Search

El mas, un concepte tan arraigat a la cultura catalana i que així mateix comparteix tanta identitat amb altres pobles mediterranis. Una de les bases més clares de la nostra cultura i historia, que actualment es troba en perill per activitats que res tenen a veure amb el que una vegada va ser. Aquest treball pretén estudiar i comprendre la historia que hi ha derrere del camp, dels terrenys i les activitats que s'han portat a terme durant segles entre aquestes edificacions, afectant de manera directa a l'arquitectyra de la típica masia catalana. Analitzar la riquesa dels seus emplaçaments i comprendre perquè es van ubicar allà. D'aquesta manera, poder sensibilitzar, donar a comprendre i respectar en el moment d'actuar en un d'aquests magnífics vestigis de la societat catalana. El mas, un concepto tan arraigado a la cultura catalana y que a su vez comparte tanta identidad con otros pueblos mediterráneos. Una de las bases más claras de nuestra cultura e historia, que actualmente se ve en peligro por actividades que nada tienen que ver con lo que una vez fue. Este trabajo pretende estudiar y comprender la historia que hay detrás del campo, de los terrenos y las actividades que se han llevado a cabo durante siglos entre estas edificaciones, afectando de manera directa a la arquitectura de la típica masía catalana. Analizar la riqueza de sus emplazamientos y entender porque se ubicaron ahí. De esta manera, poder sensibilizar, dar a entender y respetar en el momento de actuar en uno de estos magníficos vestigios de la sociedad catalana. The mas, a concept so deeply rooted in Catalan culture and which in turn shares so much identity with other Mediterranean countries. One of the clearest foundations of our culture and history, is currently endangered by activities that have nothing to do with what it once was. This work aims to study and understand the history behind the countryside, the land and the activities that have been carried out for centuries among these buildings, directly affecting the architecture of the typical Catalan farmhouse. To analyse the richness of their locations and to understand why they were located there. In this way, to be able to contribute by raising awareness, understanding and respect when acting in one of these magnificent vestiges of Catalan society.

Nova Era proposa la reinterpretació i adaptació de l'arquitectura patrimonial present en el mosaic territorial de Torelló per tal de posar-la a disposició de la quotidianitat actual dels seus habitants. Una arquitectura que serveixi de dispositiu per revertir els problemes demogràfics i que continuï articulant el sistema productiu amb els beneficis de conviure i viure en un paisatge rural i descentralitzat, dotant de les condicions necessàries a l'antic patrimoni obsolet. Nova Era propone la reinterpretación y adaptación de la arquitectura patrimonial presente en el mosaico territorial de Torelló para ponerla a disposición de la cotidianidad actual de sus habitantes. Una arquitectura que sirva de dispositivo para revertir los problemas demográficos y que continúe articulando el sistema productivo con los beneficios de convivir y vivir en un paisaje rural y descentralizado, dotando de las condiciones necesarias al antiguo patrimonio obsoleto. Nova Era proposes the reinterpretation and adaptation of the present architectural heritage in the territorial mosaic of Torelló in order to make it available to the current everyday of its inhabitants. An architecture that serves as a device for reversing demographic problems and also keep articulating the productive system with the benefits of living and coexisting in a rural and decentralized landscape, providing the necessary conditions for the old outdated heritage.

