Search

És ben sabut que l’expressió de la identitat, tant de gènere com afectivosexual, ha estat una qüestió tradicionalment marginada de l’estudi acadèmic, com també la manera com s’ha plasmat, sense embuts ni pretensions encriptadores, a les obres literàries. A partir dels anys setanta, a nivell social, comença a palesar-se un canvi de paradigma que, paulatinament, aconsegueix esbossar una realitat subordinada, encara hui, a l’heteropatriarcat i al binarisme heterosexual cisgènere. Aquesta progressiva visibilització social té el seu respectiu ressò en els productes culturals, com és el cas de la literatura, la qual reflecteix la realitat social imperant. La relaxació de la censura, l’ampliació de les llibertats d’índole sexual i un gran moviment de conscienciació i reivindicació socials són algunes de les claus que afavoreixen la desestigmatització d’algunes realitats humanes. En aquest sentit, aquest article, centrat en l’estudi del lesbianisme en la literatura, parteix d’aquest context per analitzar el tractament del tema de l’amor entre dones a partir d’unes obres separades diacrònicament per tal de veure quina n’ha estat l’evolució. Els objectes de l’anàlisi són, d’una banda, els contes homònims dels reculls primerencs de Carme Riera, Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) i Jo pos per testimoni les gavines (1977), com també la narració «Qui portava flors a na Glòria?» (inclosa en la primera obra esmentada), textos que podem considerar un punt d’inici (anys 70); d’altra banda, estudiaré com es palesa aquesta temàtica a la novel·la Permagel (2018) d’Eva Baltasar, a fi de contrastar-ho amb una representació literària actual més desinhibida. It is known that the expression of gender and sexual identity is a matter that has traditionally been marginalised from academic studies, as well as how it has been expressed in literary works, without any tricks or cryptic pretensions. From the 1970s onwards, there was a social paradigm shift which started to take place and gradually managed to outline a reality that is still subordinated to an extended heteropatriarchy and a common heterosexual cisgender binarism. This progressive social development of visibility is also seen in cultural products, such as literature, which reflects the current prevailing social reality. There are a few clauses that favour the de-stigmatisation of some human realities, such as the loosening of censorship, the expansion of sexual freedom, or the great social awareness and vindication movements. In this sense, according to the current state of the study of lesbianism in literature, this article aims to use these contexts with the purpose of comparing the handling of love between women, based on diachronically distant literary works, to analyse the evolution that could be therefore found. The subjects of the analysis are, on the one hand, the stories of the same name from Carme Riera’s first collection Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) and Jo pos per testimoni les gavines (1977), as well as the narrative «Qui portava flors a na Glòria?» (included in the first named work). These texts can be used as a starting point (from the 1970s). On the other hand, the approach to this topic in the novel Pergamel (2018) by Eva Baltasar will be observed in order to compare it with a more uninhibited current literary representation.

Aquest treball s'ha beneficiat de la subvenció a grups d'investigació consolidats de la Direcció General de Ciència i Investigació de la Generalitat Valenciana AICO/2021/143 per al projecte «Les relacions hipertextuals en la literatura catalana» (1939-1983). A pesar de mantenir una actitud escèptica sobre les possibilitats de la traducció literària, Carme Riera ha traduït tota la seua obra de creació al castellà, amb l'excepció de la novel·la Una primavera per a Domenico Guarini. Partidària de versionar les obres en comptes de transferir-les amb fidelitat, l'autora declara que concep l'autotraducció amb una gran llibertat. L'article analitza les particularitats i les estratègies d'una de les autotraduccions diferides de Riera, la de la novel·la Cap al cel obert, publicada en castellà amb el títol Por el cielo y más allá: la pèrdua de la variació diatòpica, l'adaptació cultural, les omissions, les addicions, les substitucions, la correcció d'errors i les opcions lèxiques. Despite maintaining a skeptical attitude about the possibilities of literary translation, Carme Riera has translated all of her literary works into Spanish, with the exception of the novel Una primavera per a Domenico Guarini. In favour of making a new version of the works instead of transferring them faithfully, the author declares that she conceives self-translation with great freedom. The paper analyses the particularities and strategies of one of Riera's consecutive selftranslations, that of the novel Cap al cel obert, published in Spanish with the title Por el cielo y más allá: loss of geographic variation, cultural adaptation, omissions, additions, substitutions, error correction and lexical choices.

