de vida; por ello es importante que se empiece a tener en cuenta las personas mayores en la configuración de nuestra sociedad. La arquitectura y el urbanismo deben afrontar este cambio transformando los edificios y las ciudades de manera que puedan ser vividas en toda plenitud por toda la ciudadanía, esto implicará hacer efectivo el derecho a la ciudad. AGING IN THE CITY Aging is part of the natural process of life, but there is a notable rejection of dealing with it and talking about it, which has made that this last stage has less important in the changes that society has adopted. Demographic data show that in the near future the population will have aged much more due to declining birth rates and increasing life expectancy; that is why it is important to start taking into account the elderly in the configuration of our society. Architecture and town planning must face this change by transforming buildings and cities so that they can be fully experienced by all citizens, this will mean making the right to the city effective.

Aquest treball pretén traçar un discurs entre la forma, entesa com a pura topologia de superfícies i espais, i el seu grau d’apropiació en mà dels cossos que l’habiten o, contràriament, l’efecte de control que pot arribar a exercir sobre els mateixos individus. La perspectiva general de l’article s’inspira en la mirada crítica de Michel Foucault i Richard Sennett sobre la ciutat, que posa el cos al centre de l’anàlisi. S’obre l’argument amb l’exemple del nomadisme gitano, la seva relació amb les formes construïdes que habiten i la manera en com subverteixen la normativitat de l’espai. És clau la idea de nomadisme ‒d’apropiació itinerant de l’espai‒ en contraposició a la noció d’Estat, en tant que estructura de control. S’aborda el tema de la forma a partir de la interpretació els conceptes de «espacio liso» i «espacio estriado» de Guilles Deleuze i Félix Guattari. Aquests espais conceptuals oposats guien la lectura crítica de la forma de la ciutat i l’arquitectura a través de diversos projectes del segle XIX i XX: des de les percées d’Haussmann i l’Eixample de Cerdà fins a les propostes urbanes de després de la Segona Guerra Mundial. L’objectiu final del treball és fer visible la implicació política que té la forma de l’entorn construït sobre els cossos que l’habiten i determinar diverses característiques formals clau que poden facilitar l’apropiació de la ciutat en mans dels seus habitants. Aquesta forma girarà entorn del concepte de rugositat en arquitectura. Este trabajo pretende trazar un discurso entre la forma, entendida como pura topología de superficies y espacios, i su grado de apropiación en manos de los cuerpos que la habitan o, contrariamente, el efecto de control que puede llegar a ejercer sobre los mismos individuos. La perspectiva general del artículo se inspira en la mirada crítica de Michel Foucault y Richard Sennett sobre la ciudad, que pone el cuerpo al centro del análisis. Se inicia el argumento con el ejemplo del nomadismo gitano, su relación con las formas construidas que habitan y la forma en que subvierten la normatividad del espacio. Es clave la idea de nomadismo ‒apropiación itinerante del espacio‒ en contraposición a la noción de Estado, en tanto que estructura de control. Se aborde el tema de la forma a partir de la interpretación de los conceptos de espacio liso y espacio estriado de Guilles Deleuze y Félix Guattari. Estos espacios conceptuales opuestos guían la lectura crítica de la forma de la ciudad y la arquitectura a través de varios proyectos del siglo XIX y XX: desde las percées de Haussmann y el Ensanche de Barcelona Cerdà hasta las propuestas urbanas de después de la Segunda Guerra Mundial. El objetivo final del trabajo es hacer visible la implicación política que tiene la forma del entorno construido sobre los cuerpos que lo habitan y determinar varias características formales clave que pueden facilitar la apropiación de la ciudad en manos de sus habitantes. Esta forma girará alrededor del concepto de rugosidad en arquitectura. This work aims to outline a discourse between form, understood as a pure topology of surfaces and spaces, and its degree of appropriation in the hands of the things that inhabit it or the contrary effect of control that it can exert on the individuals themselves. The general perspective of the argument is inspired by Michel Foucault and Richard Sennett’s critical view of the city, placing the body at the centre of the analysis. The argument opens with the example of gypsy nomadism, their relationship with the built forms they inhabit and the way in which they subvert the normativity of space. The idea of nomadism ‒itinerant appropriation of space‒ is key, in opposition to the notion of the State as a structure of control. The form is approached from the concepts of “smooth space” and “striated space” by Gilles Deleuze and Félix Guattari. These opposing conceptual spaces guide the critical reading of the form of the city and architecture through various projects of the 19th and 20th centuries: from Haussmann’s perches and Cerdà’s Eixample to the urban proposals after the Second World War. The aim of the paper is to make visible the political implication that the form of the built environment has on the things that inhabit it and to determine different formal characteristics that can facilitate the appropriation of the city at the hands of its inhabitants. Such an aproach will be established through the concept of coarsness in architecture.