[CA] La masía, mas o masada és una construcció rural aïllada típica del territori que ocupava el regne d’Aragó, formada habitualment per una vivenda, diverses construccions auxiliars i les terres de cultiu. En el present treball es planteja l’estudi de quatre masies situades al terme municipal de Calles, en Els Serrans: La Tecla, La Hoya Antaño, Los Cipreses i La Torrecilla; així com l’análisi menys detallat, degut al seu avançat estat de ruïna i innaccesibilitat, d’una quinta masia: Fuente Madrid o El Modelo. Aquestes construccions són un clar exemple del patrimoni rural d’Els Serrans vinculat al treball, disgregades i emplaçades en un entorn agrícola, cadascuna d’aquestes presenta diferents graus de conservació. S’analitza el seu estat actual, les seues tècniques constructives i els materials per a, posteriorment, poder realitzar hipòtesis sobre el seu estat original que servisquen de punt de partida per a una futura proposta de restauració., [ES] La masía, mas o masada es una construcción rural aislada típica del territorio que ocupaba el reino de Aragón, formada habitualmente por una vivienda, varias construcciones auxiliares y las tierras de cultivo. En el presente trabajo se plantea el estudio de cuatro masías situadas en el término municipal de Calles, en La Serranía: La Tecla, La Hoya Antaño, Los Cipreses y La Torrecilla; así como el análisis menos detallado, por su avanzado estado de ruina e inaccesibilidad, de una quinta masía: Fuente Madrid o El Modelo. Estas construcciones son un claro ejemplo del patrimonio rural serrano vinculado al trabajo, disgregadas y emplazadas en un entorno agrícola, cada una de ellas presenta diferentes grados de conservación. Se analiza su estado actual, sus técnicas constructivas y materiales para, posteriormente, poder realizar hipótesis sobre su estado original que sirvan de punto de partida para una futura propuesta de restauración., [EN] The farmhouse is an isolated rural building, typical from the territory occupied by the kingdom of Aragon. It is usually made up by a house, several auxiliary buildings and farmlands. This work presents the study of four farmhouses located in the municipality of Calles, La Serranía: La Tecla, La Hoya Antaño, Los Cipreses and La Torrecilla; as well as a less detailed analysis, due to its state of ruin and inaccessibility, of a fifth farmhouse: Fuente Madrid o El Modelo. These constructions are a clear example of mountain rural heritage linked to work, spread and placed in an agricultural surrounding, each of them in a different conservations state. The study analyses its current state, its constructive techniques and materials, in order to generate a hypothesis about its original state that will serve as a starting point for a future restoration proposal.

Si be és cert que actualment no es considera la zona de Collserola com un territori productor de vi, la història diu el contrari, és mes, Sant Cugat del Vallès va ser un dels principals exportadors de vi. El projecte Recuperant el paisatge, s’uneix a una sèrie d’intervencions en diferents masies i espais de Collserola que estan replantant vinya, a partir de l'ampliació l'antic celler, i la col·locació d'un petit hotel en les plantes altes de la masia. Si bien es cierto que actualmente no se considera la zona de Collserola como un territorio productor de vino, la historia dice lo contrario, es más, Sant Cugat del Vallès fue uno de los principales exportadores de vino. El proyecto Recuperando el paisaje, se une a una serie de intervenciones en diferentes masías y espacios de Collserola que están replantando viñedo, a partir de la ampliación de la antigua bodega, y la colocación de un pequeño hotel en las plantas altas de la masía. Although Collserola area is not currently considered a wine-producing territory, history says the opposite, in fact, Sant Cugat del Vallès was one of the main exporters of wine. The Recovering the landscape project joins a series of interventions in different farmhouses and spaces in Collserola who are replanting vines, starting with the expansion of the old cellar, and the placement of a small hotel on the upper floors of the farmhouse.

Estudi de les aportacions que ha fet el modernisme en la rehabilitació de masies a través de l'anàlisi de quatre casos d'estudi dels arquitectes Domènech i Montaner, Rubió i Bellver, i Jujol.

