Search

El terme binomi escriptor mediàtic té una nombrosa hemerografia, però compta amb poca bibliografia acadèmica. Amb l’objectiu d’investigar la seva gènesi i evolució a Catalunya, en el treball de camp d’aquesta recerca es realitza una revisió hemerogràfica exhaustiva que comprèn el període 1993-2020, el qual delimita també l’àmbit temporal de l’article, que va des del moment en què es registra la primera menció del terme binomi estudiat en la premsa catalana fins a l’inici de la pandèmia ocasionada per la COVID-19. Els resultats de la investigació palesen les particularitats i els trets configuratius amb què compten els escriptors mediàtics a casa nostra gràcies a tradicions com la Diada de Sant Jordi i la seva extensa cobertura informativa., The term mediagenic writer has featured widely in the press but scarcely in academic writings. With the aim of investigating its genesis and evolution in Catalonia, we have made an exhaustive hemerographic review of this field for the period 1993 to 2020. This period also forms the time frame of this paper, extending from the first mention of this subject in the Catalan press to the beginning of the Covid-19 pandemic. The results of the investigation highlight the peculiarities and configurative traits shown by mediagenic writers in Catalonia thanks to such traditions as Sant Jordi Day, with its extensive news coverage.

Aquest article analitza els premis literaris a obra publicada en llengua catalana, un terreny acadèmicament poc explorat encara ara, i pondera la incidència real d’aquests guardons en la conformació d’un presumpte cànon referit a la modalitat de prosa narrativa original en aquest idioma. L’estudi para atenció als set premis actuals que condecoren llibres ja comercialitzats: el Llibreter, el Crexells, el Serra d’Or, el de la Crítica Catalana, el d’Òmnium, el Ciutat de Barcelona i el Lletra d’Or. En concret, descriu les particularitats i peculiaritats de cada guardó i circumscriu el camp d’anàlisi als títols de narrativa adulta distingits al llarg de les dues primeres dècades del segle XXI. Els valors mostrals considerats s’examinen premi a premi i de forma conjunta. Entre els factors avaluats hi ha el model de jurat o el gènere i l’origen geogràfic dels escriptors condecorats, així com el grau de canonicitat conseqüència de l’acumulació de distincions pel que fa a obres, autors i editorials., This article analyses the literary awards for works published in Catalan, a field that still remains rather academically unexplored. The research also measures the actual incidence of these awards in shaping a canon related to the category of narrative prose in this language. The study evaluates the seven current awards that reward books already on the market: Llibreter, Crexells, Serra d’Or, Crítica Catalana, Òmnium, Ciutat de Barcelona and Lletra d’Or. Specifically, it describes the particularities and peculiarities of each award and focuses its analysis on the awardwinning adult narrative titles throughout the first two decades of the 21st century. The sample values considered are examined award by award and jointly. The factors evaluated include jury model and the gender and geographical origin of the award-winning writers, as well as the degree of canonicity resulting from the accumulation of awards in terms of works, authors and publishers.

Amb aquest article pretenem iniciar una anàlisi marcada per un interrogant encara no resolt en els estudis literaris catalans: com s’ha ocupat la narrativa catalana actual de narrar la crisi econòmica i els seus efectes? Així, doncs, l’objectiu de l’estudi és respondre aquesta qüestió a partir de l’exploració de dues obres representatives pel que fa a la presència de la crisi en relat, com són L’altra (2014), de Marta Rojals, i Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys (2008), de Llucia Ramis. Tractem d’atendre com les autores han configurat un determinat imaginari de la recessió econòmica en la literatura catalana recent a partir de les aportacions crítiques que estudien les formes literàries de la crisi i la funció de la literatura com a producte social en el capitalisme del segle XXI. És per això que ens proposem estudiar com s’ha ficcionalitzat l’esclat financer i de quina manera la narrativa catalana ha representat les conseqüències socials que la crisi ha deixat en la subjectivitat dels personatges., In the present article, we aim to undertake an analysis that considers an unanswered question in Catalan literary studies: how has contemporary Catalan literature addressed the economic crisis and its consequences? The purpose of our study is to respond to this question via an exploration of two representative works that incorporate the crisis into their stories: to begin with, L’altra (2014), by Marta Rojals, and Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys (2008), by Llucia Ramis. We discuss how the authors set up a certain imaginary of the economic recession in recent Catalan literature, and we base our discussion on critiques that explore the literary forms given to the crisis and the function of literature as a social product of capitalism in the twenty-first century. We propose a study, first of how the financial meltdown has been fictionalized, and second of the way in which Catalan literature has portrayed the social repercussions the crisis has had on the subjectivity of the characters in the two novels studied.