La planificació de l'espai urbà permet plasmar els interessos de la ideologia dominant, que condiciona la vida de les persones que l'habiten. Davant d'aquesta responsabilitat, es planteja quin és el posicionament a adoptar des de la disciplina de l'arquitectura a partir d'una lectura crítica. Aquest treball pretén estudiar com la morfologia urbana pot potenciar que un espai esdevingui contínuament el lloc on es manifesta el conflicte social a través de l'anàlisi de la Via Laietana, un espai planificat amb la intenció de mantenir l'ordre públic que, paradoxalment, ha sigut històricament escenari de l'expressió del conflicte social. Paraules clau: planejament urbanístic, control, espai urbà, escenari, conflicte social, morfologia, expressió. Urban planning allows for the dominant discourse interests to express themselves, which determine the inhabitants life. Considering this responsibility, an architectonic approach to this matter is hereby proposed following a critical reading. This project aims to study how the urban morphology can enhance a particular space to continuously become a scene of conflict through the analysis of Via Laietana, which was originally planned to maintain the public order, but paradoxically, has historically witnessed the expression of social conflict. Keywords: urban planning, control, urban space, scene, social conflict, morphology, expression

Gentrificació és una paraula en boca de tots en els últims anys. Les principals ciutats Europees i Nord-Americanes, pateixen aquest fenomen en alguns barris de les seves ciutats. En el següent estudi parlarem, evidentment, de la ciutat que més ens importa, la nostra, Barcelona. La gentrificació, doncs, ens desperta un interès, fruit de un sentiment de preocupació, que ens motiva a estudiar sobre aquest tema. Al ser aquest treball la primera aproximació a la gentrificació de Barcelona, el que pretendrem al llarg del treball és desxifrar, entendre i avaluar la situació de Barcelona pel que fa a aquest fenomen. La millor manera per poder conèixer l’estat de Barcelona és crear un indicador quantitatiu que ens permeti classificar els barris segons la incidència de la gentrificació. Per aquest motiu, centrarem el tema d’estudi en formalitzar un índex de gentrificació per Barcelona, i així poder conèixer la ciutat, el seu estat i la seva evolució. Un cop introduït en el món dels índex de gentrificació, em posat el nostra principal interès en la possibilitat de formar un índex que pogués predir, abans de que succeeixi, el fenomen de la gentrificació. En aquest sentit em desenvolupat un índex de risc de gentrificació per Barcelona. El nostra treball, al ser la primera aproximació al tema de la gentrificació de Barcelona, ens hem centrat en la part analítica, per conèixer la ciutat en termes de gentrificació i no ens hem centrat en temes de caire més polític, i relacionades amb l’estructura de la propietat, com son les mesures per evitar o controlar la gentrificació. Tot i això, l’eina desenvolupada, permetrà predir els barris amb risc de gentrificació futura, i avaluar l’estat de la resta, cosa que serà important per decidir aquestes mesures a prendre, si es que són necessàries.

Recerca gràfica sobre la ciutat de Winterthur. L’exercici de representació aborda diverses escales aproximant-se tant a la realitat material com a la realitat immaterial de la ciutat. Investigación gráfica sobre la ciudad de Winterthur. El ejercicio de representación aborda varias escalas aproximándose tanto a la realidad material como la realidad inmaterial de la ciudad. Graphic research of the city of Winterthur. The exercise of representation addresses different scales, approaching both the material and the immaterial reality of the city.

