Search

Introduction: The integration of AI in architectural design represents a significant shift toward creating emotionally resonant spaces. This research investigates AI's ability to evoke specific emotional responses through architectural imagery and examines the impact of professional training on emotional interpretation. Methods: We utilized Midjourney AI software to generate images based on direct and metaphorical prompts across two architectural settings: home interiors and museum exteriors. A survey was designed to capture participants' emotional responses to these images, employing a scale that rated their immediate emotional reaction. The study involved 789 university students, categorized into architecture majors (Group A) and non-architecture majors (Group B), to explore differences in emotional perception attributable to educational background. Results: Findings revealed that AI is particularly effective in depicting joy, especially in interior settings. However, it struggles to accurately convey negative emotions, indicating a gap in AI's emotional range. Architecture students exhibited a greater sensitivity to emotional nuances in the images compared to non-architecture students, suggesting that architectural training enhances emotional discernment. Notably, the study observed minimal differences in the perception of emotions between direct and metaphorical prompts among architecture students, indicating a consistent emotional interpretation across prompt types. Conclusion: AI holds significant promise in creating spaces that resonate on an emotional level, particularly in conveying positive emotions like joy. The study contributes to the understanding of AI's role in architectural design, emphasizing the importance of emotional intelligence in creating spaces that reflect human experiences. Future research should focus on expanding AI's emotional range and further exploring the impact of architectural training on emotional perception., Postprint (published version)

L’objectiu d’aquest treball és construir una estructura teòrica que estableixi una connexió entre la qualitat de vida, com a concepte multidimensional, i les disciplines de l’espai, com l’arquitectura i l’urbanisme. Aquestes disciplines tenen la responsabilitat de crear ambients que influeixen de manera favorable o adversa al benestar dels usuaris quotidians. El punt de partida de l’estudi és que la qualitat de vida depèn de la satisfacció de les necessitats humanes. El suport d'aquest argument està contingut en propostes conceptuals diverses, com ara Maslow (1943), Max Neef et al. (1986), Sen (1996) i Veenhoven (2000). L’articulació d’aquests enfocaments permet construir una proposta teòrica aplicable a l'anàlisi i el disseny d'espais urbans i arquitectònics. L'estudi formula un esquema teòric sobre la qualitat de vida urbana i arquitectònica que exposa i defineix les necessitats espacials, especifica les capacitats espacials o atributs que les satisfan i planteja una taxonomia dels seus satisfactors espacials. Sosté que aquestes disciplines han d’aportar totes les capacitats espacials que condueixin a la creació d’entorns sinèrgics, és a dir, que permetin atendre diverses necessitats espacials alhora i que promoguin el desenvolupament integral dels usuaris en els seus àmbits vitals. El model teòric, a més, suggereix equilibrar les múltiples necessitats humanes, pot ser usat en diferents contextos i té una naturalesa iterativa. La seva finalitat fonamental és comprendre la dinàmica urbana i arquitectònica i servir de marc per a propostes amb un enfocament més humanista., The objective of this paper is to build a theoretical framework to connect the multidimensional concept of quality of life with spatial disciplines like architecture and urbanism. These disciplines play a role in shaping environments to enhance or diminish the well-being of their users. The study groundwork poses that quality of life intricately relates to the satisfaction of human needs. Diverse concept proposals support this argument, including Maslow (1943), Max Neef et al. (1986), Sen (1996), and Veenhoven (2000). A theoretical framework, applicable to the analysis and design of architectural and urban spaces, emerges as the result of integrating these perspectives. The study presents a theoretical framework to analyze the quality of life in urban and architectural contexts: posing spatial needs, defining the spatial attributes to satisfy them, and proposing a taxonomy of spatial satisfiers. The model recommend that these disciplines must provide all the spatial capabilities that lead to the creation of synergistic environments, meaning that they allow several spatial needs to be met simultaneously and promote the comprehensive development of users in their living spaces. Additionally, this theoretical model suggests balancing multiple human needs, can be used in different contexts and has an iterative nature. Fundamental purpose is to understand urban and architectural dynamics and serve as a framework for proposals with a more humanistic approach., El objetivo de este trabajo es construir una estructura teórica que establezca una conexión entre la calidad de vida, como concepto multidimensional, y las disciplinas del espacio, como la arquitectura y el urbanismo. Estas disciplinas tienen la responsabilidad de crear ambientes que influyen de manera favorable o adversa en el bienestar de los usuarios cotidianos. El punto de partida del estudio es que la calidad de vida depende de la satisfacción de las necesidades humanas. El sustento de este argumento está contenido en propuestas conceptuales diversas, tales como Maslow (1943), Max Neef et al. (1986), Sen (1996) y Veenhoven (2000). La articulación de estos enfoques permite la construcción de una propuesta teórica aplicable al análisis y diseño de espacios urbanos y arquitectónicos. El estudio formula un esquema teórico sobre la calidad de vida urbana y arquitectónica que expone y define las necesidades espaciales, especifica las capacidades espaciales o atributos que las satisfacen y, plantea una taxonomía de sus satisfactores espaciales. Sostiene que estas disciplinas deben aportar todas las capacidades espaciales que conduzcan a la creación de entornos sinérgicos, es decir que permitan atender varias necesidades espaciales al mismo tiempo y que promuevan el desarrollo integral de los usuarios en sus ámbitos vitales. El modelo teórico, además, sugiere equilibrar las múltiples necesidades humanas, puede ser usado en diferentes contextos y posee una naturaleza iterativa. Su finalidad fundamental es comprender la dinámica urbana y arquitectónica y servir de marco para propuestas con un enfoque más humanista., Agradezco el apoyo brindado por la Universidad Autónoma de Nuevo León (UANL) a esta investigación, así como a los revisores anónimos por sus valiosos comentarios., Peer Reviewed

