Search

PurposeStatistical charts are an essential source of information in academic papers. Charts have an important role in conveying, clarifying and simplifying the research results provided by the authors, but they present some accessibility barriers for people with low vision. This article aims to evaluate the accessibility of the statistical charts published in the library and information science (LIS) journals with the greatest impact factor.Design/methodology/approachA list of heuristic indicators developed by the authors has been used to assess the accessibility of statistical charts for people with low vision. The heuristics have been applied to a sample of charts from 2019 issues of ten LIS journals with the highest impact factor according to the ranking of the JCR.FindingsThe current practices of image submission do not follow the basic recommended guidelines on accessibility like color contrast or the use of textual alternatives. On the other hand, some incongruities between the technical suggestions of image submission and their application in analyzed charts also emerged. The main problems identified are: poor text alternatives, insufficient contrast ratio between adjacent colors and the inexistence of customization options. Authoring tools do not help authors to fulfill these requirements.Research limitations/implicationsThe sample is not very extensive; nonetheless, it is representative of common practices and the most frequent accessibility problems in this context.Social implicationsThe heuristics proposed are a good starting point to generate guidelines for authors when preparing their papers for publication and to guide journal publishers in creating accessible documents. Low-vision users, a highly prevalent condition, will benefit from the improvements.Originality/valueThe results of this research provide key insights into low-vision accessibility barriers, not considered in previous literature and can be a starting point for their solution.

The violettomania is attributed to the Impressionists by a 19th century critical tradition, which, influenced by the physiology of the eye and the psychiatric sciences, links the use of dazzling blue-violet tones in painting with an aspiration to go beyond the conventional limits of the visible. The question conveys a larger notion of chromomania related to the artificial culture of mauve and the scientific fascination with the ultra-violet. The psychopathologization of the painter’s gaze also leads to reading violettomania through the critical paradigm of hysteria in fin-de-siècle French visual culture. The rise of colour psychology therefore influence critics to question the abilities of the artist, to who is ascribed the mental power of seeing beyond the limits of the senses., La violettomanie est attribuée aux impressionnistes par une tradition critique dix-neuvièmiste, laquelle, influencée par la physiologie de l’œil et les sciences psychiatriques, lie le recours à des tons bleu-violet éclatants en peinture au dépassement des limites conventionnelles du visible. La question s’inscrit dans le cadre plus large d’une chromomanie qui s’affirme dans la culture visuelle du second XIXe siècle (de la culture du mauve à la fascination pour l’ultra-violet). Le regard du peintre s’accompagne d’un phénomène de psychopathologisation qui, dans la culture décadente de la fin du siècle, conduira à lire la violettomanie à travers le paradigme critique de l’hystérie. L’essor d’une conception psychologique des couleurs pousse la critique à questionner les capacités de l’artiste, auquel est attribué de plus en plus la faculté mentale de voir au-delà du sensible.

Organic and biological compounds (especially those related to the pharmaceutical industry) have always been of great interest for researchers due to their importance for the development of new drugs to diagnose, cure, treat or prevent disease. As many new API (active pharmaceutical ingredients) and their polymorphs are in nanocrystalline or in amorphous form blended with amorphous polymeric matrix (known as amorphous solid dispersion—ASD), their structural identification and characterization at nm scale with conventional X-Ray/Raman/IR techniques becomes difficult. During any API synthesis/production or in the formulated drug product, impurities must be identified and characterized. Electron energy loss spectroscopy (EELS) at high energy resolution by transmission electron microscope (TEM) is expected to be a promising technique to screen and identify the different (organic) compounds used in a typical pharmaceutical or biological system and to detect any impurities present, if any, during the synthesis or formulation process. In this work, we propose the use of monochromated TEM-EELS, to analyze selected peptides and organic compounds and their polymorphs. In order to validate EELS for fingerprinting (in low loss/optical region) and by further correlation with advanced DFT, simulations were utilized.

Contributeurs : Armelle Andrieux, Andrée Comparot, Marie-Luce Demonet, Arlette Jouanna, Fabien Pascal Lins, Yves Louagie, François Rouget et Aurélie Tsakas.