Aquest treball intenta, descobrir quina és la unitat mínima per poder tenir vida urbana a través de dos models diferents d’urbanisme, per una part, les colònies: un model “ex-novo” que es crea des de zero. Per l’altre costat, un altre aplicat a una trama existent com és el cas de les Superilles o la ciutat dels quinze minuts. És per això que per un costat se centra en l’estudi de les colònies tèxtils que varen sorgir al riu Llobregat al llarg dels segles XIX i XX. Es veu quins factors polítics, energètics, econòmics i socials van fer que sorgissin per tal d’entendre la seva creació. També s’estudia els elements que la conformen i si a totes s’hi troben els mateixos i si segueixen un patró i per tant veure si hi ha diferents tipus de colònies i com es classifiquen. Mentrestant, per l’altre costat, s’analitza una part de la ciutat posant-la en context històric, com va sorgir la trama actual de l’Eixample i quines modificacions hi ha hagut fins a la Barcelona actual del segle XXI amb les virtuts i els defectes que s’hi troben i com li han donat resposta a les problemàtiques de la crisi climàtica i sanitària a través de les Superilles, el projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Així doncs aquest treball té com a objectiu veure si un cop estudiat i analitzat tant el model de les colònies tèxtils del riu Llobregat del segle XIX i XX, com la trama de l’Eixample amb el model de les Superilles, poden trobar-hi punts en comú, quins contorns urbans es podrien establir i com es podria gestionar d’una forma més complexa per tal de donar una resposta més matisada a la crisi sanitària que ens trobem actualment i d’aquesta manera obtenir millors eines per gestionar la vida urbana.

Com es formalitza la divisió d'una ciutat? Com es pot arribar a dissoldre posteriorment? A través de l'estudi de tres ciutats haguent patit una divisió arrel d'un conflicte durant el segle XX, aquest treball proposa estudiar de quina manera una línea de tall en una ciutat dividida esdevé part de l'estructura urbana de la ciutat futura. Durant la Guerra Freda el "Berliner Mauer" va dividir Berlín Est i Oest entre 1961 i 1989. La "Green Line" va tallar la ciutat de Beirut entre 1975 i 1989, durant la guerra civil libanesa. El període dels "Troubles" a Irlanda del Nord (1969-1998) va generar l'aparició d'estructures divisòries anomenades les "Peace Lines" en tota la ciutat de Belfast. Ens preguntem quina arquitectura, quina estructura urbana i quin impacte social ténen aquestes línees divisòries avui en dia en les tres ciutats, dos o tres dècades post-conflicte. Como se formaliza la división de una ciudad? Como puede llegar ésta a disolverse posteriormente? A través del estudio de tres ciudades habiendo sufrido una división a cause de un conflicto durante el siglo XX, este trabajo propone estudiar de qué manera una línea de corte en una ciudad dividida pasa a formar parte de la estructura urbana de la ciudad futura. Durante la Guerra Fría, el "Berliner Mauer" dividió Berlín Este i Oeste entre 1961 i 1989. La "Green Line" cortó la ciudad de Beirut entre 1975 i 1989, durante la guerra civil libanesa. El período de los "Troubles" en Irlanda del Norte (1969-1998) conllevó la aparición de estructuras divisorias llamadas las "Peace Lines" en toda la ciudad de Belfast. Nos preguntamos qué arquitectura, qué estructura urbana i qué impacto social tienen hoy en dia estas líneas divisorias en las tres ciudades, dos o tres décadas post-conflicto. How does the division of a city take shape? How can it be dissolved afterwards? By studying three cities which suffered a division in the context of a XXth century conflict, this paper questions the way in which a cut in a city can become part of the future city's urban structure. During the Cold War, the "Berliner Mauer" separated East Berlin from West Berlin from 1961 until 1989. Beirut's "Green Line" split the city between 1975 and 1989, during the Lebanese Civil War. During the Troubles period in Northern Ireland (1969-1998), several dividing structures called the "Peace Walls"emerged throughout Belfast. Which architecture, which urban structure, which social impact do these cutting lines have nowadays in these three cities, two or three decades after the end of the conflict? Award-winning