En aquest treball de recerca es realitzarà un anàlisi per recollir l’història, tipologies, materials i diferents tècniques constructives tradicionals que caracteritzen la masía catalana, concretament a la zona del Baix Empordà. Actualment aquestes construccions s'utilitzen amb finalitats turístiques o residencials i han ressaltat en aquesta època de post pandèmia, ja que representen una manera diferent d'apropar-se i percebre la natura. En aquest treball es recopilarà la informació necessària per tal que aquestes masies aportin confort tèrmic al seu interior. És una primera aproximació cap al disseny i la creació de masies autosuficients, i fer una volta als seus orígens estudiant els materials moderns d'aïllament tèrmic que es poden adaptar a la seva necessitat, concretament el Poroton i Ytong. Finalment s'estudiarà la possibilitat de generar la demanda i el consum energètic d'una masia tipus amb la col·locació de plaques solars i el sistema d'emmagatzematge d'energia respectiu. La conclusió més significativa és que les diferents solucions proposades, tot i que són tecnològicament novedoses, aconsegueixen recuperar l'essència de la construcció tradicional de masia catalana; aprofitar els recursos de l'entorn immediat, que al capdavall és un objectiu indispensable de l'arquitectura sostenible i autosuficient. En este trabajo de investigación se realizará un análisis con el fin de recoger la historia, tipologías, materiales y diferentes técnicas constructivas tradicionales que caracterizan la masía catalana, concretamente en la zona del Baix Empordà. En la actualidad estas construcciones se utilizan con fines turísticos o residenciales y han resaltado en esta época de post pandemia, ya que representan una manera diferente de acercarse y percibir la naturaleza. En este trabajo se recopilará la información necesaria con el fin de que estas masías aporten confort térmico en su interior. Es una primera aproximación hacia el diseño y creación de masías autosuficientes, y dar una vuelta a sus orígenes estudiando los materiales modernos de aislamiento térmico que se pueden adaptar a su necesidad, concretamente el Poroton e Ytong. Finalmente se estudiará la posibilidad de generar la demanda i consumo energético de una masía tipo con la colocación de placas solares y su respectivo sistema de almacenamiento de energía. La conclusión más significativa es que las distintas soluciones propuestas, aun siendo tecnológicamente novedosas, consiguen recuperar la esencia de la construcción tradicional de masía catalana; aprovechar los recursos del entorno inmediato, que al fin y al cabo es un objetivo indispensable de la arquitectura sostenible y autosuficiente. In this research work, an analysis will be carried out in order to collect the history, typologies, materials and different traditional construction techniques that characterize the Catalan farmhouse, specifically in the Baix Empordà area. Currently these constructions are used for tourist or residential purposes and have stood out in this post-pandemic era, since they represent a different way of approaching and perceiving nature. In this work, the necessary information will be collected so that these farmhouses provide thermal comfort inside. It is a first approach to the design and creation of self-sufficient farmhouses, and to go back to its origins by studying modern thermal insulation materials that can be adapted to your needs, specifically Poroton and Ytong. Finally, the possibility of generating the energy demand and consumption of a typical farmhouse with the placement of solar panels and their respective energy storage system will be studied. The most significant conclusion is that the different solutions proposed, even though they are technologically innovative, manage to recover the essence of traditional Catalan farmhouse construction; take advantage of the resources of the immediate environment, which after all is an essential objective of sustainable and self-sufficient architecture. Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant

Situats a la comarca del Vallès Occidental i delimitant amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Sant Llorenç Savall i Castellar del Vallès són municipis altament rics en patrimoni forestal i agrícola. Seguint la iniciativa de l'institut agrari 'Les Garberes' a Castellar del Vallès, que ofereix cicles de formació professional en l'àmbit agrari dibuixant una constel·lació entre productors, petites empreses i escoles agràries, el projecte proposa l'ampliació d'aquest situant nous punts d'aprenentatge a Sant Llorenç Savall. Un projecte d'intervenció en el patrimoni arquitectònic agrícola, el Mas Agell de propietat municipal situat al nucli antic, i una nau agrícola a la vall del Burc, que s'habilitaran per a la nova activitat docent amb l'objectiu de mantenir i posar en valor l'entorn natural del municipi.

Projecte que neix del reconeixement del valor patrimonial que té la masia de Can Carreres i la falta d'imatge i identitat conjunta del districte, on a través d'una ampliació i rehabilitació de la masia es proposa crear un centre cultural polivalent, actuant com a element representatiu de la història i l'evolució. Recuperant així la relació entre la masia i l'entorn, convertint-se en un punt d'unió entre allò patrimonial i allò social. Proyecto que nace del reconocimiento del valor patrimonial que tiene la masía de Can Carreres y la falta de imagen e identidad conjunta del distrito, donde a través de una ampliación y rehabilitación de la masía se propone crear un centro cultural polivalente actuando como ese elemento representativo de la historia y evolución. Recuperando así la relación entre la masía y el entorno, convirtiéndose en un punto de unión entre lo patrimonial y social.

Una recerca de les masies on primer de tot he investigat sobre la seva història, la necessitat d'aquest model d'habitatge, les tipologies, l'ordenació dins d'ella, la coherència de totes les cambres i la seva relació. També m'he posat una mica amb el tema del despoblament rural, però hi ha altres factors i és un tema molt més extens, l'he mencionat però no hi he entrat en detall. La meva recerca més enllà de la climatologia de la zona serà mirar els criteris arquitectònics necessaris per aconseguir donar habitabilitat i confort higrotèrmic a aquestes edificacions. Per fer aquesta recerca m'he centrat en la comarca del Ripollès, en concret a la població d'Ogassa, perquè és on visc, on he pogut constatar una clara necessitat de la rehabilitació d'aquestes masies. Només m'he posat en l'habitabilitat en el confort i fins on l'arquitectura pot controlar l'energia. Faig un estudi amb els càlculs i veuré en quins punts la masia és més feble i quins són més fàcils de solucionar, juntament amb diverses estratègies que també he comprovat que ens poden ajudar a millorar-la.