De la més sensible capacitat d’entendre les malalties mentals, d’una compromesa voluntat de trencar estigmes i d’una obsessiva necessitat de profunditzar en el poder de la ment. D’aquí neix l’assaig i exposició “Projectant amb paranoia”, que té la predisposició clara que els arquitectes es deixin endur pels seus somnis des de la seva faceta més onírica, que projectin sense límits ni convencions i que ho plasmin als dissenys a través de la infinitat de recursos que els brinda l’arquitectura., De la más sensible capacidad de entender las enfermedades mentales, de una comprometida voluntad de romper estigmas y de una obsesiva necesidad de profundizar en el poder de la mente. De ahí nace el ensayo y exposición “Proyectando con paranoia”, que tiene la predisposición clara de que los arquitectos se dejen llevar por sus sueños desde su faceta más onírica, que proyecten sin límites ni convenciones y que lo plasmen en los diseños en a través de la infinidad de recursos que les brinda la arquitectura., From the most sensitive ability to understand mental illnesses, from a committed will to break stigmas and from an obsessive need to delve into the power of the mind. Hence the essay and exhibition "Projecting with paranoia" was born, which has the clear predisposition for architects to allow themselves to be taken away by their dreams from their most dreamlike facet, that they project without limits or conventions and that they embody it in the designs through the infinity of resources provided by architecture.

La representación arquitectónica es una herramienta fundamental para la presentación y composición de proyectos para los concursos. El qué y el cómo mostramos nuestros diseños, es una aportación que ayuda a los proyectos en sus procesos creativos para validar sus propuestas y validar ideas. Se trata del instrumento más valioso para comunicar y dar forma a los conceptos principales que un trabajo pueda tener. Es un paso esencial en el proceso arquitectónico que requiere tiempo de estudio e investigación de las estrategias sobre las técnicas de diagramación, las opciones diferentes de composiciones de paneles de concurso, etc. y que a menudo no se le da la importancia que se le debería dedicar. Sin duda, sin una buena planificación y representación, no se podrán lograr los resultados deseados. Este trabajo contempla muchas de las opciones que tenemos para poder llevar a cabo este complejo e importante paso en el proceso de diseño. Entre los diferentes apartados principales vemos la concepción de una imagen ganadora hiperrealista, el concepto de render, el grafismo en los planos de corte, hasta la confección de paneles de concurso. Todas las indicaciones o técnicas están pensadas para aplicarse en concursos de ideas de arquitectura, pero podrían usarse para otras muchas presentaciones con las mismas o semejantes características de representación. Se trata de un trabajo acurado, hecho desde el entusiasmo personal por esta rama de la arquitectura. El interés por desarrollar una guía completa del proceso de representación, surge en vista de la falta de un modelo a seguir para estudiantes o arquitectos que quieran desarrollar y mostrar sus propuestas arquitectónicas de una manera más completa.

This study undertakes a comprehensive investigation into the comparison of designs between the acclaimed architect Antoni Gaudí and those produced by an artificial intelligence (AI) system. We evaluated the designs using five main metrics: Authenticity, Attractiveness, Creativity, Harmony, and overall Preference. The findings underline the superiority of Gaudí’s designs in terms of Authenticity and Harmony, testifying to the unique aesthetic appeal of human-created designs. On the other hand, AI-generated designs demonstrate significant potential, exhibiting competitive results in the categories of Attractiveness and Creativity. In some cases, they even surpass Gaudí’s designs in terms of overall Preference. However, it is clear that AI faces challenges in replicating the distinctive aspects of human design styles, pointing to the innate subjectivity inherent to design evaluations. These findings shed light on the role AI could play as a tool in architectural design, offering diverse design solutions and driving innovation. Despite this, the study also emphasizes the difficulties AI faces in capturing the unique facets of human design styles and the intrinsic subjectivity in design evaluations., Postprint (published version)