L’objecte d’estudi es situa al Raval, a Santa Coloma de Gramenet. No obstant, és fàcil pensar que les singularitats “collages” són presents en altres escenaris d’altres ciutats, amb un resultat únic en cadascuna d’elles perquè són l’empremta de la història. Un gruix del projecte està focalitzat en la investigació històrica i social com a metodologia per comprendre i classificar la heterogeneïtat de l’illa. Es busca, a través del qüestionament de com s’han fet les coses, quines capes sumen i quines resten. És necessari un estudi exhaustiu de cada situació particular per fer propostes que tinguin en compte les preexistències i que siguin coherents i sostenibles medi ambientalment, socialment i econòmicament. Per tant, comencem pel principi per entendre com hem arribat fins aquí.

El projecte es situa a Lleida, una ciutat que va néixer en mig d'una plana al·luvial de terres fèrtils. La Seu Vella i el riu Segre van ser la base d'aquesta urbs primitiva, a partir de la qual es va anar estructurant el seu creixement. Gràcies a aquest flux principal, es va anar organitzant per tot el territori un sistema hídric que va fer de Lleida una ciutat amb una horta potencialment rica. Aquest conjunt de camps de correu que antigament tenien un vincle directe amb el teixit i els residents de la ciutat, amb el pas del temps molts d'ells es va convertir en barris perifèrics. De la mateixa manera es va produir un canvi de mirada; el riu ja no era només un element útil per al reg i el transport, sinó que ara es presenta com un corredor que parteix del gran parc la Mitjana i que dota Lleida d'espai natural entre el teixit. Des d'aquests pulmons verds de la ciutat, neix un altre element hídric; el Canal de Seròs. Aquest element es presenta com una fissura en el terreny que deslliga els dos barris del marge esquerre del riu Segre. Aquest buit en el teixit també trenca la continuïtat d'un eix d'activitat important de la ciutat, com és l'Avinguda de les Garrigues. És en aquest espai desarticulat on s'emplaça el projecte. Davant d'aquesta escletxa hídrica que es presenta com a barrera a la ciutat, es fa una mirada al passat per prendre exemple de com es va actuar en el seu dia davant un problema similar. Lleida va integrar el riu Segre mitjançant un projecte urbà que relacionava els dos marges, fent que aquest element hídric no fos una barrera o obstacle per al seu creixement unitari. Es planteja d'aquesta manera una idea de projecte que tindrà com a eix vertebrador el Canal de Seròs, i que dotarà d'activitat el buit existent entre barris, actuant al mateix temps de grapa que uneix la discontinuïtat de l'eix d'activitat de l'Avinguda de les Garrigues. El projecte té com a objectiu cosir els dos teixits del marge esquerre del riu Segre que ara mateix presenten un gran buit desarticulador, fent que el Canal de Seròs esdevingui ara aquest element que els uneixi. També es reforçarà aquesta unió entre barris, fent créixer l'activitat social de manera que els residents no hagin de travessar el riu per tal de poder gaudir d'espais on establir relacions en comunitat. Per tal de respondre a aquest problema, es planteja una idea urbana que s'inicia amb la projecció d'un segon gran corredor ecològic a la ciutat, l'eix del qual serà el Canal de Seròs. Aquesta avinguda natural unirà el parc de la Mitjana amb l'horta de Lleida per tal de tornar a dotar a la ciutat de nous espais verds. Per tal de reforçar la unió entre els teixits, en la intersecció del Canal i l'Avinguda de les Garrigues es projecta un nou equipament que pretén ser un accionador d'activitat. Aquest equipament serà el Centre Cívic El Canal, es presentarà en l'espai com l'inici de la nova façana que mirarà al corredor natural. El projecte està format per dos volums que formen part d'un conjunt i on la seva situació dins d'aquest espai genera una jerarquia de places que es relacionen amb les preexistències del lloc.