La intensa activitat constructora a moltes viles de les comarques de la Garrotxa i la Selva, entre 1560 i 1660, és deguda a tres grans factors: a la millora de la conjuntura econòmica (a partir de l’especialització, sobretot entorn de la draperia), al notable creixement demogràfic i als efectes dinamitzadors del concili de Trento. L’arribada de centenars de mestres de cases i picapedrers occitans, i la participació de rajolers, fusters, serradors i ferrers locals, van fer possible un fenomen simultani i coincident de gran envergadura: la construcció de noves cases, barris i carrers sencers, l’alçament de masos de nova planta, la rehabilitació i embelliment de moltes cases de pagès, així com la construcció de noves esglésies, noves capelles i nous campanars., The intense building activity in many towns of La Garrotxa and La Selva, between 1560 and 1660, is due to different factors, which we can summarize in three: to improve the economic situation (through specialization, especially in drapery), remarkable population growth, and the dynamizing impact of the Council of Trent. The arrival of hundreds of Occitan master builders and stonemasons, and the participation of local brickmakers, carpenters, sawyers and blacksmiths, made possible a number of simultaneous and coincidental phenomena of great importance: the construction of new houses, neighbourhoods and whole streets; the renovation and embellishment of many farmhouses, and the construction of new churches, chapels and bell towers.

La nissaga dels Morató abasta cronològicament des del segle XVII fins al primer quart del segle XIX. Les seves obres i els seus projectes arquitectònics es troben majoritàriament a les comarques més vinculades geogràficament amb la «Catalunya central», com ara (segons els límits administratius actuals) el Bages, l’Anoia i el Solsonès, però també amb projecció més al nord —el Berguedà, el Ripollès, el Rosselló…— i a llevant —el Vallès Oriental i el Maresme—, amb la qual cosa exerceix una influència notable en la consolidació d’un barroc autòcton i d’una forta personalitat.El prestigi dels membres de la família com a mestres de cases es posa de manifest en la gran quantitat d’encàrrecs rebuts sobretot des de l’estament religiós, on les seves obres arribaran a tenir un segell propi, amb una influència destacada en altres constructors del seu temps, però que també es concretarà en obres d’edificació civil, com ara casals senyorials, masies o fins i tot arquitectura hidràulica.El nostre estudi està centrat de manera específica en la figura de Josep Morató i Codina (1748-1826), «l’últim Morató », i per això l’espectre cronològic abasta majoritàriament els anys de la seva activitat. Mitjançant documentació inèdita, majoritàriament extreta dels arxius vigatans, repassem la seva trajectòria fora vila, en l’àmbit més rural, on serà artífex d’edificis —des d’esglésies fins a ponts i masies— que contribuiran a configurar el perfil d’aquest paisatge de la Catalunya interior. La seva producció com a mestre de cases coincideix també amb el procés d’esgotament del barroc català. Amb ell s’acaba l’ofici familiar, però també tot un univers constructiu i, en certa manera, social i religiós., Morató’s lineage extends chronologically from the 17th century to the first quarter of the 19th century. His works and architectural projects are mostly to be found in the regions geographically linked to what is known as “central Catalonia”, such as (according to the administrative divisions) the counties of Bages, Anoia and Solsonès, but also reached further north to Berguedà, Ripollès or Rosselló and to the east to Vallès Oriental and Maresme, thus exerting a notable influence on the consolidation of a native Baroque defined by a strong personality. The prestige of the family as master builders is evident in the large number of commissions received mainly from the religious establishment, where their works would come to have their own signature and a strong influence on other builders of the time in the form of civil architecture such as stately homes, farmhouses or even hydraulic works. Our study focuses specifically on the figure of José Morató y Codina (1748–1826), “the last Morató”, and therefore the chronological spectrum covers most of the years of his activity. Using unpublished documentation, primarily from the archives of Vic, we review his work outside the town, in the most rural area, where he was the architect of many kinds of buildings— from churches to bridges and farmhouses—that would contribute to shaping the profile of this inner Catalonia landscape. His production as a master builder also coincides with the final stage of the Catalan Baroque: the family trade ends with him, but also a whole constructive universe, and in a certain way, a social and religious world., La estirpe de los Morató abarca cronológicamente desde el siglo XVII hasta el primer cuarto del siglo XIX. Sus obras y sus proyectos arquitectónicos se encuentran mayoritariamente en las comarcas más vinculadas geográficamente con la «Cataluña central», como (según los actuales límites administrativos) el Bages, Anoia y el Solsonès, pero también con proyección más al norte —el Berguedà, el Ripollès, el Rosselló…— y a levante —el Vallès Oriental y el Maresme—, con lo que ejerce una notable influencia en la consolidación de un barroco autóctono y con una fuerte personalidad.El prestigio de los miembros de la familia como maestros de obras se pone de manifiesto en la gran cantidad de encargos recibidos sobre todo desde el estamento religioso, donde sus obras llegarán a tener un sello propio, con una destacada influencia en otros constructores de su tiempo, pero que también se concretará en obras de edificación civil, como casas señoriales, masías o incluso arquitectura hidráulica.Nuestro estudio está centrado de manera específica en la figura de Josep Morató i Codina (1748-1826), «el último Morató », y por eso el espectro cronológico abarca mayoritariamente los años de su actividad. Mediante documentación inédita, principalmente extraída de los archivos vicenses, repasamos su trayectoria en el campo, en el ámbito más rural, donde será artífice de edificios —desde iglesias hasta puentes y masías— que contribuirán a configurar el perfil de este paisaje de la Cataluña interior. Su producción como maestro de obras coincide también con el proceso de agotamiento del barroco catalán. Con él se acaba el oficio familiar, pero también todo un universo constructivo y, en cierto modo, social y religioso.