Aquest article vol analitzar algunes dades de l'obra de Carme Riera que fan palesa la predilecció que l’escriptora mallorquina manifesta cap a la cultura, les terres i les gents d'Itàlia, fins al punt que, tot repassant els escenaris, els personatges, les referències i els jocs intertextuals que apareixen a diverses obres rierianes, podem afirmar que n’està seduïda. D'altra part, si examinem la recepció de la seva narrativa en aquest país, fonamentalment, la traducció a l'italià de tres novel·les i les reaccions crítiques que han suscitat en medis acadèmics i de comunicació, podem concloure que Riera ha seduït, si més no selectivament, bona part del públic d'aquelles terres. Aquí es poden trobar un bon grapat de testimonis., This article aims to analyze features in the work of Carme Riera that disclose the predilection that the Majorcan writer shows towards the culture, the land and the people of Italy, to the point that reviewing the settings, characters , references and intertextual games that appear in several of her works, we can say that she has been seduced. Furthermore, if we examine the reception of her narrative in that country, namely, the Italian translation of three novels and the critical reactions that have arisen in both academia and the media, we can conclude that Riera has also seduced, at least selectively, most of the readers in those lands, as evidenced by the numerous testimonials included here., Este artículo pretende analizar ciertos detalles de la obra de Carme Riera que ponen de manifiesto la predilección que la escritora mallorquina siente por la cultura, las tierras y las gentes de Italia, hasta el punto de que basta con repasar los escenarios, personajes, referencias y juegos intertextuales que aparecen en algunas de sus obras para poder afirmar que ha sido seducida por aquel bellísimo país. Por otra parte, si examinamos la recepción que su obra narrativa ha tenido allí, llegaremos a la conclusión de que Riera ha seducido también a buena parte del público italiano, como demuestran los numerosos testimonios recogidos.

espanolCarme Riera presenta por medio del subgenero de la literatura policiaca de campus, una vision esceptica de la situacion del mundo de la educacion gracias al retrato de los estudiantes, los profesores, y el cuerpo de policia al tiempo que invita a la reflexion sobre el papel de las mujeres tanto en el mundo universitario como en el policial. Natura sigue un "police procedural" de estilo muy humano, en el que el trabajo en equipo, pero desde sus respectivos puestos, de un grupo de mujeres hara posible la resolucion de los crimenes. Proporciona, sin crear confrontaciones, una vision de los logros y las limitaciones de la mujer en la sociedad contemporanea, de la encrucijada entre su mundo personal y el profesional. Las protagonistas se ganan el respeto y la autoridad profesional, que no el poder, y optan por el esfuerzo comun, el consenso, el compromiso etico y la educacion. El resultado es una vision femenina que, respetando las diferencias de genero, procura que la experiencia y las capacidades de cada uno esten por encima de las barreras tradicionales de genero. Natura sigue los modelos de Braidotti, de Hooks, de Lorber y de Spires y apuesta por la diferencia sexual como una fuerza positiva, por el reconocimiento de los meritos y la experiencia y por la educacion como motor de cambio para lograr una sociedad mas igualitaria, tolerante y eticamente comprometida. EnglishCarme Riera follows the Campus Detective Novel mode to provide the reader with a skeptical portrait of university students, professors, and the police force. Casting contemporary events in an incriminating light, Riera depicts women's achievements and limitations in the work force, of the crossroads where their personal and their professional lives meet. Working as a team, the female protagonists gain their male counterparts respect and achieve their own professional authority, but not by imposing power, though. They reject absolutes and embrace social justice, equality, tolerance and the potential of education as an essential game changer for society. The author, like Braidotti, embraces sexual difference as a positive force and rejects monolithic truths, especially those which pose a threat to gender parity. Riera, like Bell Hooks, promotes education as the foundation for a more equal, tolerant and ethically compromised society. This also entails recognizing one's experience and professional merits, like Lorber demands, and a more tolerant and ethical approach, following Spires or Hooks.