La dicotomia entre espai i lloc representa una de les grans qüestions en què l’Arquitectura centra la seva atenció. El context local és l’estímul que manifesta que es produeixin un determinat tipus d’Arquitectures en un moment concret. Actualment, coexisteix un discurs que s’allunya de la professió entesa com un servei a la societat i que, pel contrari, recau en una Arquitectura de l’espectacle que ha reprès la recerca d’un llenguatge autònom, posicionant la figura de l’arquitecte com a protagonista de la seva obra. Pel que fa a la ciutat, la congestió urbana manifestada pel creixement demografic en les grans urbs ha generat nous contextos socials i culturals prenen una dimensió globalitzada. Aquesta complexitat, produeix transformacions en la memòria i ciutat històrica prenent una direcció cap a la neutralitat on coexisteixen diferents tipus de grups socials, culturals, llengües, gèneres, etc. Rem Koolhaas explica el fenomen de la ciutat genèrica, des d’una visió global, com la pèrdua de la identitat de les ciutats, no amb una intenció crítica sinó més aviat descriptiva, junt amb l’aparició d’una Arquitectura icònica com a reflex de la realitat present. En aquest treball, es reflexiona sobre diferents lectures que realitza la figura de l’ arquitecte amb la seva proposta arquitectònica respecte la realitat amb la que es troba. Com a eix narratiu, es descriu un espectre que es divideix en dos extrems: el lloc construint l’arquitectura i l’arquitectura construint el lloc; des d’una visió local, es planteja un estudi de tres moments de la segona meitat del segle XX, d’Espanya i Portugal, que van comportar transformacions urbanes exemplars on, amb la seva Arquitectura, el problema de la ciutat es resolt d’una manera integral.

El present treball consta de dues parts ben diferenciades. La primera d’elles és un estudi de l’origen de les ciutats que pretén discernir quines són les bases socials i antropològiques que van portar als humans a construir els primers assentaments, base de les ciutats actuals. Amb aquesta anàlisi es pretenen establir els factors fonamentals per a l’aparició de tota ciutat i les funcions bàsiques a les quals han de donar resposta els assentaments humans per a poder ser considerats com a tals. En la segona part, s’escullen tres exemples d’assentaments temporals, no considerats ciutats, per comprovar si comparteixen les funcions i elements bàsics que en l’apartat anterior ens han permès arribar a la definició de ciutat. La hipòtesi del treball afirma que actualment el concepte ciutat no fa referència exclusivament a aquests aspectes urbans i de servei que es tracten en la primera part, sinó que aquests són aplicables a qualsevol assentament i que, per tant, el concepte ciutat engloba un significat molt més ampli en referència a aspectes que no són ni antropològics ni arquitectònics. L’objectiu del treball és, per tant, intentar discernir si existeix alguna diferència arquitectònica entre els conceptes de ciutat i ciutat temporal o si, per contra, el concepte ciutat engloba i es caracteritza per altres factors aliens a la disciplina. The present work has two different parts. The first is a study of the origin of cities that seeks to discern the social and anthropological foundations that led humans to build the first settlements, the basis of today's cities. This analysis aims to establish the fundamental factors for the emergence of every city and the basic functions that human settlements must respond to in order to be considered as such. In the second part, three examples of temporary settlements, not considered cities, have been chosen to see if they share the functions and basic elements that in the previous section allowed us to reach the definition of city. The working hypothesis supports that nowadays the concept of city does not refer exclusively to these urban and service aspects which are dealt with in the first part, but is applicable to any settlement and that, therefore, the concept of city has a broader meaning that are neither anthropological nor architectural. The aim of the work is, therefore, to try to discern if there is any architectural difference between the concepts of city and temporal city or, conversely, the concept of city encompasses and is characterized by other factors outside the discipline.