Aquesta investigació aborda la formació del nou cànon literari no acadèmic que es crea i es difon a través dels entorns virtuals entre iguals: concretament en blogs literaris o blogs que parlen de lectura i que ho fan en català. Actualment, la prescripció lectora tradicional pateix un procés de crisi i/o transformació per raons diverses. L’entorn virtual –i, en concret, la seua essència pública i participativa– ha generat canvis irreversibles, en totes i cadascuna de les esferes en què es desenvolupa. Tant en la creació, amb noves manifestacions literàries, individuals o col·lectives que eixamplen i desborden els límits del concepte tradicional de literatura i d’autoria; com en la recepció, la crítica literària i la prescripció lectora. Ens interessarà analitzar la identitat virtual amb què es presenten els administradors i administradores d’aquests blogs, molts dels quals utilitzen altres xarxes socials, com ara Instagram, per a difondre els seus continguts., This paper analyses the new non-academic literary canon that is created and disseminated through peer-to-peer virtual environments: mainly, in literary blogs or blogs that talk about reading, and do so in Catalan. Currently, the traditional reading prescription is undergoing a process of crisis and/or transformation for several reasons. The virtual environment and, specifically, its public and participatory essence, has generated irreversible changes, in each and every one of the spheres in which it develops. Both in creation, with new individual or collective literary manifestations that broaden and overflow the limits of the traditional concept of literature and authorship, as in reception, literary criticism and reading prescription. We focus, thus, on the virtual identity with which the administrators of these blogs present themselves, many of which use other social networks, such as Instagram, to spread their content.

This essay represents an approach to the phenomenon of social emulation as to feeding and the objects around it. Some of the most representative works by Ramon Llull, Francesc Eiximenis and Vicent Ferrer are studied for this purpose, for they fiercely criticized the moral of those ordinary and humble individuals that wished to eat and drink like the rich. Relying on the perceptions and statements contained in their writings, this essay addresses which aspects of the food of the elites could be reproduced by common people, how food fashions could spread, and why it all was so severely attacked by these authors., Este artículo supone un acercamiento al fenómeno de la emulación social en el ámbito de la alimentación y los objetos que la rodeaban. Para ello se estudian algunas de las obras más representativas de Ramon Llull, Francesc Eiximenis y Vicent Ferrer, quienes criticaron fieramente la moral de los individuos corrientes y humildes que deseaban comer y beber como los ricos. A partir de las percepciones y consideraciones incluidas en sus escritos, se aborda qué aspectos de la alimentación de las élites podían reproducir las clases populares, cómo se difundían las modas alimentarias y por qué todo ello era tan duramente atacado por estos autores., Depto. de Historia de América y Medieval y Ciencias Historiográficas, Fac. de Geografía e Historia, TRUE, pub

Amb les primeres aproximacions modernistes, una de les necessitats més urgents que es posen de manifest és la renovació poètica i l’allunyament dels models vuitcentistes. Així ho exposa el crític Ramon D. Perés, que clama per una modernització urgent de la poesia catalana que començaria per l’actualització de la forma. Perés distingeix entre els que segueixen els models de l’escola antiga —plens de falsedat i amb formes èpiques gastades— i els de l’escola nova —que fan una poesia sincera, espontània i renovada, entre els quals sobresurt el nom d’Apel·les Mestres., With the first Modernist approaches, one of the most urgent necessities was a renewal of poetry and separation from the nineteenth-century models. This was stated by the critic Ramon D. Perés, who called for an urgent modernisation of the Catalan poetry that would commence with an update of the form. Perés distinguished the models of the old school—full of falseness and anachronistic epic forms—from those of the new school—which seek a sincere, spontaneous and updated poetry, one prominent practitioner of which was Apel·les Mestres.