Amb aquest treball pretenc recórrer les diferents aplicacions de la intel·ligència artificial en la nostra disciplina. Realment les màquines poden generar edificis millor del que ho fem els arquitectes? Hem de veure la màquina com a un enemic o pot arribar a ser un fort aliat? El que queda clar és que no podrem saber-ho sense introduir-nos una mica més en aquest món, en molts casos, desconegut. En la ment d'una màquina, el primer capítol, veurem els tipus d'IA que existeixen i quina és la seva forma de treballar; el capítol dos i tres ens desvetllarà com artistes i arquitectes han pogut fer de la IA un motor creatiu i quin és el grau d'autoria que pot haver-hi en el resultat final obtingut; en els capítols posteriors, analitzarem diferents capacitats útils per a la pràctica: veurem com la lògica algorítmica pot ajudar a resoldre problemes complexos de difícil solució; també com l'alta capacitat d'una IA per analitzar la semàntica d'un edifici, pot obrir la porta a la creació de nous llenguatges, o com la traducció de textos en imatges, pot ser font d'inspiració en la creació noves arquitectures. Finalment, analitzarem la capacitat simbòlica i els mètodes racionals a l'anàlisi arquitectònica que ens aproparan a trobar més respostes sobre el que realment podria arribar a ser l'(A)rquitectura (I)deal (6).

Globalment, hi ha aportacions importants en l’àmbit de l’arquitectura escolar amb experiències destacades de vincle entre arquitectura i educació. L’Uruguai té instàncies que mostren relacions entre la resposta arquitectònica dels espais escolars i les tendències d’ensenyament, influïdes pels moviments educacionals. Aquest treball presenta les tendències arquitectòniques més significatives del segle XX a l’actualitat. El principi del segle XX es caracteritza per canvis profunds en les polítiques educatives de la mà de reformes educatives que provoquen transformacions en la concepció de l’espai escolar. A la primera meitat del segle XX el sistema educatiu és qüestionat a Llatinoamèrica, fruit de les idees de l’Escola Nova que sorgeixen a Europa i als Estats Units. L’espai escolar es concep espacialment com a pavellons al verd i en relació directa amb l’exterior. Les idees arquitectòniques de la segona meitat del segle XX es basen en el disseny escolar sistemàtic que prioritza la utilització de prototips, la definició d’àrees mínimes i la prefabricació per construir de forma ràpida i complir els plans de construcció massius. El començament del segle XXI és marcat per la introducció de noves polítiques educatives i tecnologies de la informació on es discuteix la necessitat de repensar les pràctiques projectuals. La investigació va dirigida a la discussió sobre la teoria del disseny arquitectònic i la influència de fenòmens pedagògics en les solucions arquitectòniques escolars. D’aquesta manera, busca contribuir amb investigacions que permetin donar llum sobre l’arquitectura educativa a la regió., Globally, there are important contributions in the field of school architecture with outstanding experiences of the link between architecture and education. Uruguay has instances that show relationships between the architectural response of school spaces and teaching trends, influenced by educational movements. This work presents the most significant architectural trends from the 20th century to the present. The beginning of the 20th century is characterized by profound changes in educational policies following educational reforms that cause transformations in the conception of the school space. In the first half of the 20th century, the educational system is questioned in Latin America, as a result of the ideas of the New School that arise in Europe and the United States. The school space is spatially conceived as pavilions in the green and in direct relationship with the outside. Architectural ideas, of the second half of the 20th century, are based on systematic school design that prioritizes the use of prototypes, definition of minimum areas and prefabrication to build quickly and comply with massive construction plans. The beginning of the 21st century is marked by the introduction of new educational policies and information technologies where the need to rethink design practices is discussed. The research is aimed at discussing the theory of architectural design and the influence of pedagogical phenomena in school architectural solutions. In this way, it seeks to contribute with research that sheds light on educational architecture in the region., Globalmente, existen aportes importantes en el ámbito de la arquitectura escolar con experiencias destacadas de vínculo entre arquitectura y educación. Uruguay tiene instancias que muestran relaciones entre la respuesta arquitectónica de los espacios escolares y las tendencias de enseñanza, influenciadas por los movimientos educacionales. Este trabajo presenta las tendencias arquitectónicas más significativas del siglo XX a la actualidad. El principio del siglo XX se caracteriza por profundos cambios en las políticas educativas de la mano de reformas educativas que provocan transformaciones en la concepción del espacio escolar. En la primera mitad del siglo XX el sistema educativo es cuestionado en Latinoamérica, fruto de las ideas de la Escuela Nueva que surgen en Europa y Estados Unidos. El espacio escolar se concibe espacialmente como pabellones en el verde y en directa relación con el exterior. Las ideas arquitectónicas de la segunda mitad del siglo XX se basan en el diseño escolar sistemático que prioriza la utilización de prototipos, definición de áreas mínimas y la prefabricación para construir de forma rápida y cumplir con los planes de construcción masivos. El comienzo del siglo XXI está marcado por la introducción de nuevas políticas educativas y tecnologías de la información donde se discute la necesidad de repensar las prácticas proyectuales. La investigación va dirigida a la discusión sobre la teoría del diseño arquitectónico y la influencia de fenómenos pedagógicos en las soluciones arquitectónicas escolares. De esta manera, busca contribuir con investigaciones que permitan arrojar luz sobre la arquitectura educativa en la región., Peer Reviewed