La intenció d’aquest treball és estudiar com s’està transformant l’espai públic a causa de la pandèmia del COVID i si això canviarà la manera de projectar arquitectura en un futur. A través de l’anàlisi de la influència d’altres crisis sanitàries en l’arquitectura, com els canvis de la forma urbana del segle XIX o la relació de la tuberculosis i l’arquitectura moderna, acabo escollint la ciutat de Barcelona com a cas d’estudi per identificar aquestes transformacions i intuir com seran les ciutats del futur. The intention of this paper is to study how public space is being transformed due to the COVID pandemic and whether this will change the way architecture is designed in the future. Through the analysis of the influence of other health crises on architecture, such as changes in the urban form of the nineteenth century or the relationship between tuberculosis and modern architecture, I ended up choosing the city of Barcelona as a case study to identify these transformations and to sense what future cities will look like.

L’objecte d’estudi es situa al Raval, a Santa Coloma de Gramenet. No obstant, és fàcil pensar que les singularitats “collages” són presents en altres escenaris d’altres ciutats, amb un resultat únic en cadascuna d’elles perquè són l’empremta de la història. Un gruix del projecte està focalitzat en la investigació històrica i social com a metodologia per comprendre i classificar la heterogeneïtat de l’illa. Es busca, a través del qüestionament de com s’han fet les coses, quines capes sumen i quines resten. És necessari un estudi exhaustiu de cada situació particular per fer propostes que tinguin en compte les preexistències i que siguin coherents i sostenibles medi ambientalment, socialment i econòmicament. Per tant, comencem pel principi per entendre com hem arribat fins aquí.

Mediadores és un projecte entre mitgeres que treballa creant equipaments per a dones, nous habitatges i la rehabilitació d'edificis existents. Ubicat al barri del Raval de Santa Coloma de gramenet el projecte resol a partir de les noves construccions, de l’alliberament de l’interior d’illa i de l’obertura d’un nou carrer diferents problemàtiques que s'han analitzat en aquest barri. Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere

La vulnerabilitat urbana és un concepte que en les últimes dècades s’ha estat estudiant degut a que és un tema que cada vegada és més present en la societat. L’arquitectura i l’urbanisme tenen un paper clau a l’hora d’enfrontar el problema, i a partir de l’anàlisi urbà es poden acotar les problemàtiques per tal de donar solucions directes i efectives. L’accessibilitat no només defineix el concepte de tenir la capacitat per arribar a algun lloc, sinó que també s’han de tenir en compte factors que afecten la seva qualitat, com són el pendent i la caixa de carrer. Aquests acaben condicionant els fluxos de moviment i al mateix temps el desenvolupament d’activitats. La falta d’activitats lucratives o no, en un barri afecten directament amb la seva economia i conseqüentment en la seva vulnerabilitat. La vulnerabilidad urbana es un concepto que en las últimas décadas se ha estado estudiando debido a que es un tema cada vez más presente en nuestra sociedad. La arquitectura y el urbanismo tienen un papel determinante a la hora de afrontar el problema y mediante el análisis urbano se pueden acotar las problemáticas para dar soluciones directas y efectivas. La accesibilidad no solo hace referencia en tener la capacidad de llegar a un lugar, sino que también se tienen que tener en cuenta factores que afectan a su calidad como son el pendiente y el vial. Estos terminan condicionando los flujos de movimiento y al mismo tiempo el desarrollo de actividades. La falta de dichas actividades ya sean lucrativas o no en un barrio, afectan directamente a su economía y como consecuencia a su vulnerabilidad. Nowadays, urban vulnerability is a concept that in the last decades has been studied, because it is a problem, which is becoming more present in our society. Architecture and urbanism have a very important part in solving this problem, and by means of urban analysis, it is possible to determine the main problems, to be able to give direct and effective solutions. Accessibility does not only define the capacity to arrive somewhere, but it also has to take on its account factors that affect its quality, for example the steep and the street. These concepts end up conditioning the movements and at the same time activities development. The absence of these activities, lucrative or not in a neighborhood, affect directly to its economy and consequently its vulnerability.