The short story “La raya y el deseo”, by Pere Calders, functions as hypotext of Carme Riera's short story “Volver”, according to the own writer’s testimony, who declares to have had it as a model. This paper analyses the hypertextual relation between both works, paying attention basically on two aspects, besides the characterization of the type and system of the hypertextual relation: the reflection on the concept of reality and its codes of interpretation, as well as on the treatment of exile and identity., El cuento “La raya y el deseo”, de Pere Calders, funciona como hipotexto del cuento de Carme Riera “Volver”, según el testimonio de la propia escritora, que declara haberlo tenido como modelo. El presente artículo analiza la relación hipertextual entre ambas obras, con una atención centrada fundamentalmente en dos aspectos, además de la caracterización del tipo y régimen de la relación hipertextual: la reflexión sobre el concepto de realidad y sus códigos de interpretación, así como sobre el tratamiento del exilio y de la identidad.

El cuento “La raya y el deseo”, de Pere Calders, funciona como hipotexto del cuento de Carme Riera “Volver”, según el testimonio de la propia escritora, que declara haberlo tenido como modelo. El presente artículo analiza la relación hipertextual entre ambas obras, con una atención centrada fundamentalmente en dos aspectos, además de la caracterización del tipo y régimen de la relación hipertextual: la reflexión sobre el concepto de realidad y sus códigos de interpretación, así como sobre el tratamiento del exilio y de la identidad.

Author(s): Ramon Garcia, Emilio | Abstract: Carme Riera explora los nexos entre la novelistica y el arte en Naturaleza casi muerta (2012). Las naturalezas muertas de Georg Flegel se convierten en reflejo de nuestra sensibilidad moderna y de sus carencias, reproducciones de una sociedad “de consumo [. . .], urbana y moderna, plagada de unas nuevas realidades sociales negativas” (Colmeiro 25) que preocupan a la escritora mallorquina. Partiendo de la simbologia pictorica y de la filosofia medieval aplicada a los bodegones, analizamos Naturaleza casi muerta como una obra casi pictorica que revela los entresijos de la sociedad que representa en el marco del police procedural femenino de campus.

This paper analyses the relations between thematization of the territory and symbolic elaboration of identity in Carme Riera’s narrative: in two inicial short story collections, Te deix, amor, la mar com a penyora and Jo pos per testimoni les gavines,and in two novels: Dins el darrer blau and La meitat de l’ànima. The aim of the research is to show that, according to the works, the identity value of Mallorca arises either from a sentimental perspective, or in terms of moral or in terms of culturaltransmission, in literary key., Cet article analyse la relation entre la thématisation du territoire et l'élaboration symbolique de l'identité dans l'oeuvre romanesque de Carme Riera : dans les deux premiers volumes de contes, Te deix, amor, la mar com a penyora et Jo pos per testimoni les gavines, et dans les romans Dins el darrer blau et La meitat de l'ànima. Le but de la recherche est de montrer que, selon les oeuvres, la valeur identitaire de Majorque est posée soit du point de vue sentimental, soit en termes moraux, soit comme une forme de transmission culturelle, à clef littéraire.