The main topic of this thesis is building preservation and redevelopment. It begins by discussing heritage sites, their importance on a sociological, cultural, and aesthetic level, and their role in shaping collective memory. Different preservation techniques, that have been practiced during the centuries, are analysed, to understand how present- day conservation has evolved, and why it is so important. The thesis proceeds with an exploration of important architectural design aspects — materiality, shape, foundations, and programme, and the affect of ruins. The goal is to understand their connection to memory and to determine their importance. Introduced next is a contemporary preservation technique — transparent cloning. It raises the question if the duplication of shape and structure through translucent materials, such as glass and polycarbonates, is a viable option for heritage building preservation. Finally, these ideas are tested in an architectural project — the preservation of a heritage sugar factory “Zaharna Fabrika” in Sofia, Bulgaria.

[ES] En los últimos meses, la crisis COVID-19 ha puesto en valor el papel de la vivienda. Los escasos estudios realizados durante la pandemia sobre los espacios habitables evidencian la insatisfacción de los ciudadanos/as con sus residencias habituales. Sin embargo, a pesar de la importancia de esta cuestión los estudios realizados no profundizan en las posibles intervenciones de diseño. El objetivo del presente trabajo es evaluar, desde el punto de vista del usuario/a, diferentes propuestas de mejora de la calidad percibida y el bienestar en las viviendas de nueva construcción. Para ello se plantea un desarrollo en dos estudios de campo diferenciados. El primero pretende recoger información directamente del promotor/a, para conocer la opinión del experto/a y así centrar el conjunto de propuestas de mejora a evaluar por el usuario/a. En el segundo estudio de campo estas propuestas se someterán a evaluación por parte de los usuarios/as. Finalmente, la evaluación del usuario/a de cada propuesta de diseño se ponderará en función de los costes y plazos de ejecución con el objeto de obtener una evaluación más completa. Esta información puede resultar de interés a los promotores/as de obra de nueva construcción para identificar propuestas de diseño que para los usuarios/as aporten valor añadido a nivel de calidad y bienestar., [CA] En els últims mesos, la crisi COVID-19 ha fet valdre el paper de l'habitatge. Els escassos estudis realitzats durant la pandèmia sobre els espais habitables evidencien la insatisfacció dels ciutadans/nes amb les seues residències habituals. No obstant això, malgrat que la importància d'aquesta qüestió els estudis realitzats no aprofundeixen en les possibles intervencions de disseny. L'objectiu del present treball és avaluar, des del punt de vista de l'usuari/ària, diferents propostes de millora de la qualitat percebuda i el benestar en els habitatges de nova construcció. Per a això es planteja un desenvolupament en dos estudis de camp diferenciats. El primer pretén recollir informació directament del promotor/a, per a conéixer l'opinió de l'expert/a i així centrar el conjunt de propostes de millora a avaluar per l'usuari/ària. En el segon estudi de camp aquestes propostes se sotmetran a avaluació per part dels usuaris/àries. Finalment, l'avaluació de l'usuari/ària de cada proposta de disseny es ponderarà en funció dels costos i terminis d'execució a fi d'obtindre una avaluació més completa. Aquesta informació pot resultar d'interés als promotors/res d'obra de nova construcció per a identificar propostes de disseny que per als usuaris/àries aporten valor afegit en l'àmbit de qualitat i benestar., [EN] In recent months, the COVID-19 crisis has highlighted the role of housing. The few studies carried out during the pandemic on living spaces show the dissatisfaction of citizens with their usual residences. However, despite the importance of this issue, the studies carried out do not delve into the possible design interventions. The objective of this work is to evaluate, from the point of view of the user, different proposals to improve perceived quality and wellbeing in newly built homes. For this, a development is proposed in two differentiated field studies. The first aims to collect information directly from the promoter/tion girl, to know the opinion of the expert and thus focus the set of improvement proposals to be evaluated by the user. In the second field study, these proposals will be evaluated by the users. Finally, the user's evaluation of each design proposal will be weighted according to the costs and execution times in order to obtain a more complete evaluation. This information may be of interest to promoters of new construction to identify design proposals that for users provide added value in terms of quality and well-being.