L’espai de relació ha estat un dels grans temes de l’arquitectura al llarg de la història. Amb el pas del temps les formes de relacionar-se dels individus han anat evolucionant, apareixent així noves tipologies d’expressions socials. Actualment, una de les formes que prenen aquestes, en l’esfera pública, són els esdeveniments culturals, manifestacions col·lectives que es multipliquen arreu del món. La latent relació del tema amb l’arquitectura planteja la possibilitat que el dibuix, eina inherent a la disciplina, sigui un instrument vàlid per a l’anàlisi de la forma en els esdeveniments. Amb l’objectiu de donar resposta a la qüestió es planteja la hipòtesi que el fet de traspassar la informació del llenguatge escrit al gràfic permetrà revelar en els esdeveniments trets característics propis de l’arquitectura. Per tal de realitzar la investigació es prenen mostres representatives a partir de les quals es pugui ampliar el resultat a la totalitat de tipologies d’esdeveniments culturals. Aquestes es documenten textualment de forma descriptiva i, posteriorment, es codifica gràficament la informació recollida. Finalment, aplicant el procés de forma inversa es recullen per a l’anàlisi les dades contingudes en la representació gràfica de cada un dels casos. El resultat final d’aquest procés permet advertir que la codificació gràfica posa de manifest informació amb relació a àrees, límits, punts de referència i circulacions assolint així l’objectiu inicial i afirmant que és una eina vàlida per a l’anàlisi de la forma en els esdeveniments. S’ha detectat, per altra banda, que permet extreure informació quant a materialitat i sistemes, paràmetres també de naturalesa arquitectònica. The relation space has been one of the great themes of architecture throughout history. Over time, the ways in which individuals relate have evolved, and new types of social expressions have appeared. Currently, one of the forms these take, in the public sphere, are cultural events, collective manifestations that are multiplying around the world. The latent relationship between the subject and architecture presents the possibility that the drawing, tool inherent to the discipline, is a valid instrument for the analysis of the form in events. In order to answer the question, the hypothesis raised is that the fact of transferring the information from the written language to the graphic will reveal in the events architectural characteristics. In order to carry out the research, representative samples are taken allowing the result to be extended to all types of cultural events. These are documented textually in a descriptive way and then the information collected is graphically coded. Finally, applying the process in reverse, the data contained in the graphical representation of each case is collected for analysis. The final result of this process notes that the graphical codification reveals information in relation to areas, limits, reference points and circulations thus achieving the initial objective and asserting it as a valid tool for the analysis of the form in the events. It has been detected, on the other hand, that it allows to extract information regarding materiality and systems, parameters also of an architectural nature.

En aquests moments el barri de Mas Rampinyo, a Montcada i Reixac està dividit per l'actual estació de Ferrocarrils "Montcada-Ripollet". Aquesta fractura clarament visible dificulta molt la connexió entre el nucli antic del barri i la zona de creixement residencial, situada a ponent de l'estació. De manera accessible només es comuniquen en alguns passos a nivell que podem trobar al llarg de les vies, els quals, són bastant perillosos, i hi ha moltes queixes del veïnat demanant una urgent intervenció en aquest aspecte. Amb aquesta proposta es pretén unificar aquests dos nuclis urbans i convertir aquest espai en un nou centre de barri ple d'oportunitats, on es proposa el soterrament de tota l'estació i les vies de la Línia R3 de ferrocarrils. Aquest espai necessita una bona actuació per millorar la qualitat del barri, i per aquest motiu es proposa generar un espai obert que formarà part del recorregut que connecta tots els equipaments i zones verdes de Montcada i Reixac. Per aquest motiu s'identifica aquest emplaçament com un lloc estratègic per a la ubicació de diversos equipaments ( oficines de l'administració pública, un mercat municipal, biblioteca i l'estació ), conjuntament amb diversos habitatges dotacionals i privats , que es van situant de tal manera que acaben donant forma al buit aquesta nova plaça, on es preveu zones verdes, zones de jocs i espais amplis per poder dur a terme diferents tipus d'activitats, com festes de barri, mercats eventuals i altes activitats que pugui proposar l'ajuntament. La nova estació que es planteja es disposa a cota de plaça amb accessos tant a sud i nord, facilitant també la permeabilitat en sentint longitudinal de les vies, connectant la plaça amb la zona verda proposada. De tots els equipaments es desenvolupa la nova biblioteca de Montcada i Reixac amb tallers i espais de creació.