La masia es tracta d’una arquitectura popular i tradicional que encara ara perviu en els nostres territoris catalans. Actualment, és una de les edificacions de més gran interès per a la seva rehabilitació. Està formant part d’una nova manera de viure on poder gaudir de tranquil•litat i sobretot llibertat després d’aquest any de pandèmia. Però, creieu que actualment podem viure de manera confortable en una masia? Els materials i els sistemes constructius tradicionals ens ajuden a poder viure còmodament en aquest edifici, des del punt de vista del comportament tèrmic? Aquesta tipologia arquitectònica, com a tal, mai ha estat suficientment estudiada. És per això, que investigant i comprovant des del punt de vista energètic si, la masia com a edifici unitari i tipològic, mirada des de l’envolvent i tenint en compte les condicions ambientals, podem obtenir temperatures de confort tèrmic en el seu interior. Per això, és durà a terme un estudi de les transmitàncies dels sistemes constructius tradicionals de l’envolvent d’una masia de manera tipològica (murs, obertures, coberta i terra). Buscant el balanç tèrmic (tant d’estiu com d’hivern) i comprovant els avantatges i inconvenients que pot tenir aquesta edificació, tant de disseny, forma i orientació com de guanys i pèrdues. Alhora, respecte a l’anàlisi tipològic de l’envolvent podrem optimitzar el comportament tèrmic mitjançant petites millores en els sistemes constructius de la masia que ens permetran gaudir encara més d’aquesta arquitectura popular als nostres dies, que és, a set i serà un símbol d’identitat de Catalunya.

Sense ser ni un moviment arquitectònic -ni tan sols una tendència declarada- hi ha però, un bon nombre d’arquitectes que en els darrers anys han plantejat restauracions en edificis existents en els quals els senyals de la seva història, les marques que deixa el temps en la seva construcció, no s’han volgut tapar sinó ressaltar, encara que aquestes marques, aquests senyals, no fossin testimonis de fets transcendentals sinó simplement del pas del temps i de l’ús. En seria un exemple la rehabilitació de la masia d’El Mallol a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) per destinar-la a equipament municipal. Dos artículos sobre Enderroc, consolidació i rehabilitació de l’edifici del Mallol a Sant Hipòlit de Voltregà: - Una lliçó de construcció. / Josep Olivé Saperas - Rehabilitació i adequació a nous usos / Jordi Olivés Salvadó

Centre rural a Cervelló: rehabilitació i ampliació d'una masia

Con el Mas de Tetuán (construcción tradicional en desuso en el parque natural de la Font Roja) como objeto principal de la propuesta, se busca actualizar la construcción artesanal mediante la introducción de elementos puntuales que se adhieren a ella y la transforman. Dotarla de un rol activo en la sociedad actual, puesto que lo interesante es comprobar cómo evoluciona y se adapta, estando vivo en lugar de fosilizado. Adaptarlo a las nuevas exigencias de albergar una instalación (satélite) de la Estación Botánica Torretes (en las faldas de la misma Sierra) donde se investiga sobre la flora autóctona y pueda ayudar a recuperar el Timò Real.