Carme Riera presenta por medio del subgénero de la literatura policíaca de campus, una visión escéptica de la situación del mundo de la educación gracias al retrato de los estudiantes, los profesores, y el cuerpo de policía al tiempo que invita a la reflexión sobre el papel de las mujeres tanto en el mundo universitario como en el policial. Natura sigue un "police procedural" de estilo muy humano, en el que el trabajo en equipo, pero desde sus respectivos puestos, de un grupo de mujeres hará posible la resolución de los crímenes. Proporciona, sin crear confrontaciones, una visión de los logros y las limitaciones de la mujer en la sociedad contemporánea, de la encrucijada entre su mundo personal y el profesional. Las protagonistas se ganan el respeto y la autoridad profesional, que no el poder, y optan por el esfuerzo común, el consenso, el compromiso ético y la educación. El resultado es una visión femenina que, respetando las diferencias de género, procura que la experiencia y las capacidades de cada uno estén por encima de las barreras tradicionales de género. Natura sigue los modelos de Braidotti, de Hooks, de Lorber y de Spires y apuesta por la diferencia sexual como una fuerza positiva, por el reconocimiento de los méritos y la experiencia y por la educación como motor de cambio para lograr una sociedad más igualitaria, tolerante y éticamente comprometida. Carme Riera follows the Campus Detective Novel mode to provide the reader with a skeptical portrait of university students, professors, and the police force. Casting contemporary events in an incriminating light, Riera depicts women's achievements and limitations in the work force, of the crossroads where their personal and their professional lives meet. Working as a team, the female protagonists gain their male counterparts respect and achieve their own professional authority, but not by imposing power, though. They reject absolutes and embrace social justice, equality, tolerance and the potential of education as an essential game changer for society. The author, like Braidotti, embraces sexual difference as a positive force and rejects monolithic truths, especially those which pose a threat to gender parity. Riera, like Bell Hooks, promotes education as the foundation for a more equal, tolerant and ethically compromised society. This also entails recognizing one's experience and professional merits, like Lorber demands, and a more tolerant and ethical approach, following Spires or Hooks.

International audience; Carme Riera's La mitad del alma draws on autofiction's aesthetic and playful potential to invite the reader to join in a game based on the multitude of intertextual references and micro-pastiches that recur throughout the novel. Beginning with the incipit, the reader is intrigued by the staging of a sequence that immediately calls to mind the opening of Butor's La modification. The presence of this hypotext invites the reader to consider the female voice's narrative as an artefact from the outset. Yet other, discreeter intertextual echoes suggest that the text's playful appearance masks deeper concerns. The quest for identity, considerations on time, and the recovery of memory, both individual and collective, are all themes implicit in the opening lines of the text, shedding light on the novel's ethical dimension.; Dans La mitad del alma , Carme Riera exploite le potentiel esthético-ludique de l’autofiction en nous proposant un jeu fondé sur la reconnaissance des multiples références intertextuelles et micro-pastiches qui constellent le texte du roman. Dès l’incipit, le lecteur est intrigué par la mise en scène d’une séquence qui convoque immédiatement dans son esprit le souvenir de l’ouverture de La Modification de Butor. La présence de cet hypotexte invite d’entrée de jeu à envisager le récit de la narratrice comme un artefact. Toutefois, le repérage d’autres traces intertextuelles plus discrètes montre que, sous son apparence ludique, le texte masque une préoccupation plus profonde. La quête identitaire, la réflexion sur le temps et la récupération de la mémoire, à la fois individuelle et collective, sont autant de thèmes qui s’inscrivent en creux dans l’incipit, révélant par là même la dimension éthique du roman.