Metal oxide pseudocapacitors are limited by low electrical and ionic conductivities. The present work integrates defect engineering and architectural design to exhibit, for the first time, intercalation pseudocapacitance in CeO2–x. An engineered chronoamperometric electrochemical deposition is used to synthesize 2D CeO2–x nanoflakes as thin as ~12 nm. Through simultaneous regulation of intrinsic and extrinsic defect concentrations, charge transfer and charge–discharge kinetics with redox and intercalation capacitances together are optimized, where reduction increases the gravimetric capacitance by 77% to 583 F g–1, exceeding the theoretical capacitance (562 F g–1). Mo ion implantation and reduction processes increase the specific capacitance by 133%, while the capacitance retention increases from 89 to 95%. The role of ion-implanted Mo6+ is critical through its interstitial solid solubility, which is not to alter the energy band diagram but to facilitate the generation of electrons and to establish the midgap states for color centers, which facilitate electron transfer across the band gap, thus enhancing n-type semiconductivity. Critically, density functional theory simulations reveal, for the first time, that the reduction causes the formation of ordered oxygen vacancies that provide an atomic channel for ion intercalation. These channels enable intercalation pseudocapacitance but also increase electrical and ionic conductivities. In addition, the associated increased active site density enhances the redox such that the 10% of the Ce3+ available for redox (surface only) increases to 35% by oxygen vacancy channels. These findings are critical for any oxide system used for energy storage systems, as they offer both architectural design and structural engineering of materials to maximize the capacitance performance by achieving accumulative surface redox and intercalation-based redox reactions during the charge/discharge process., Peer Reviewed, Postprint (published version)

This communication aims to bring to the foreground something academic discussion can’t ignore: rather than emulating other disciplines, why can’t architects rely on a methodological approach to doctoral practice that makes its own praxis central to its research? Why can’t the enduring making of design speculation be embedded as pivotal to critical and prospective qualitative enquiry? My questions allude to the necessity of transdisciplinary approaches to architectural doctorates—concerned with relevance above verification, subtly tacit as well as explicit forms of knowledge. I advocate a methodological path that attempts to build a bridge between architectural theory and practice—disconnected, I argue, by conventional modes in academia. This communication delineates context and precedence in this field of research, before using the close experience of a PhD case study, to present research through designing as a projective journey valuable in grasping ambiguous yet fundamental aspects of architectural knowledge., Esta comunicación quiere traer al centro del debate académico algo que no podemos dejar pasar: ¿en vez de emular otras disciplinas, por qué los arquitectos no permitimos que la praxis devenga una herramienta central en la investigación doctoral? ¿Por qué algo tan familiar como la especulación proyectual no puede formar parte de una crítica y prospectiva indagación cualitativa? Estas preguntas aluden a la necesidad de aproximaciones transdisciplinares a los doctorados arquitectónicos. Prácticas concernidas por formas entrelazadas de conocimiento tácito y explícito, que anteponen lo relevante a lo verificable; un sendero metodológico que trata de construir puentes entre teoría y práctica. Esta comunicación empieza delineando desarrollos previos en este campo de investigación y sigue explicando la experiencia cercana de un doctorado en curso, con el objetivo de sugerir la investigación a través de la especulación proyectual como una herramienta valiosa para acceder a ambiguos aun vitales sustratos de conocimiento arquitectónico., This research was started thanks to a two-years scholarship by La Caixa Fellowship., Peer Reviewed

Original en danès publicat a: M Folmer Andersen. Copenhague, 1969, Descripció del recurs: 21 juny 2021

La ideación artística y arquitectónica está en gran medida configurada a partir de un concepto o metáfora que rige los diseños como síntesis de nuestro pensamiento y que, posteriormente, se ve confrontada con el lugar, creando con ello una cierta tensión entre paisaje e intervención proyectual. Este artículo explora el concepto de «corte» de Sverre Fehn (1997), tomado como elemento simbólico de resistencia ligado al tiempo, al lugar y a la memoria, como idea generatriz, basada en analogías conceptuales que el artista aplicaba en sus proyectos. Así, un simple gesto, una grieta, una hendidura o incluso un vacío en el terreno, es tomado como memoria pues, de algún modo, configura la idea del lugar que recorremos con la mirada y remite al testimonio de otro tiempo mientras lo experimentamos en diálogo permanente con el paisaje en el que se inscribe. Se crea así una relación intensa entre luz, espacio, materia y memoria con el horizonte paisajístico, como límite de la obra. Este artículo realiza un recorrido por diferentes obras artísticas, arquitectónicas e incluso patrimoniales. Su denominador común es el concepto «corte», un elemento de permanencia que facilita una lectura integradora desde el proyecto, en un intento por cruzar e, incluso, vincular el lenguaje empleado entre las disciplinas para diluir las fronteras, traspasar los límites, recobrar la memoria y establecer, como diría Rosalind Krauss (1985), un nuevo «territorio expandido»., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Descripció del recurs: 21 juny 2021, Publicat a: Revista nacional de arquitectura, octubre 1969

"AA 2010-11 Design Research Laboratory. Course tutors: Theodore Spyropoulos, Ryan Dillon. Updated 2021" -- Pàgina 2, Descripció del recurs: 21 juny 2021