Aquest article audita tots els premis literaris a obra inèdita, en la modalitat de narrativa adulta en català, convocats des del País Valencià al llarg de l’última dècada completa (2011-2020). Més enllà de similituds o dissemblances constatades entre aquest reguitzell de certàmens, la nòmina de noveŀles premiades al si d’aquest paradigmàtic circuit cultural perfila un arquetip si fa no fa definit d’autor habitualment guardonat. A aquest efecte, s’avalua la concatenació de valors mostrals per sexe i per origen geogràfic dels escriptors distingits, tot contrastant-ho amb indicadors anàlegs com la relació d’agraciats amb els principals premis literaris en llengua pròpia de la resta de territoris catalanoparlants dins d’aquesta mateixa seqüència temporal o amb l’encreuament de dades d’altres paràmetres també afins, com ara la concessió de premis a obra publicada. De resultes de tot plegat s’infereix l’existència d’un cànon nominal geolocalitzat a partir dels qui n’han rebut diversos, circumstància altrament previsible atesa la procedència consemblant del gruix d’originals aspirants. Fet i fet, s’escenifica el panorama idiosincràtic d’uns certàmens literaris que traspuen, per virtut o per defecte, una aura de territorialitat marcadament particular o genuïna., This article goes over the verdicts for all literary prizes for unpublished work in adult literature in Catalan awarded by the Region of Valencia from 2011 to 2020. Beyond the observed similarities and differences in the contests considered, the list of award-winning novels in this paradigmatic cultural space is largely made up of authors who regularly win awards. To this end, we assess the progression of sample values (e.g., sex and geographic origin) of authors who won such awards and contrast it with comparable indicators, such as recipients’ relationships with the major literary prizes from the rest of the Catalan-speaking territories in the same timeframe and data on other related parameters, such as awards for published work. As a result, we can infer the existence of a nominal, localized canon based on previous winners of multiple prizes, a foreseeable circumstance given the similar origins of the majority of the works considered. In the end, we find an idiosyncratic backdrop underlying literary contests that give off, by virtue or defect, a notably unique and genuine aura of territoriality.

La primera novel·la d’Isabel-Clara Simó, Júlia, ha esdevingut un clàssic de la literatura catalana que enguany compleix quaranta anys. El llibre ha estat reimprès més de quaranta vegades, la darrera en el marc de la col·lecció «Els llibres d’Isabel» de l’editorial Bromera, i ha estat una de les novel·les amb major influència entre lectors i escriptors. Aquesta investigació ha tingut com a finalitat analitzar la importància i presència dels fets històrics en la novel·la i com l’autora es va enfrontar al fet de treballar-la. Així mateix, s’ha pretés mostrar els lligams principals entre la ficció i la no ficció en el text i descobrir en qui es va basar Simó a l’hora de crear els personatges principals de la novel·la. La metodologia utilitzada ha sigut variada. D’entrada, s’ha aplicat el Mètode Interpretatiu, desenvolupat a partir de l’anàlisi de les publicacions relatives al Petrolio i, especialment, la novel·la Júlia, aplicant tècniques inductives i dialèctiques, principalment. A més, cal destacar l’aplicació del Mètode Investigació, és a dir, la implementació de tècniques amb què s’ha procedit a identificar el fet d’estudi, obtenir informació, realitzar entrevistes, localitzar informació i documentació en diferents arxius, etcètera. Aquest article analitza, documenta i enquadra l’obra de l’autora alcoiana en el seu marc històric, la revolució internacionalista del Petrolio a l’Alcoi del 1873, presenta el procés que va seguir a l’hora de desenvolupar la novel·la i descobreix qui va inspirar els personatges de Júlia i Josep Romeu a l’argument novel·lesc. Aquest darrer és el resultat més destacat del treball, ja que fins el moment es desconeixia aquesta qüestió de què l’autora no va parlar gaire. El debat principal que pot suscitar aquesta investigació es centra a definir els límits entre la realitat i la ficció i com els fets històrics i els esdeveniments personals i familiars serveixen de base per als autors a l’hora de donar forma als textos literaris. No hi ha cap d, Isabel-Clara Simó’s first novel, Júlia, has become a classic in Catalan literature, and this year it turns forty. The book has been reprinted more than forty times, most recently as a part of Bromera’s collection “Isabel’s books.” It continues to be an influential novel to readers and writers alike. The purpose of the present research is to analyze how the author approached her work on the novel and what the main links were between fiction and nonfiction in her text. The methodology we used was varied. Initially, the we applied the interpretative method, carried out by analyzing publications related to the Petrolio revolution and, especially, the novel Júlia, utilizing inductive and dialectical techniques, too. Additionally, we should note the use of the research method, that is to say, we implemented techniques to identify the object of study, obtain information, carry out interviews, locate information and documentation in different files, etc. The present article analyzes, discusses, and frames the work of the author native to Alcoi in its historical framework: the internationalist Petrolio revolution that took place there in 1873. We consider the process that the author followed when developing the novel and discover who inspired the characters Júlia and Josep Romeu in the novel. The discovery of the latter being the most outstanding result of our work, as up to now the issue was unresolved, and the author did not talk much about it. The main debate that could arise from this research has to do with defining the boundaries between reality and fiction, and how historical facts and personal and family events serve as a basis for authors to shape their literary texts. There is no doubt that history, as a discipline, offers creators relevant information that they can translate to fiction, and this is why it is often through these texts that history becomes popular fact. The case of the novel Júlia provides a good example, as many readers have learned about an import