Tradicionalment l’Empordà ha produït un vi majoritàriament anònim. En aquests últims anys tot ha canviat. Molts pagesos i petits propietaris han vist que els seus productes vinícoles tenien possibilitats de competir, com a vi de marca, amb els millors cellers de la resta de la península ibèrica i dels altres països vinícoles veïns més reconeguts. Això ha fet que últimament molts productors locals s’hagin posat a millorar, refinar i comercialitzar pel seu compte el vi empordanès fins a aconseguir un reconeixement en el mercat nacional i internacional cada vegada més merescut. Aquest fet ha comportat, com tots sabem, la desaparició de la majoria de cooperatives vinícoles tradicionals empordaneses que comercialitzaven vi comú a granel, i l’aparició de petites marques autònomes que comercialitzen vins de gran qualitat embotellats. La progressió d’aquests productors minúsculs s’ha fonamentat en la millora del cultiu, la renovació de la producció, el refinament del vi i sobretot l’actualització de les instal·lacions. Un fet que ha portat de retruc un fort creixement del nombre de consumidors entre particulars i restauradors, així com l’augment de rutes del vi que permeten visitar aquestes noves instal·lacions i fer un tast dels nous vins empordanesos: negres, blancs i garnatxes, o bé ecològics, de raïm sobremadurat i escumosos.

A priori, la rehabilitación del Mas de Burot puede parecer una obra menor. Sin embargo, tras la sencillez de una vivienda tradicional rural hay todo un trabajo de conservación y difusión de los modos y maneras de la construcción del pasado.

El “mas de Burot”, situado en Horta de San Joan en un punto privilegiado del Parque Natural Els Ports al pie de las Rocas de Benet, se muestra como un ejemplo de intervención en la arquitectura rural y tradicional del macizo. Esta masía originaria de finales del siglo XIX, en estado de abandono desde hace años, es una edificación sólida y austera que sigue el patrón de las técnicas constructivas de su época, cuando era habitual el uso de materiales naturales y no adulterados procedentes del entorno cercano, lo que actualmente denominamos bioconstrucción. Construida con piedra caliza, madera de pino, cañizo, arcilla, yeso, cal y arena, la conforma un cuerpo principal rectangular, de planta baja y piso, y varias ampliaciones realizadas posteriormente. Completa el conjunto arquitectónico un cercado exterior adosado a la masía de piedra en seco que recuerda su uso ganadero. El espacio más importante de la casa es la cocina-comedor con un horno de piedra, situado en la planta baja, junto a un pesebre y un corral. En el primer piso se distribuyen tres pequeñas habitaciones y estancias anexas. La superficie total construida es de 270 m2. La rehabilitación devolverá la edificación a su estado original, convirtiéndolo en un referente de rehabilitación respetuosa y un nuevo activo pedagógico y turístico de referencia en la zona, dando a conocer su patrimonio arquitectónico y etnológico. El proceso desarrollará los siguientes pasos: * Derribo de los elementos inestables que presentan riesgo. * Consolidación de la estructura del edificio.* Sólo después de inventariar y documentar todos los elementos que se deben restaurar, se pueden retirar con cuidado para su restauración o sustitución. El proceso de la obra también sirve para dar a conocer estas técnicas a profesionales del mundo de la construcción interesados, mediante unas jornadas de formación teórico-prácticas que se celebran de forma paralela. Consejo General de la Arquitectura Técnica de España