[ES] El diseño cromático dentro de un espacio arquitectónico puede influir en el estado de ánimo de las personas, en la concentración, motivación y activación, factores que influyen en el aprendizaje. El color es un poderoso elemento de diseño que produce profundas reacciones psicológicas y fisiológicas. El objeto de este trabajo es analizar la influencia que el color del aula tiene en la atención y memoria de los estudiantes, atendiendo a la respuesta psicológica y neurofisiológica de los mismos. Mediante la realidad virtual se generan escenarios de un aula en la que se modifican los colores de las paredes. A partir de la visualización de dichos escenarios virtuales se analiza la reacción del alumno mediante cuestionarios y pruebas neurofisiológicas (electroencefalograma). Los resultados obtenidos pueden ser de interés para obtener parámetros de diseño cromático en espacios docentes. Este trabajo ha sido elaborado en el grupo de Neuroarquitectura del Instituto de Investigación i3B de la Universitat Politècnica de València en el marco de un proyecto de investigación estatal de carácter competitivo., [CA] El disseny cromàtic dins d'un espai arquitectònic pot influir en l'estat d'ànim de les persones, en la concentració, motivació i activació, factors que influïxen en l'aprenentatge. El color és un poderós element de disseny que produïx profundes reaccions psicològiques i fisiològiques. L'objecte d'este treball és analitzar la influència que el color de l'aula té en l'atenció i memòria dels estudiants, atenent a la resposta psicològica i neurofisiológica dels mateixos. Per mitjà de la realitat virtual es generen escenaris d'una aula en què es modifiquen els colors de les parets. A partir de la visualització dels dits escenaris virtuals s'analitza la reacció de l'alumne per mitjà de qüestionaris i proves neurofisiológicas (electroencefalograma). Els resultats obtinguts poden ser d'interés per a obtindre paràmetres de disseny cromàtic en espais docents. Este treball ha sigut elaborat en el grup de Neuroarquitectura de l'Institut d'Investigació i3B de la Universitat Politècnica de València en el marc d'un projecte d'investigació estatal de caràcter competitiu., [EN] Chromatic design within an architectural space can influence people's mood, concentration, motivation and activation, factors that influence learning. This is because color is a powerful design element that produces profound psychological and physiological reactions. The purpose of this work is to analyze the influence that the color of the classroom has on the students, attending to their psychological and physiological response. Through the use of virtual reality, several scenarios are projected whose variable is the color of the wall. There we analyze the student's reaction through questionnaires and physiological tests (electroencephalogram). The results may be of interest to obtain color design parameters in teaching spaces. This work has been prepared in the Neuroarchitecture group of the i3B Research Institute of the Universitat Politècnica de València within the framework of a competitive state research Project.

Geometria i arquitectura estan indiscutiblement relacionades, tot i això, considero que en molts casos no es fa l'esforç d'estudiar aquest vincle amb deteniment. Considero que estudiar els processos de generació de les formes arquitectòniques és una manera d'entendre els recursos descriptius que l'autor hi ha empleat, a la vegada que els assimilem per poder-hi recórrer a l'hora de dissenyar. Així doncs, en aquest treball s’explica com es genera la forma constructivament, és a dir, quins elements i quins processos la componen. Aquesta explicació teòrica s’exemplifica amb projectes on les matemàtiques i la geometria tenen un pes important. D'aquests s’analitza i es descriu la seva forma d’una manera purament abstracta. L’objectiu és entendre alguns dels recursos descriptius dels què disposem a l’hora de dissenyar una forma arquitectònica. Tanmateix, penso que també és important explicar breument les circumstàncies dels projectes analitzats per saber com, quan i perquè aquests recursos han estat aplicats. Per tant, penso que serà una investigació notablement completa perquè s'abordarà el tema amb una combinació de l'abstractesa de les matemàtiques i la tangibilitat d'obres concretes.

Diverse opinions have been expressed about RCR architects, their professional and human progress, developed with a continuous effort, already perceptible from their first years as professionals, even before starting their studies, and which became increasingly evident as successive competitions were won, acquiring recognition and presence in various juries and workshops, up to being awarded the Pritzker Prize, the highest professional award for any architect., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

Este trabajo trata de explicar el concepto de arquitectura necesaria para conseguir movimientos, del colectivo, aparentemente erráticos y concretamente en eventos sociales.

[ES] El objetivo que se persigue con este trabajo es analizar cómo los parámetros arquitectónicos del aula inciden en la atención y la memoria de los alumnos. Hasta ahora, algunos estudios concluyen que los espacios arquitectónicos influyen en el estado cognitivo-emocional de las personas, por lo que se plantea analizar la forma en que la forma del aula incide en las funciones cognitivas del alumno y en su rendimiento. Para ello se trabaja con Realidad Virtual con el objeto de poder alterar dichos parámetros arquitectónicos manteniendo constantes otros, así como también se introducen tareas validadas para la medición de la atención y memoria. Este trabajo ha sido desarrollado en el Instituto de Investigación i3B de la Universidad Politécnica de Valencia. Los resultados de esta investigación, podrían servir de referencia para obtener los mejores resultados a la hora de diseñar espacios destinados a la docencia., [CA] L'objectiu que es persegueix amb aquest treball és analitzar com els paràmetres arquitectònics de l'aula incideixen en l'atenció i la memòria dels alumnes. Fins ara, alguns estudis conclouen que els espais arquitectònics influeixen en l'estat cognitiu-emocional de les persones, de manera que es planteja analitzar la forma en què la forma de l'aula incideix en les funcions cognitives de l'alumne i en el seu rendiment. Per a això es treballa amb Realitat Virtual amb l'objecte de poder alterar aquests paràmetres arquitectònics mantenint constants altres, així com també s'introdueixen tasques validades per al mesurament de l'atenció i memòria. Aquest treball ha estat desenvolupat a l'Institut de Recerca I3B de la Universitat Politècnica de València. Els resultats d'aquesta investigació, podrien servir de referència per obtenir els millors resultats a l'hora de dissenyar espais destinats a la docència., [EN] The objective of this work is to analyze how the architectural parameters of the classroom affect the attention and memory of the students. So far, some studies conclude that architectural spaces influence the cognitive-emotional state of people, so it is considered to analyze the way in which the form of the classroom affects the cognitive functions of the student and their performance. To do this, we are working with Virtual Reality in order to be able to alter these architectural parameters while keeping others constant, as well as validated tasks for measuring attention and memory. This work has been developed at the i3B Research Institute of the Polytechnic University of Valencia. The results of this research could serve as a reference to obtain the best results when designing spaces for teaching.