El paper de l'arquitecte sempre ha estat un debat molt obert. Mentre les ciutats creixen a un ritme frenètic, els habitants d'aquestes intenten adaptar-se a la seva topografia, als costums de cada barri, a la història, etc. Els arquitectes tenim l'obligació de respondre al benestar dels habitants i facilitar la seva adaptació dins la ciutat. En aquest sentit, el treball d'estudi pretén estudiar com s'ha anat adaptant la ciutat aquests darrers anys a un dels col·lectius més vulnerables, el col·lectiu infantil. Mitjançant la comparació de tres subjectes nascuts en èpoques diferents en el mateix barri. Amb la finalitat d'entendre quins han estat aquells factors que han determinat la inclusió i l'exclusió dels infants a l'espai públic.

El projecte situa el consum d’alcohol a l’espai públic com a centre de la recerca. Analitza el seu paper en la vida social exterior, concretament la seva capacitat modificadora i generadora de conductes i activitats humanes pròximes, a més de la seva influència morfològica sobre l’entorn. El proyecto situa el consumo de alcohol en el espacio público como centro de la investigación. Analiza su papel en la vida social exterior, concretamente su capacidad modificadora y generadora de conductas y actividades humanas próximas, además de su influencia morfológica sobre el entorno. The project places alcohol consumption in public spaces as the center of research. It analyzes its role in external social life, specifically its modifying and generating capacity for nearby human behaviors and activities, as well as its morphological influence on the environment.

El projecte sorgeix de l'estat d'inconsistència urbanística en què es troba una zona del Front Fluvial, que pertany al barri de Safaretjos, després que s'aprovés i se suspengués un planejament derivat d'Àrea Residencial Estratègica a causa de l'oposició veïnal l'any 2009 fins a aconseguir el consens ciutadà. Aquest solar es converteix en un espai potencial on poder aplicar estratègies per tal de resoldre alguns dels problemes que té el barri com la desconnexió i les fronteres administratives i físiques. Esdevé també un dels pocs espais disponibles que té Santa Coloma per a poder generar nou sòl per habitatge públic, com una de les possibles actuacions per tal de fer front a la situació d'emergència residencial en la que es troba el municipi. D'altra banda, la tradició del planejament urbanístic no ha comptat amb la participació dels veïns i veïnes, generant així grans actuacions imposades que hi han destruït part de la riquesa física i social dels barris alhora que no ha atès els problemes reals dels llocs on actuava. Així doncs, el projecte planteja com podria ser un Pla per repensar l'ARE i d'aquesta manera poder arribar a un projecte sostenible de construcció d'una Àrea Residencial amb l'aprovació i codisseny dels habitants. En el plantejament del procés participatiu, cada una de les fases d'un projecte urbà (volumetria i projecte urbà, equipament i locals comercials, habitatge, espai públic i espai verd) serien discutides i dissenyades amb els agents pertinents. Per la impossibilitat per portar a terme el procés, parteix del punt de partida de les reivindicacions veïnals per tal de fer el primer planteig de la volumetria i les bases del projecte i les fases posteriors estan pensades de manera que pugui ser una estructura flexible capaç d'adaptar-se a qualsevol decisió que es prengués durant el procés en les etapes posteriors. Per això, en tot el projecte trobarem una estructura fixe, i una sèrie de variables, que correspondran a les parts anomenades anteriorment. D'aquesta manera, pretén ser l'estructura que encabeixi una sèrie d'apropiacions i transformacions físiques i socials. Els habitatges estan dissenyats sota criteris de flexibilitat i perspectiva de gènere.