Els estudis de principis del segle XX i de la darrera dècada sobre el Cançoner sagrat de vides de sants s'han basat, generalment, en aspectes contextuals relacionats amb la possible autoria de Miquel Ortigues i en la relació amb altres textos semblants de l'època. Aquesta tesi doctoral reprén tots aquells estudis però es fonamenta en el treball directe amb els manuscrits a partir de la fixació textual que ha donat lloc a una edició crítica. L'anàlisi minuciós dels manuscrits ha aportat molta informació sobre aspectes relacionats amb el procés de composició, les fonts literàries, l'autoria i l'estil. Aquesta perspectiva complementa l'edició crítica que hem preparat a partir d'uns criteris gens fàcils d'establir ateses les característiques del manuscrit. La tesi doctoral és el primer pas per a projectar, de nou, el Cançoner sagrat de vides de sants com un conjunt de textos amb voluntat estètica sense prejudicis ni consideracions subjectives. Així mateix, pretenem acostar al públic general i amb rigor filològic un gènere literari ric i fonamental per a la literatura catalana.

L’article proposa una aproximació a la figura, l’obra i la significació alhora literària i política de Joan Fuster en el centenari del seu naixement i els trenta anys de la seva mort. Joan Fuster, l’assagista en català més important del segle xx, de la mateixa estirp que Eugeni d’Ors i Josep Pla, és una personalitat polièdrica, amb moltes cares: home de lletres, intel·lectual civil, poeta, erudit, crític literari, historiador de la literatura i la cultura, traductor, editor, columnista a la premsa, pensador, referent cívic, activista cultural i polític, pare de la pàtria… L’article fa també un ràpid repàs de la trajectòria literària i pública de l’escriptor, des de les circumstàncies biogràfiques i històriques de la seva incorporació a la literatura i la cultura catalanes fins a la vigència de la seva producció literària i de les seves propostes polítiques., This article sets out to examine the figure, work and literary and political significance of Joan Fuster on the centennial of his birth and 30 years after his death. Joan Fuster, the most important essayist in Catalan in the twentieth century, cut from the same cloth as Eugeni d’Ors and Josep Pla, is a polyhedric personality with many faces: man of letters, civil intellectual, poet, scholar, literary critic, historian of literature and culture, translator, editor, newspaper columnist, thinker, civic referent, cultural and political activist, father of the Catalan Lands… This article makes a brief survey of his literary and public career as a writer, from the biographical and historical circumstances of his entrée into Catalan literature and culture to the continued relevance of his literary output and political proposals.