Aquest article ofereix una lectura de la novel·la Cap al cel obert (2000), de Carme Riera, a través de les eines metodològiques de les teories feministes sobre el plaer de la lectura. El primer focus d'anàlisi seran els conceptes d'"afinitat" i "tràfic de dones" desenvolupats per Gayle Rubin i la seva rellevància en la definició dels personatges femenins. A continuació, el pensament de Diana Fuss i Nancy Miller guiaran l'anàlisi de l'argument de David S. Parker, un argument que està fora de la trama principal de la novel·la. Les obres de Susan Lanser i Susan Winnet ajudaran a posar de manifest la importància de l'epíleg, que no és de cap de les maneres prescindible, i el fet que la novel·la conclou "més enllà del final", en paraules de Rachel Blau DuPlessis. Aquesta història sense fi dóna a Maria, el personatge principal, la capacitat de sobreviure i convertir-se en una llegenda en la memòria col·lectiva., In this article, the novel Cap al cel obert (2000) written by Carme Riera, is read by the methodological tools of feminist theories on the pleasure of reading. The first focus of attention will be the concepts of "kinship" and "traffic of women" developed by Gayle Rubin and their relevance in defining female characters. After that, the thoughts of Diana Fuss and Nancy Miller will lead the analysis of the plot of David S. Parker, a plot that is outside of the main story of the novel. The works of Susan Lanser and Susan Winnett will help to reflect on the importance of the epilogue, which is not in any way expendable, and the fact that the novel ends "beyond the ending", to put it in Rachel Blau DuPlessis terms. That never ending story gives to Maria, the main character, the ability to survive and become a legend in the collective memory., Este artículo ofrece una lectura de la novela Cap al cel obert (2000), de Carme Riera, a través de las herramientas metodológicas de las teorías feministas sobre el placer de la lectura. El primer foco de análisis serán los conceptos de "afinidad" y "tráfico de mujeres" desarrollados por Gayle Rubin y su relevancia en la definición de los personajes femeninos. A continuación, el pensamiento de Diana Fuss y Nancy Miller guiarán el análisis del argumento de David S. Parker, un argumento que está fuera de la trama principal de la novela. Las obras de Susan Lanser y Susan Winnet ayudarán a poner de manifiesto la importancia del epílogo, que no es en modo alguno prescindible, y el hecho de que la novela concluye "más allá del final", en palabras de Rachel Blau DuPlessis. Esa historia sin fin da a Maria, el personaje principal, la capacidad de sobrevivir y convertirse en una leyenda en la memoria colectiva.

L'article proposa una anàlisi, com a eix vertebrador de la literatura de Carme Riera, dels elements que, a l'interior de la diègesi, giren l'atenció cap a la mateixa condició literària del text i cap als mecanismes de construcció i de funcionament que li són propis; és a dir, d'aquells elements que posen de manifest el caràcter ficcional de l’obra i mitjançant els quals s'hi planteja un pacte metaficcional. L'autoconsciència i l'autoreferencialitat del text metaficcional trenquen amb la il·lusió mimètica pròpia del pacte realista per a plantejar una reflexió sobre l'artifici dels sistemes de captació del real per part de la literatura, deixant al descobert els límits i els codis que regeixen les relacions entre literatura i realitat. La denúncia de la ficcionalitat del text, l'atenció al procés d'escriptura, la presència dels referents de la tradició literària i el paper actiu en la interpretació del text són els principals mecanismes metaficcionals que podem trobar en la literatura de Carme Riera. La percepció de la dimensió metaficcional de la literatura de Carme Riera es presenta amb la voluntat de contribuir a la comprensió de la poètica de l’autora., El artículo propone un análisis de los elementos que, dentro de la diégesis y a modo de eje vertebrador de la literatura de Carme Riera, atraen la atención a la propia naturaleza literaria del texto y a los mecanismos de construcción y de funcionamiento que le son propios; es decir, nos referimos a los elementos que delatan el carácter ficticio de la obra y a través de los cuales se plantea un pacto metaficcional. La autoconciencia y la autorreferencialidad del texto metaficcional rompen la ilusión de la mímesis propia del pacto realista, y plantean, por ende, una cierta reflexión sobre el artificio con que la literatura capta lo real. Quedan, así, al descubierto los límites y los códigos que rigen las relaciones entre literatura y realidad. La denuncia del carácter ficticio del texto, la atención que se presta al proceso de escritura, la presencia de referentes de la tradición literaria y el papel activo en la interpretación del texto son los mecanismos principales metaficcionales que pueden hallarse en la producción de Carme Riera. La recepción de la dimensión metaficcional se presenta con ánimo de contribuir a la comprensión de la poética de la autora.