Le Journal de voyage révèle chez Montaigne une attitude d’évitement à l’égard de la peinture et un déplacement de l’intérêt artistique vers la statuaire ; l’unique œuvre picturale appréciée de manière explicite est un clair-obscur ; la description de certains monuments toscans emblématiques suggère une confusion entre le vert ophidien et le noir. Ces éléments associés à l’analyse de la terminologie chromatique du texte suggèrent une absence de sensibilité aux couleurs de type deutéranomalie., The Travel diary reveals at first an attitude of avoidance towards painting resulting in a greater artistic interest for statuary. In addition, the only pictorial work explicitly appreciated was characterized by a strong contrast between light and dark. Finally, the description of some emblematic Tuscan monuments reveals a confusion between ophidian green and black. The latter facts conjugated with a thorough analysis of chromatic terminology suggest a deuteranomaly type colour blindness.

L’objectiu d’aquest treball és la validació de dos qüestionaris dissenyats per a la detecció precoç de discromatòpsies en infants. Els qüestionaris, dirigits a pares i mestres, consisteixen en vuit preguntes relatives als comportaments típics dels infants que pateixen anomalies de la visió del color, dins l’entorn escolar o familiar. A tal fi, s’ha avaluat la visió del color, mitjançant el Test de Ishihara, de 405 infants de 5-6 anys (P-5 i 1r de Primària), procedents de 5 escoles. Els resultats obtinguts han servit per determinar l’existència de discromatòpsia i s’han contrastat amb les respostes dels qüestionaris abans esmentats a pares i mestres. S’ha obtingut una prevalença del ♂5.92% i ♀1.23% d’anomalies cromàtiques. La baixa sensibilitat dels qüestionaris (tutors:0; pares/mares: 0.23) invalida aquests com a element per a la detecció precoç de discromatòpsies en infants. Aquesta falta de sensibilitat es pot relacionar amb que avui en dia s'és més permissiu a l'hora de pintar objectes, persones i/o animals en colors diferents de la realitat i per tant, els pares i mestres és normal que no es sorprenen si els infants no pinten o relacionen els colors correctament.

A prop del 8% de la població mundial masculina pateix el que s’anomena com ceguera de color, o daltonisme, una alteració de com es veuen els colors dificultant la seva percepció i diferenciació. Es tracta d’un trastorn que pot dificultar l’ensenyament i l’aprenentatge de diverses professions, com ara la de les Arts Gràfiques i les Arts Plàstiques, entre d’altres. És per això que es busca cobrir la necessitat d’aplicar algun sistema eficaç per l’ensenyament dels colors a les escoles i instituts, i que sigui d’utilitat des de l’escola infantil i primària, on comença l’aprenentatge del color, fins a l’educació secundària postobligatòria. En el present treball s’analitzarà què és el color, com es percep i amb quins problemes de ceguera de colors ens podem trobar a les aules. També s’introduirà el sistema ColorADD, creat pel dissenyador gràfic portuguès Miguel Neiva, basat en la teoria de la síntesis additiva del color i que representa els diferents tons a partir de la combinació de símbols gràfics, la qual cosa pot ajudar a les persones amb daltonisme a entendre i diferenciar els colors. Finalment, s’especificarà un protocol d’estudi per poder aplicar el sistema ColorADD a les aules i així poder veure realment la utilitat del mateix en els alumnes d’Arts Gràfiques amb daltonisme.