Can Roca's farmhouse is approximately located 2 km north of Esparreguera at the beginning of the forest road that connects the village with the municipality of Collbató. It represents a central point around which we find different types of land use: urban, industrial, forestry and agriculture. The objective of the proposal is to create a space around the farmhouse that serve as entrance to the "Parc Natural de la Muntanya de Montserrat", bordering with the village, and integrative the currently performed work in farmhouse's threshing floor with the new purpose. To achieve the objectives we intervene in the threshing floor to reorganize the tasks, we act in the immediate surroundings of the farmhouse using the natural environments as a model ("Montserrat, Sierra de Can Rubió, Roques Blaves, geological outcrop and Barona's landscape) and we transform the esplanade that leads to the forest road to be occupied by the environment. We implement this proposal by the earthworks between the threshing floor and the esplanade (square) adjacent to the farmhouse, the construction of stone dry walls in different areas, rehabilitation of agricultural terraces, thinning and plantation species own environment. La masia de Can Roca se situa a 2 km aproximadament al nord d'Esparreguera, al començament del camí forestal què uneix la localitat amb el municipi de Collbató. Representa un punt central, en torn del qual trobem diversos tipus d'usos de sòl: urbà, industrial, forestal i agrícola. L'objectiu de la proposta consisteix en crear un espai al voltant de la masia que actuï com a entrada al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, limítrof amb el municipi, i integrar les tasques que actualment es donen a l'era de la masia amb el nou propòsit. Per assolir els objectius s'intervé a l'espai de l'era per a reorganitzar les tasques que s'hi donen, s'actua a l'entorn immediat de la masia utilitzant com a model el medi natural dels entorns (Muntanya de Montserrat, Serra de Can Rubió, aflorament geològic de Les Roques Blaves, Paisatge agrícola de La Barona) i es transforma l'esplanada que dóna pas al camí forestal perquè l'entorn l'ocupi. La proposta es porta a terme mitjançant el moviment de terres entre l'era y l'explanada adjacent la masia, la construcció de murs de pedra seca en diferents àrees, rehabilitació de terrasses agrícoles, neteja forestal i plantació d'espècies pròpies dels voltants. La masía de Can Roca está situada a 2 km aproximadamente al norte de Esparreguera, al comienzo del camino forestal que une la localidad con el municipio de Collbató. Representa un punto central, en torno al cual encontramos diferentes tipos de usos del suelo: urbano, industrial, forestal y agrícola. El objetivo de la propuesta consiste en crear un espacio alrededor de la masía que actúe como entrada al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, limítrofe con el municipio, e integrar los trabajos que se realizan actualmente en la era de la masía con el nuevo propósito. Para lograr los objetivos se interviene en el espacio de la era para reorganizar los trabajos que en él se dan, se actúa en el entorno inmediato de la masía utilizando como modelo el medio natural de los alrededores (Muntanya de Montserrat, Serra de Can Rubió, afloramiento geológico de Les Roques Blaves, Paisaje agrícola de la Barona) y se transforma la explanada que da paso al camino forestal para que el entorno la ocupe. La propuesta se lleva a cabo mediante el movimiento de tierras entre la era y la explanada adyacente a la masía, la construcción de muros de piedra seca en distintas áreas, rehabilitación de terrazas agrícolas, aclareo forestal y plantación de especies propias del entorno.

L'article analitza l'impacte del procés d'urbanització contemporani sobre la masia, una de les formes més destacades i característiques del poblament rural a Catalunya. Aquest impacte ha transformat de manera radical les funcions i la rellevància de la masia com a unitat de producció, espai de convivència i instrument per a la gestió del territori. El treball es divideix en tres apartats: en el primer es descriuen els orígens de la crisi de les formes tradicionals de poblament a Catalunya; en el segon s'analitzen les relacions entre aquesta crisi i la reivindicació -etnològica, patrimonial, política- de la masia catalana a partir de primer terç del segle xx; finalment,s'exposenels resultats principals de l'impacte del procés d'urbanització sobre la masia El artículo analiza el impacto del proceso de urbanización contemporáneo sobre la masía, una de las formas más destacadas y características del poblamiento rural en Cataluña. Este impacto ha transformado de manera radical las funciones y la relevancia de la masía como unidad de producción, espacio de convivencia e instrumento para la gestión del territorio. El trabajo se divide en tres apartados: en el primero, se describen los orígenes de la crisis de las formas tradicionales de poblamiento en Cataluña; en el segundo se analizan las relaciones entre esta crisis y la reivindicación -etnológica, patrimonial, política- de la masía catalana a partir de primer tercio del siglo XX; finalmente, se exponen los principales resultados del impacto del proceso de urbanización sobre la masía