El motiu d'aquest article és la ubicació i anàlisi d'un nombre representatiu de pintures que trobam en l'obra literària de Carme Riera, les quals tracen un fil conductor a través de les dones i el paisatge. Entre les múltiples perspectives que la relació citada permet, en tractarem tres: l'ús de l'obra pictòrica com a font d'argument literari a Una primavera per a Domenico Guarini, Lassa, més t'hauria valgut i Escenarios para la felicidad; l'ús d'imatges dotades d'una significació concreta i precisa a L'estiu de l'anglès, Amb ulls americans i Temps d'una espera; i finalment l'evocació d'imatges suggerides a partir de seqüències literàries a Contra l'amor en companyia i La meitat de l'ànima., This article attempts to situate and analyze a representative number of the paintings found in the literary works by Carme Riera, as they trace a recurring theme through women and the landscape. Three of the multiple perspectives that the above-cited relationship permits will be considered: the use of pictures as a source for the literary argument in Una primavera per a Domenico Guarini, Lassa, més t'hauria valgut and Escenarios para la felicidad; the use of images infused with a concrete and precise meaning in L'estiu de l'anglès, Amb ulls americans and Temps d'una espera; and finally the evocation of images suggested by the literary sequences in Contra l'amor en companyia and La meitat de l'ànima., El motivo de este artículo es la ubicación y el análisis de un número representativo de pinturas que encontramos en la obra literaria de Carme Riera, las cuales trazan un hilo conductor a través de las mujeres y el paisaje. Entre las múltiples perspectivas que la relación citada permite, trataremos tres: el uso de la obra pictórica como fuente de argumento literario en Una primavera per a Domenico Guarini, Lassa, més t'hauria valgut y Escenarios para la felicidad; el uso de imágenes dotadas de significación concreta y precisa en L'estiu de l'anglès, Amb ulls americans y Temps d'una espera; y finalmente la evocación de imágenes sugeridas a partir de secuencias literarias en Contra l'amor en companyia y La meitat de l'ànima.

Aquest article vol analitzar algunes dades de l'obra de Carme Riera que fan palesa la predilecció que l’escriptora mallorquina manifesta cap a la cultura, les terres i les gents d'Itàlia, fins al punt que, tot repassant els escenaris, els personatges, les referències i els jocs intertextuals que apareixen a diverses obres rierianes, podem afirmar que n’està seduïda. D'altra part, si examinem la recepció de la seva narrativa en aquest país, fonamentalment, la traducció a l'italià de tres novel·les i les reaccions crítiques que han suscitat en medis acadèmics i de comunicació, podem concloure que Riera ha seduït, si més no selectivament, bona part del públic d'aquelles terres. Aquí es poden trobar un bon grapat de testimonis.

Ouvrage co-dirigé avec Sandrine Frayssinhes Ribes; International audience

Eroticism and irony were the basis for the Majorcan writer, Carme Riera’s short story collection Epitelis tendríssims, published in 1981. The author produced a Spanish version in 2008, but in the meantime the reading public’s perception of these two ingredients had changed significantly. This article aims to analyze the process of updating of the original and the adaptations Riera introduces in order to preserve these stories from the erosion of time., Erotismo e ironía fueron los componentes fundamentales sobre los que Carme Riera construyó los relatos de la colección Epitelis tendríssims, que la escritora mallorquina publicó en 1981. Sin embargo, en el intervalo de veintisiete años que media entre el original y la traducción de la propia autora, la percepción de ambos ingredientes por parte del público lector ha variado de manera considerable. Este artículo tiene por objeto analizar los procedimientos de actualización y las adaptaciones que Riera introduce en la versión castellana con el propósito de salvaguardar estas narraciones de la usura del tiempo.

International audience