Màster universitari en Disseny -- Contemporary Design, In the context of the loss of contemporary Chinese architectural education and the crisis of architectural formalism, this paper explores the methodology of architectural design. The author combines philosophy, aesthetics, psychology and other related "space emotions" theory to conduct data measurement and architectural design theory based on individual experience. Emotions are subjective, but the data on the architectural experience is objective. The author explores the architectural space and combines the design to understand the emotional elements of the architectural space. At the same time, the AI càmera recognition technology is adopted, and the spatial sequence design strategy based on emotion guidance is adopted to demonstrate the relationship between the experience and the perceptional elements of architectural art, and to construct the measurement experience framework of the system.

In light of the Paris Agreement's objectives and the related European and Swiss goals of decarbonising the built environment, the importance, relevance, and potential benefits of integrating Building-Integrated Photovoltaic (BIPV) within building renovation processes are acknowledged. Functioning both as envelope material and on-site electricity generator, BIPV can simultaneously reduce the use of fossil fuels and greenhouse gas emissions. Motivated by the current barriers and misconceptions that withhold a widespread integration of BIPV, particularly regarding financial implications and solar exposure levels that are believed to be unfavourable, this paper aims at bringing new knowledge and a rigorous and adaptable method to inform decision-making and promote the use of BIPV in urban renewal processes. Focusing on the architectural design, we here present a methodology to select active (BIPV) surfaces during the retrofitting process based on a trade-off between the self-consumption (SC) and self-sufficiency (SS) of a building. The approach consists in iteratively identifying surfaces that achieve a varying annual irradiation value (threshold). It also includes the evaluation of the effect of electricity storage systems. The methodology and the results of its application are presented through the comparison of two case studies in Neuchâtel (Switzerland). The outcomes of this new approach for addressing building renovation projects in the urban context can help architects, designers and engineers to better size the installation and the repartition of active surfaces in the renovated thermal envelope. Results show that it is important to take into account a larger range of irradiation levels to choose the active surfaces, especially in high-rise buildings with a greater proportion of façade than roof. In such cases, the irradiation threshold can vary between 600 and 800 kWh/m2•year depending on the strategy adopted in terms of Heating, Ventilation and Air-conditioning, Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

El objetivo del presente artículo es exponer la metodología y los resultados de una experiencia docente compartida entre el IAT/TU Graz y la ETSAB/UPC desde mediados de Enero hasta a finales de Junio de 2019. Según esta metodología experimental, el alumnado debe aprender a desarrollar su propuesta arquitectónica atendiendo a diferentes escalas simultáneamente: tanto la escala 1/2000, que permite trabajar en la relación del proyecto con el lugar, como la escala 1/20, que permite definir los sistemas tecnológicos (construcción, estructura, energía) del proyecto. De esta manera, el proceso proyectual no se entiende como la suma de diferentes disciplinas (urbanismo, diseño espacial, construcción, estructuras, instalaciones, etc.) que pueden introducirse de manera independiente en diferentes momentos sino como un todo, donde lugar y tecnología son interdependientes y de cuya interdependencia surge un potencial a menudo infrautilizado como generador de proyecto., The aim of this article is to present the methodology and results of a teaching experience shared by the IAT/TU Graz and the ETSAB/UPC from mid-January to the end of June 2019. According to this experimental methodology, students had to to develop their architectural proposal by working at all different scales simultaneously: from the 1/2000 scale, which allows dealing with the relationship of the project with the place, to the 1/20 scale, optimal for defining the technological systems (construction, structure, energy, etc.) of the proposal. The design process was hence not understood as a sequence of independent disciplines (urban planning, spatial design, construction, structures, etc.) but as an indivisible whole. Through this holistic approach, students tried to tap the often underused potential laying in the interdependency of place and technology as a design generator for their projects., Peer Reviewed