Una rehabilitación no solo implica un cambio a nivel estético de un edificio, también conlleva el adecuar cualquier lugar con el propósito de dar nuevas prestaciones que surgen a nuestra sociedad. Este es el caso que nos lleva a la rehabilitación interior de una masía antigua. Para llevar a buen final tal trabajo se parte del análisis de la documentación histórica y urbanística que existe del edificio. Una vez obtenida esa documentación y respetando la normativa urbanística modificada, se procederá a realizar una explicación del estado actual del edificio para que posteriormente se desarrolle un estudio y análisis de las patologías que le afectan. Este estudio mostrará en un cuadro resumen, las patologías sus causas, los lugares afectados del edificio y como fin y solución a este problema las intervenciones que podrán aplicarse. Para facilitar la explicación, junto con estos cuadros se observan las fotografías de las zonas afectadas del edificio. Más detalladamente, ya que no deja de ser importante, se explican las intervenciones posibles y una vez aplicadas proponemos una nueva distribución y cambio de uso. Constará en variar las finalidades de cada planta y su distribución organizándola de manera funcional y práctica. Tal que queda de este modo, en todas y cada una de las plantas habrán tres baños (minusválidos, hombre y mujer) tres salas de estar y paso y el resto serán salas de actividades y reuniones o despachos. Con la finalidad de abarcar los espacios necesarios que deben constar en un centro cívico. Para llevar a cabo este cambio se tendrán que realizar una serie de modificaciones estructurales leves, que permitirán las distribuciones más adecuadas y generarán una amplitud a la planta. Con la propuesta se detalla cada modificación que se realice en todo el edificio, comenzando por los movimientos de tierras necesarios. Continuando con los cambios en la estructura y los cerramientos, los revestimientos y pavimentos más favorables para su uso. Aplicando la carpintería y las instalaciones con la máxima prestabilidad para los factores medioambientales y determinando el equipamiento necesario para el centro. Como punto final del proyecto, pero no menos importante se realizan las pertinentes mediciones de todas y cada una de las modificaciones realizadas y el presupuesto orientativo del proyecto. Como documentación anexa también se incluirán los planos, el control de calidad y las normativas a cumplir. De esta manera es como concluiremos con el proyecto permitiéndonos así mostrar la unión entre estética antigua y prestabilidad moderna.

"Can Freixes" is a farmhouse located in the village of Sant Just Desvern, in the region of Baix Llobregat. Although this sixteenth century edification was owned by the municipal authority in 2003, it has remained, so far, closed and without any public use. Currently, the farmhouse and the gardens are in disrepair because the rehabilitation costs are too high for the City Hall to assume. The proposal of this work is to create a public equipment and a zone of urban orchards as a means to restore a place of historical and architectonic interest back to the town. The purpose of the functional program is to strengthen ties within the community of Sant Just by enhancing the associations while promoting the agricultural sector in order to inform and raise awareness among the people of the situation of this sector. Can Freixes és una masia situada al municipi de Sant Just Desvern, comarca del Baix Llobregat. Aquesta edificació del segle XVI va passar a titularitat municipal l'any 2003 però es troba tancada i sense cap ús públic. Actualment, la masia i els jardins es troben en mal estat ja que la rehabilitació de la masia suposa un elevat cost econòmic que l'ajuntament no pot assumir. La proposta del treball és crear un equipament públic i una zona d'horts urbans per tornar al poble un espai d'interès històric i arquitectònic. El programa funcional que es preveu té com a finalitat enfortir vincles de comunitat potenciant el teixit associatiu de Sant Just i promoure el món de l'agricultura per informar i conscienciar a la població de la situació del sector. "Can Freixes" es una masía situada en el municipio de Sant Just Desvern, comarca del Baix Llobregat. Esta edificación del siglo XVI pasó a titularidad municipal el año 2003 pero se encuentra cerrada y si ningún uso público. Actualmente, la masía y los jardines se encuentran en mal estado ya que la rehabilitación supone un gran coste económico que el ayuntamiento no puede asumir. La propuesta de trabajo es crear un equipamiento público y una zona de huertos urbanos para devolver al pueblo un espacio de interés histórico y arquitectónico. El programa funcional previsto tiene como finalidad fortalecer los vínculos de la comunidad potenciando el tejido asociativo municipal y promoviendo el mundo de la agricultura para informar i concienciar a la población de la situación de este sector.

El projecte consisteix en el desenvolupament d'una aplicació multimèdia interactiva de caràcter pedagògica-divulgativa sobre la masia catalana. L'eina permet a l'usuari adquirir uns coneixements generals de la història, evolució, arquitectura i usos de la masia i el seu entorn. El proyecto consiste en el desarrollo de una aplicación multimedia interactiva de carácter pedagógica-divulgativa sobre la masía catalana. La herramienta permite al usuario adquirir unos conocimientos generales de la historia, evolución, arquitectura y usos de la masía y su entorno.