Aquest treball pretén analitzar el material didàctic utilitzat en l‟educació infantil (P-3, P- 4, P-5), ja que és en aquesta etapa on el color és un recurs i una eina de treball constant. Aquest anàlisis ens ha servit per poder valorar quina influencia pot tenir la discriminació del color en l‟aprenentatge dels nens i nenes. Addicionalment, es pretén extreure informació mitjançant reunions i entrevistes amb el professorat de tres centres educatius visitats, per tal d‟esbrinar de quina manera i en quines àrees pot tenir més afectació. Al mateix temps, s‟indagarà els seus coneixements sobre el daltonisme. També es pretén entrevistat a pares i mares dels quals els seus fills estan afectat per algun tipus de discromatòpsia. Amb aquestes entrevistes es pretén extreure‟n vivències pròpies on el seu fill s‟hagi pogut trobat amb algun obstacle i quines estratègies han elaborat per a poder superar-los amb èxit. Per assolir els objectius, s‟ha analitzat tot tipus de material didàctic utilitzat, des de llibres de texts, fins a les fitxes realitzades per als mateixos professors. Després de les primeres reunions amb els professors de cada escola, s‟ha dissenyat una entrevista no estructurada adreçada als professors i una altra adreçada als pares, per tal de poder aprofundir més en alguns aspectes. Este trabajo pretende analizar el material didáctico utilizado en la educación infantil (P- 3, P-4, P-5), debido a la gran utilización del color como un recurso motivador para los niños. Este análisis nos ha servido para poder valorar que influencia puede tener la discriminación del color en el aprendizaje de los niños y niñas preescolares. Adicionalmente, se pretende extraer información mediante reuniones y entrevistas con la ayuda del profesorado de tres centros educativos, para poder así averiguar de qué manera i en qué áreas tener alguna discromatopsia puede tener más afectación. Al mismo tiempo, se indagara los conocimientos sobre el daltonismo. También se pretende entrevistar a padres y madres con hijos afectados por algún tipo de discromatopsia. Mediante estas entrevistas se pretende extraer vivencias propias las cuales han podido suponer un obstáculo para su hijo y que estrategias han elaborado para poderlos superar con éxito. Para alcanzar los objetivos, se ha analizado todo tipo de material didáctico, desde los libros de texto hasta las hojas realizadas por los mismos profesores. Después de las primeras reuniones con los profesores de cada colegio, se ha diseñada un entrevista no estructurada dirigida a los profesores y otra dirigida a los padres, para poder así profundizan más en algunos aspectos. This project aims to analyse the use of colour in teaching material used in early childhood education (P3, P4, P5) because it is in this stage when the colour is a resource and a tool to work. This analysis has served to be able to evaluate what influence colour discrimination can have on the learning of children. The means of gathering information was through interviews and meetings held with the teachers of three schools we have visited, with the objective to identify attitudes, behaviours and common situations which can affect a child with congenital dyschromatopsia. Additionally, the teachers‟ knowledge of daltonism was determined. Moreover, interviews were held with the parents of children with some anomaly in their colour vision. Through these interviews we aim to obtain information about the aspects of daily life which their children could find some difficulties and which strategies they have developed to overcome these difficulties successfully. To reach the goals, we have analysed a wide range of teaching material, from text books to activities designed by the teachers. After the initial meetings with the teachers, we designed a non-structured interview, one for the teachers and another one for the parents to develop more deeply into some areas.

Estimer le sexe d'un enfant qui crapahute en coucheculotte blanche sur une pelouse relè ve du jeu de devinette. Mais nos contemporains se gardent bien de jouer à ce jeu-là. Il arrive cependant que des personnes s'exclament en toute bonne foi : « Oh ! La jolie petite fille ! ». Elles s'entendent parfois rétorquer : « C'est un garç on ». L'embarras qui accompagne généralement la « méprise » signale-outre un manque d'humour sur la question-une étrange certitude en la capacité d'identifier la forme du sexe d'un nouveau-né sans l'avoir vue ni demandée. Au début du XIX e siè cle, certains magazines proposaient des concours de reconnaissance du sexe de jeunes enfants sur photographies (Paoletti & Kregloh, 1989 : 28). L'existence de tels concours montre que la question n'était pas conç ue comme aisée ! Notons qu'à cette époque, tous les enfants portaient robes et cheveux longs. Aujourd'hui, certaines personnes prétendent que la seule physionomie d'un bébé permet d'identifier son sexe. Cette prétention-qu'il serait d'ailleurs bien intéressant d'étudier-a toutes les chances d'ê tre fantasmagorique (Shakin et al., 1985). En effet, les enfants humains ne sont pas différents des petits de la plupart des animaux : les caracte`res sexuels secondaires (quand ils existent à l'état adulte) ne se développent qu'à l'adolescence. De ce fait on ne peut pas, en l'absence de marqueurs culturels, savoir le sexe d'un enfant si celui-ci n'est pas sur une table à langer.