[ES] Cualquier método educativo ha estado siempre relacionado, de un modo u otro, con la sociedad del momento y con los espacios. Los nuevos proyectos de innovación educativa enfatizan un aspecto que parece superficial, pero es esencial. Hablamos del diálogo existente entre arquitectura y pedagogía, es decir, de la influencia mutua entre el diseño de los espacios arquitectónicos y la educación, fundamental para conseguir un cambio educativo. Se exponen las diferentes metodologías educativas y los cambios introducidos a lo largo de la historia en cuanto al espacio escolar y los modelos pedagógicos se refiere, siendo los siglos XIX y XX los que marcan puntos de inflexión significativos. El trabajo plantea el análisis de las reformas de las escuelas jesuitas catalanas, cuya metodología ignaciana tiene como rasgo característico la adaptabilidad a los tiempos cambiantes de la sociedad. La evolución del concepto de aula hacia espacio educativo es un hecho de facto que podemos ver reflejado en la intervención de Jesuitas Educación y su proyecto Horitzó 2020. El modelo de enseñanza tradicional, rígido, estático y longevo, particular de las primeras fundaciones escolares jesuitas ha conseguido una transformación disruptiva y un cambio sistémico de los espacios y la educación que bebe de las innovaciones de los predecesores., [CA] Qualsevol mètode educatiu ha estat sempre relacionat, d'una manera o d’altra, amb la societat del moment i amb els espais. Els nous projectes d'innovació educativa emfatitzen un aspecte que pareix superficial, però és essencial. Parlem del diàleg existent entre arquitectura i pedagogia, és a dir, de la influència mútua entre el disseny dels espais arquitectònics i l'educació, fonamental per a aconseguir un canvi educatiu. S'exposen les diferents metodologies educatives i els canvis introduïts al llarg de la història quant a l'espai escolar i els models pedagògics es refereix, sent els segles XIX i XX els que marquen punts d'inflexió significatius. El treball planteja l'anàlisi de les reformes de les escoles jesuïtes catalanes, la metodologia ignasiana de les quals té com a tret característic l'adaptabilitat als temps canviants de la societat. L'evolució del concepte aula cap a espai educatiu és un fet constatat que podem veure reflectit en la intervenció de Jesuïtes Educació i el seu projecte Horitzó 2020. El model d’ensenyament tradicional, rígid, estàtic i longeu particular de les primeres fundacions escolars jesuïtes ha aconseguit una transformació disruptiva i un canvi sistèmic dels espais i l’educació que beu de les innovacions dels predecessors., [EN] Every educational method has always been related to the society of each time and to its spaces. The new educational innovation projects focus on an aspect that seems to be superficial, however, it is essential. We mean the existing dialogue between architecture and pedagogy, that is, the mutual influence that the architectural design and education have on each other, which is basic to achieve the educational change. We display the varied education methodologies and their changes regarding school spaces and teaching patterns introduced throughout the history, being the nineteenth and twentieth centuries the ones that meant an important turning point. The work states the analysis of the reforms carried out by the Catalonian Jesuit Schools where one of the features of the Ignatian methodology is its adaptability to the changing times of our society. The evolution of the conception of classroom towards educational space is a fact that can be seen in the mediation of Jesuits Education and its project Horitzó 2020. The traditional, rigid, static and long-lasting teaching model of the first Jesuit school foundations has achieved a disruptive transformation and an integral change of spaces and education, which feeds on their predecessors' innovations.

“Form is ‘what’, Design is ‘how’” (Kahn, 1960). Learning about the formal universe and the wide range of possibilities it offers should be one of the purposes of the early subjects in architectural studies. This article aims to explain the contents of a first course of architectural design and demonstrate how, using a methodology based on precise theoretical-practical tools and an active pedagogical dynamic, results are obtained that, on average, are very satisfactory. It shows that in twelve weeks’ time, students have acquired the tools they need to approach any design problem from its form., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

The morphological studies about the transformations of cities have been made in the last fifty years following different “morphological schools” according to countries, cultures and theories. We will present our own theoretical and practical view points, based upon a socio-physical dimension of architectural design following architectural and planning ideas by Spiro Kostoff, Alberto Magnaghi, Mikhail Bakhtin, Paul Ricoeur, Bill Hillier, Rainer E. Zimmermann, and others, in the sense that, in between the design poetic prefigurative act, the morphological configurative studies of cities and the anthropological refigurative surveys of the users, specific emergent powers develop in the making of the cities, in a socio-physical and space-time structural chronotopic manner. Instate of a confrontation in between the prefigurative poetic views of architects and planners with the configurative outputs of the morphological studies or with the refigurative analyses of the social behavioral and cognitive social sciences, their dialogical interplays will help the three different spatial viewpoints to observe the city as a common study case. We will analyze some study cases in different countries that have been studied in recent PhD dissertations in architecture or that they are now investigated in this way. This chronotopic and dialogical holistic perspective opens new ways to a more refined human engagement, where the local to global confrontations can achieve in a positive emergence not always predicted, neither by the morphological studies nor by the ethnometodological social survey., Peer Reviewed, Postprint (published version)

Peer Reviewed, Postprint (published version)