Aquest treball pretén determinar com la postproducció d’imatges afecta a una persona daltònica amb l’objectiu de crear una aplicació que detecti en una imatge els colors que aquesta persona no pot percebre bé ja que és un recurs i una eina de treball que pot servir de molta ajuda. Per aconseguir això, es pretén documentar sobre el daltonisme, els tipus que hi ha i quines eines s’utilitzen per detectar-ho. Addicionalment, s’ha analitzat les característiques del daltonisme i els problemes que es pot tenir a l’hora de percebre alguns colors en pantalla. Per assolir els objectius, s’ha fet una recerca de les diferents aplicacions i eines de treball relacionades amb el daltonisme per així veure i comprovar que no existeix cap aplicació semblant a la que es vol crear. També es pretén realitzar una eina o aplicació que avisi de quins són els colors de la imatge que aquesta persona daltònica no està percebent bé depenent del seu nivell. A més, es vol analitzar la viabilitat d’aquesta eina aplicant-ho a imatges reals.

Aquest treball pretén determinar la prevalença de les Deficiències de la Visió del Color (DVC) en tres grups d’edat: nens preescolars, escolars i una mostra de subjectes entre 18-35 anys, que s’utilitzarà com a grup control, per tal de comparar els resultats obtinguts i l’examinabilitat (percentatge de persones capaces de donar una resposta fiable requerida en una prova) en funció de l’edat i el sexe. El material utilitzat ha estat una selecció de làmines del Test d’Ishihara i, a més, s’ha avaluat la incidència d’errors comeses en cadascuna de les làmines emprades. Les dades de la mostra examinada s’han obtingut per una banda, de cribratges realitzats a 426 nens preescolars i 383 escolars i, per una altra banda, de 191 subjectes joves examinats a l’aire lliure i en unes condicions d’il·luminació superiors als 300lux. Observant els resultats obtinguts, la prevalença de DVC és notablement major en nens preescolars(♂13’06% i ♀5’39%) que en joves(♂4’4% i ♀3’3%). Aquests valors són producte de la baixa examinabilitat en preescolars(93’9%) respecte el 100% dels Joves, demostrant que és un valor que augmenta amb l’edat. S’ha demostrat que la diferència de prevalença entre escolars i joves no és estadísticament significativa. A més, es demostra que algunes làmines del test inciten a crear confusions entre subjectes sense discromatòpsia. Este trabajo pretende determinar la prevalencia de las Deficiencias de la Visión del Color (DVC) en tres grupos de edad: niños preescolares, escolares y una muestra de sujetos entre 18-35 años, que se utilizará como grupo control, a fin de comparar los resultados obtenidos y la examinabilidad (porcentaje de personas capaces de dar una respuesta fiable en una prueba) en función de la edad y el sexo. El material utilizado ha sido una selección de láminas del Test de Ishihara i, además, se ha evaluado la incidencia de errores cometidos en cada una de las láminas utilizadas. Los datos de la muestra examinada se han obtenido por un lado, de cribados realizados a 426 niños preescolares y 383 escolares y, por otra parte, de 191 sujetos jóvenes examinados al aire libre y en unas condiciones de iluminación superiores a 300lux. Observando los resultados obtenidos, la prevalencia de DVC es notablemente mayor en niños preescolares (♂13'06% y ♀5'39%) que en jóvenes (♂4'4% y ♀3'3%). Estos valores son producto de la baja examinabilitat en preescolares (93'9%) respecto el 100% de los Jóvenes, mostrando que es un valor que aumenta con la edad. Se ha demostrado que la diferencia de prevalencia entre escolares y jóvenes no es estadísticamente significativa. Además, se demuestra que algunas láminas del test incitan a crear confusiones entre sujetos sin discromatopsias. This study aims to determine the prevalence of Colour Vision Deficiencies (DVC) in three age groups: preschool children, school and a sample of subjects between 18-35 years, used as a control group, to compare the results and the testability (percentage of people who are able to give a reliable response as required in a test) based on age and sex. The material used had been a selection of plates of Ishihara Test, and it has been also evaluated the incidence of errors made in every single plate. The data was obtained on one hand, by colour vision screening in 426 preschool and 383 school children; and, on the other hand by 191 young subjects who were examined outdoor and the lighting conditions had to be over 300lux. Looking at the results, the prevalence of DVC is significantly higher in preschool children (♂13'06% and ♀5'39%) than in young (♂4'4% and ♀3'3%). These values are the product of low testability in preschool (93'9%) compared with 100% of the young people, demonstrating that is a value that increases with age. It has been shown that the difference in prevalence among schoolchildren and young people is not statistically significant. The sheets of test incite create confusion in people without colour blindness.